Música religiosa per a l’oient d’avui

El Cor Madrigal, sota la direcció de Mireia Barrera, va oferir el concert Minimalisme coral dins el Cicle Coral de l’Orfeó Català, amb un programa que va estar format per música religiosa del segles XX i XXI, amb obres d’Arvo Pärt, Bernat Vivancos i Benjamin Britten. Juan de la Rubia va ser l’encarregat de l’acompanyament d’orgue.

El Cor Madrigal va plantar una altra espelma al pastís d’aniversari que el Cicle Coral de l’Orfeó Català guarneix a Arvö Part (Paide, Estònia, 1935), que el proper setembre complirà 80 anys. Part és el compositor viu més interpretat i, concert rere concert, s’entén el perquè.

La interpretació de les obres de Part es basaven en textos d’alt voltatge espiritual, un discurs potent i cert caràcter màntric en la lectura. És claríssim en el cas del Deer’s cry, extret de l’himne cristià La cuirassa de Sant Patrici, que la creença popular atribueix a aquest sant del segle V, l’evangelitzador d’Irlanda. Però ho és també en el cas de The beatitudes, sobre el sermó de les benaurances.

Part treballa arran de text, desbrossant la fonètica de les paraules, llaurant en el sentit de les frases, que esmicola com terrossos de fang. En aquest substrat hi fa arrelar una música sincera, d’una gran potència expressiva al temps que extàtica, d’una bellesa delicada i efímera com un cirerer en flor. Amb estructures senzilles, però mai òbvies ni molt menys vulgars, aconsegueix una immediata comunicació amb l’intèrpret i, amb aquest com mèdium, també amb el públic.

El concert va imitar l’estructura del primer dels concerts del tríptic que ara fa un mes es va poder gaudir a la Basílica de Santa Maria del Pi: en lloc d’oferir un programa íntegrament format per obres del compositor estonià, també va incloure peces d’altres autors. En aquesta ocasió, la primera part va estar dedicada a Part, mentre que la segona va ser el torn per a un parell d’obres del català Bernat Vivancos (Barcelona, 1973), A child is born i Es ist ein ros entsrungen, una revisió de la cançó de Nadal harmonitzada per Michael Praetorius a principis del segle XVII. També va incloure la cantata Rejoice of the lamb, composta l’any 1943 per Benjamin Britten (1913 – 1976), la peça més llarga del concert. No s’esgota aquesta fórmula que permet establir diàlegs entre obres, compositors i sensibilitats, i permet traçar paral·lelismes i contrastos en les formes d’abordar un mateix acte creatiu: fer música religiosa al segle XX, i fins als nostres dies.

En aquest escenari, l’actuació del Cor Madrigal va tenir un inici tímid, que va anar guanyant tensió durant la primera part, per exhibir una franca plenitud a la segona, que es va mantenir generosament fins al final. Va mancar una mica de tensió als primers compassos del Salve Regina inicial, que es desenvolupen amb un piano compromès. Però el primer canvi de dinàmica va funcionar com un revulsiu. Un cop resolt això, hi va haver una acurada dicció, que tenia cura de les inflexions i els accents del text, tan lligades a l’estructura i sentit de la música.

A la segona part, els canvis de disposició del cor van ajudar a tenir un molt bon so del conjunt, tant a A child is born, amb els homes al davant, com a Es ein Ros entsprungen, amb el cor disposat en un extens arc a la part superior de l’escenari. L’efecte visual va casar perfectament amb el resultat acústic de la disposició.

El cor va saber fer el canvi de registre, i fins a cert punt d’actitud, que exigia la cantata de Britten, més expansiva, amb més ús de recursos expressius, però també de registres, que les obres anteriors. A destacar les meritòries actuacions d’Adriana Aranda, Mercè Bruguera, Emili Fortea i Toni Galera en els passatges solistes. Menció a part per l’excel·lent, precisa i tothora delicada tasca de Juan de la Rubia acompanyant l’orgue.

La darrera espelma del pastís la posarà l’Escolania de Montserrat el divendres 15 de maig. Novament, les obres de l’estonià estaran acompanyades, entre altres compositors, per les de Bernat Vivancos. Un detall especialment interessant perquè el compositor va ser director musical de l’Escolania de l’any 2007 al 2014. Mentrestant, Arvö Part ja pot anar rumiant un desig.