Murs lliures

És un plaer passar per davant del Parc de les Tres Xemeneies i veure metres de murs pintats, que a més et sorprenen amb obres diferents. És un gust veure com els artistes fan la seva obertament, sense haver-se’n d’amagar. El regal d’aquesta imatge és possible gràcies a la feina que l'Associació RebobinArt

Les ciutats parlen i ho fan de moltes maneres. L’espai urbà, el carrer, és escenari i escena del batec de la vida que acull, aparador de les inquietuds de la comunitat que l’habita. Des dels inicis dels temps, un dels llenguatges més universals ha sigut l’art: arriba a llocs inexplicables i compta amb una capacitat expressiva que no té cap altra forma de comunicació. Per això l’art urbà, que pertany al nostre paisatge quotidià, és i ha de ser molt més que una pintada a la paret.

El problema és que pintar al carrer, a Barcelona, en principi, no és legal. I que anar deixant gargots per tot el mobiliari de la ciutat, que és marcar territori més que no expressar quelcom, desprestigia el valor que tenen moltes obres d’streetart d’altíssima qualitat. Per això és un plaer passar per davant del Parc de les Tres Xemeneies cada matí per anar a treballar i veure metres de murs pintats, que a més et sorprenen amb diferents obres cada setmana. És un gust veure com els artistes fan la seva obertament, sense haver-se’n d’amagar. El regal d’aquesta imatge és possible gràcies a la feina que l’Associació RebobinArt fa amb el seu projecte Murs Lliures, que es dedica a alliberar espais públics perquè s’hi pugui pintar de manera legal.

Tot va començar fa anys amb les persianes del barri del Guinardó i avui, amb el premi a millor idea innovadora del BDigital 2012 a les espatlles, la cosa no ha fet més que començar. A base de ganes, passió, picar molta pedra i fer un munt de feina, l’equip de RebobinArt, amb el Marc Garcia al capdavant, ha aconseguit el que semblava impossible després de totes les traves que hi havia, tant per part de les institucions, com per alguns sectors del món del graffiti, que no les tenien totes. Ara, pintar legalment a Barcelona és factible, i tan fàcil com entrar a la seva web i fer-hi una sol·licitud on-line. De moment, hi ha més de sis espais i el número va creixent.

Però la seva tasca va encara més enllà. D’una banda, la seva intenció és no quedar-se només limitats al graffiti, sinó encabir tot tipus de disciplines artístiques a l’espai públic. D’una altra, el projecte té un fort contingut de caire social: és obert a tot tipus d’artistes de totes les edats, que fomenta la projecció de joves emergents per donar-los una galeria on mostrar-se; a part, l’espai es converteix en un punt de trobada i d’identitat del barri. L’activitat del mur s’enxarxa amb els veïns, les associacions, les festes i celebracions vàries: la paret cobra vida i la genera. A més a més, RebobinArt col·labora amb diferents esdeveniments com els recents Swab o el WeArt Festival, connectant també amb el moviment artístic de la ciutat.

Si els preguntes per les crítiques rebudes d’uns i altres: els que defensen els orígens clandestins de l’art urbà, i en l’altre extrem els que troben que només es tracta d’embrutar, la seva posició és molt clara: l’important no és queixar-se, sinó actuar. I per fer-ho, les seves eines són el diàleg, la mediació i la integració. Per això també és molt important la branca pedagògica que té el projecte. El Roger Pous, que se n’encarrega, està convençut que l’educació és l’arma més potent i efectiva per canviar les coses i fer-ho d’arrel: l’activisme amb majúscules. Amb l’Associació, porta a les escoles tallers on nens i joves de totes les edats s’apropen i aprenen a través de les tècniques de l’art urbà. Coneixen un artista i treballen conceptes com els diferents models de ciutat, les desigualtats socials, el fenomen del graffiti, la diversitat o les vàries estructures de difusió artística. A més de reflexionar de manera crítica, acaben realitzant ells mateixos una obra de gran format, a un mur cedit pel barri o a l’escola. Això no només accentua la seva sensibilitat artística, sinó també la seva valoració del treball en equip, d’haver fet alguna cosa junts que pertany a tota la comunitat. De l’aula al carrer, i a sobre divertint-se.

El model es podria expandir perfectament a altres municipis, això sí, amb la implicació de les totes les parts. La feina que han dut a terme des de RebobinArt ha sigut dura, i després de molt de temps, tot just comencen a sortir-ne els brots. I encara així, els queda camí per endavant. Ara per ara l’equip són tres joves (en Marc, en Roger i la Miriam), que fan malabarismes per poder combinar les ganes que tenen de tirar endavant l’Associació (que requereix temps, ànim i dedicació altruista) amb l’anar trampejant les pegues del panorama actual. El seu desig més gran és que es vagin fent reals totes les propostes que tenen, que són unes quantes (podeu consultar els seus altres projectes, com l’innovador ColorTracks aquí). I que en surtin de noves: idees no els en falten, però els recursos per la cultura, per desgràcia, no són precisament abundants.

De moment no s’aturen i n’estan preparant una de grossa per principis del 2014, que esperem amb candeletes, vist el bon saber fer que han demostrat fins ara. Mentre ho couen, seguirem passejant pels carrers, gaudint dels murals i del nostre dret a la cultura. Que no ha de ser un luxe, sinó una realitat.

Més informació a:

www.rebobinart.com

www.murslliures.com

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació