Músiques a l’antiguitat, per Tutatis!

La mostra comença exposant alguns instruments que s'han interpretat malament durant dècades

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És difícil entendre fins a quin punt la música era omnipresent en l’antiguitat: subratllava cada etapa de la vida dels individus des del naixement fins la mort, ocupava un lloc essencial en l’adoració dels déus, animava les festes organitzades pels poderosos, marcava el ritme de les guerres i les desfilades militars i formava part tant de la política com de la religió.

Per demostrar la importància de la música a l’Antic Orient, Egipte, Grècia i Roma, el CaixaForum recull dins la mostra Músiques de l’antiguitat un total de 373 peces que recorren tres mil anys d’història musical. El museu no ho fa sol, sinó que compta amb l’aportació del Louvre, amb qui ja han fet altres exposicions com ara la dedicada a l’Egipte faraònic o les rutes d’Aràbia.

Ara, i fins al 6 de maig, descobrim en aquestes sales expositives del costat de Montjuïc les últimes troballes en el camp de l’arqueomusicologia, la disciplina que s’encarrega d’estudiar el fenomen de la música en les cultures més antigues. No és una disciplina exempta de polèmiques, sinó tot el contrari. De fet, la mostra comença exposant alguns instruments que els estudiosos han interpretat malament durant dècades.

Per exemple, només entrar trobem una arpa d’Egipte en un estat de conservació excepcional, però que durant molt de temps es va exposar cap per avall. També veiem un suport d’altar egipci, una mena de peu, que durant anys es va creure que era una trompeta. És un dels riscos de l’arqueologia en general: donar per vàlida una hipòtesi sobre un objecte del qual sovint no tens informació addicional. Ai, si les troballes vinguessin amb un manual d’instruccions!

En realitat molts de nosaltres hem crescut sabent la importància de la música en societats passades: així ho demostra el fet que la mostra exposi unes vinyetes de l’Astèrix i l’Obèlix, on es descriu clarament i subtil com els instruments de l’època s’escolaven en tot de moments del dia a dia.

Per Tutatis!, que dirien ells: aquesta és la primera exposició sobre músiques antigues que confronta quatre zones diferents, l’Antic Orient, Egipte, Grècia i Roma. Així ho explica Sibylle Emerit, una dels nou comissaris que han organitzat la mostra. La seva intenció és que els visitants entenguin la música “com un fenomen ampli”: com una eina de comunicació entre Déus i homes; com un objecte de relació entre músics i reis; com un so amb poder per a la fertilitat, o com un gran silenci quan arriba la mort.

Aquests són només alguns dels exemples de com s’organitza l’exposició, l’enfocament de la qual és temàtic i no cronològic: l’espectador va passant per sales que tracten sobre temes concrets i allà troba peces de diferents èpoques que han estat escollides, sobretot, per la qualitat de la informació que donen sobre la societat que les envoltava. “Música, mestre!”, diuen aquells, i al CaixaForum hi veiem –i sentim- la música dels mestres de la nostra societat actual.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació