Nadja, la passió surrealista de Breton

André Breton (Tinchebray, 1896) és considerat el pare i fundador del moviment surrealista. L’editorial Adesiara ha publicat Nadja, una de les obres més significatives de l’autor francès. El traductor, Joaquim Sala-Sanahuja, afegeix un post-scriptum on explica qui va ser Nadja, la seva identitat real i què significava per Breton.

Nadja explica la intensa relació que manté l’autor amb una noia que coneix de casualitat i d’una forma completament inesperada. Aquest personatge té una personalitat estranya i percep la realitat d’una forma molt especial, un fet que fascina l’autor.

L’obra es va publicar per primera vegada l’any 1928 i va ser revisada per l’autor el 1962, quatre anys abans de morir. Nadja consta de tres parts: la primera part és una introducció a la vida de l’autor, a la segona Breton coneix Nadja per casualitat i mantenen una intensa relació que només dura uns quants dies i finalment la tercera part explica l’etapa posterior en què Nadja és tancada en un manicomi. A més a més, el text va acompanyat d’una sèrie d’imatges escollides pel mateix André Breton per tal que el lector pugui visualitzar el que ell s’imaginava.

La novel·la tracta temes com la identitat, l’amor, la passió, l’atzar i la revolta. Tal com explica Joaquim Sala-Sanahuja al pròleg, l’autor busca definir qui és a través de les persones que l’envolten: “Pensador d’aquest «classicisme», com ja he avançat, Breton se cerca per força en l’alteritat, en els esdeveniments, en els objectes, en les persones que travessen la seva vida quotidiana i que esdevenen indicis, signes de la seva pròpia realitat.”.

Tot i els aspectes narratius,es tracta d’un llibre de poesia a través del qual es comença a donar forma al surrealisme. De fet, el personatge de Nadja és qui canvia la forma d’entendre el món de l’autor i l’empeny a endinsar-se en la superrealitat.

Sens dubte, Nadja és un llibre difícil d’etiquetar i d’entendre. El lector s’ha de desprendre de tot allò que sap i seguir les petjades de Breton per deixar-se portar pel seu surrealisme.