Músics a l’altura de poetes

7.07.2016

“De la mateixa manera que tothom reconeix el valor de la literatura catalana i els poetes catalans, volem reivindicar el paper de la música, perquè a Catalunya hi ha hagut músics que han estat a l’altura dels grans poetes”, sentencia Xavier Puig, un dels protagonistes del segon concert del Juliol de Música i Poesia de Balaguer, titulat País de poetes i un raig de Llull, que acull el monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses el proper 10 de juliol a les 20h. Aquest concert també vol afegir-se a la celebració dels set-cents anys de la mort de Ramon Llull, i per això Enric Arquimbau recitarà textos de Ramon Llull abans de cada composició.

Amadeu Vives, fundador de l'Orfeó Català.

Amadeu Vives, fundador de l’Orfeó Català.

A País de poetes i un raig de Llull, el cor de cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, dirigits per Xavier Puig, juntament amb el pianista Jordi Castellà i l’actor Enric Arquimbau com a rapsode, fan un repàs a 100 anys de música catalana, des de la Renaixença, amb la peça de L’Emigrant, fins a composicions del tombant de segle i autors contemporanis. “Des del punt de vist musical, la Renaixença va ser una època força gloriosa, a diferència del segle XIX, que va ser una època molt trista, que donava molt poc de si”, explica el director Xavier Puig.

“Durant el segle XIX Josep Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya, va crear els primers cors a Catalunya, ja que fins aleshores no hi havia musica coral, només hi havia música d’església i òpera”, sosté Puig. L’objectiu de Clavé era senzill: promoure la cultura a través de la música i el cant entre els obrers. Així és com van néixer els Cors de Clavé, el primer dels quals va ser La Fraternitat. “Tanmateix, l’Exposició Universal de 1881, feta a Barcelona, va evidenciar el baix nivell dels cors catalans”, aclareix Puig, que afegeix que en aquella edició es va fer un concurs de corals. Davant d’aquesta situació, Lluís Millet i Amadeu Vives van decidir posar-hi remei amb la creació de l’Orfeò Català (1891). “A partir d’aquell moment la voluntat i ambició musical va ser el que va marcar la trajectòria de la música catalana”, segons Puig. Aquesta és, doncs, l’època que volen reflectir a País de poetes i un raig de Llull.

Aquest concert reivindica grans binomis com el de Nicolau i Verdaguer, Morera i Guimerà, Taltabull i Guerau de Liost, així com Oltra i Pere Quart, Pujol i Sagarra, Toldrà i Maragall, Sans i Salvat-Papasseit, i Prenafeta i Màrius Torres. “Músics com Amadeu Vives, Francesc Pujol, Eduard Toldrà, Cristòfor Taltabull van escriure partitures basades en grans poetes”, assegura Puig, que explica que un dels poetes catalans més musicats de la història de la música catalana ha estat Jacint Verdaguer. En aquells moments, músics i poetes es coneixien i feien treballs conjunts. Podeu trobar tot el programa a l’enllaç següent.

Enric Arquimbau recitarà Ramon Llull

Aquest concert també se sumarà a les activitats de l’Any Llull i homenatjarà el pensador mallorquí. “Nosaltres vam preparar el programa independentment i l’organització ens va proposar de fer un concert que lligués amb Llull, tot i que les èpoques no coincideixin”, aclareix el director. Per això van decidir que cada obra seria introduïda amb un fragment d’algunes de les obres més conegudes de Llull, com del Llibre de les bèsties, Amic e amat o Blanquerna, que recitarà l’actor Enric Arquimbau mentre es passeja entre el públic i l’escenari.