La Fira del Llibre Prohibit

23.05.2016

“Les paraules no es poden tancar dins d’una gàbia. Volen soles”, escrivia Montserrat Roig a Un pensament de sal, un pessic de pebre fa més de 20 anys. I precisament El Born Centre Cultural i Memòria s’aixopluga sota aquestes paraules per donar forma a la Setmana de la Cultura Prohibida, que tindrà lloc del 24 al 26 de maig. La iniciativa beu de la Setmana del Llibre Prohibit i la Fira del Llibre Prohibit d’anys anteriors, però ara el centre cultural eixampla la proposta perquè vagi més enllà dels llibres. “Volem reflexionar sobre les prohibicions del passat i actuals aplicades a totes les formes culturals i artístiques, ja siguin llibres, música, cinema o espectacles”, explica el comissari de la Setmana de la Cultura Prohibida, Lluís Agustí, que vol convertir la iniciativa en una cita anual.

Gabriella Coleman | Foto: Personal Democracy

Gabriella Coleman | Foto: Personal Democracy

Aquest any la música prohibida serà la protagonista del cicle. A través de taules rodones, exposicions i activitats familiars, la Setmana de la Cultura Prohibida reflexionarà sobre els diferents tipus de censura en aquest àmbit. Des de la censura reglamentada fins a la subtil o encoberta, la censura per inundació i l’autocensura, la iniciativa posarà sobre la taula totes les prohibicions que han ofegat (i, en alguns casos, encara ofeguen) el món musical.

L’antropòloga canadenca Gabriella Coleman donarà dimecres el tret de sortida a la Setmana de la Cultura Prohibida amb la conferència Anonymous, la denúncia de la censura?. Coleman, que és autora del llibre Las mil caras de Anonymous (Arpa Editors), parlarà de la censura en l’actualitat i els efectes del món digital. També abordarà el rol del col·lectiu Anonymous a internet i la seva evolució des d’abans de saltar a la fama fins a les implicacions en moviments com Occupy Wall Street, la Primavera Àrab o el 15-M. La ponència inaugural anirà seguida d’una taula rodona a càrrec de l’activista cultural Simona Levi, la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Bel Olid, la representant de Reporters sense Fronteres Milagros Pérez Olivas i la mateixa Coleman. Aquesta xerrada estarà moderada pel periodista Antoni Bassas i repassarà les situacions en què la cultura pateix els estralls de la intransigència del poder polític.

Músics i cançons perseguides

La Setmana de la Cultura Prohibida s’endinsarà en el paper de la censura en la música a través de diverses propostes. El Born ha organitzat una taula rodona sobre músics perseguits al llarg de la història que comptarà amb els periodistes Miki Ibáñez, Alberto Valle i Jordi Turtós. El bibliotecari Julián Figueres moderarà el diàleg, que es farà dijous a la tarda. Divendres, en canvi, la Setmana de la Cultura Prohibida abordarà les cançons perseguides amb el director general de l’SGAE Catalunya, Ramon Muntaner, el periodista Ramon Vilarnau, la historiadora Maria Salicrú-Matas i el director de la revista Enderrock, Lluís Gendrau.

La música serà l’eix vertebrador de la Setmana de la Cultura Prohibida, però el programa de la iniciativa també s’obre a altres disciplines. Així, dissabte i diumenge 27 llibreries participaran al Mercat de Llibres Prohibits, que s’instal·larà durant tot el dia a la plaça Comercial. A més es duran a terme diversos diàlegs sobre censura amb llibreters, editors i especialistes al llarg de tot el cap de setmana. Al cicle tampoc hi faltaran espectacles. Gerard Quintana interpretarà dissabte la seva particular tria de cançons intocables. Ho farà acompanyat d’Oest de Franc, Sergi Carós, Oriol Cases i altres artistes convidats. Diumenge, en canvi, la Setmana de la Cultura Prohibida donarà veu a una fusió de música i poesia a càrrec dels poetes Irakli Kakabadze i Víctor Obiols i del guitarrista Eduard Iniesta.

Podeu consultar el programa de la Setmana de la Cultura Prohibida aquí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Anonymus: Amb quina cara es pot presentar un “moviment” que té com a icona a un facinerós colpista tipus Tejero?
    És bo que davant tot, l’esperit crític aflori, no per carregar-s’ho tot, sinó per fer aflorar possibles contradiccions i negar la idolatría.
    Però aquest exercici és del tot inexistent quan la cultura permesa ha esdevingut un mer pasi de modelets, a quin més estètic.

    En aquestes jornades, pel que veig, no es parlarà res de la manca de llibertat de càtedra a les nostres universitats; i la censura en escoles i instituts que recau sobre la més mínima intenció d’exposar cosmovisions diferentes a la de l’evolucionisme darwinista.

    Atentament