Muriel Barbery: “La forma, en literatura, ho pot ser tot”

24.09.2015

Muriel Barbery ha vingut per primera vegada a La Setmana del Llibre en Català. I ho ha fet per presentar el seu últim llibre, La vida dels elfs (Edicions 62, en traducció de Salvador Company i Anna Torcal), una novel·la que es pot emmarcar en la fantasia que narra la història de dues nenes, la Maria i la Clara, en què les arrels i les memòries de la infància de l’autora són cabdals per construir aquesta novel·la, que adopta la forma de faula: “A posteriori em vaig adonar que em va agradar agafar la faula perquè en la novel·la hi ha una part de fantàstic, els elfs, que són personatges imaginaris”.

Muriel Barbery, a La Setmana

Muriel Barbery, a La Setmana

Després de l’èxit de l’Elegància de l’eriçó, Muriel Barbery ha tornat nou anys més tard —“sóc molt lenta escrivint”, confessa l’autora— amb un relat “poètic i inquietant”, per l’estil i pel contingut. Les dues protagonistes aparentment no sembla que tinguin res en comú, però comparteixen un mateix un mateix secret: totes dues poden estar en contacte amb els elfs i han de salvar la humanitat d’una destrucció segura. La novel·la es converteix en un relat fantàstic en què l’autora, inconscientment, pren la faula com a gènere principal. “No sé com ho he fet, però m’ha agradat barrejar gèneres diferents”, assegura Barbery.

“Quan escric una novel·la, mai res és deliberat. La novel·la va sortir així, no ho vaig triar. Fins i tot em vaig sorprendre a mi mateixa”, aclareix Barbery, quan recorda el procés d’escriptura de la novel·la, que afegeix que “si pogués escriure a la meva voluntat, la meva vida seria diferent”. Tot i que l’Elegància de l’eriçó i La vida dels elfs comparteixen punts en comú, com, per exemple, que les protagonistes són nenes, la diferència fonamental és la forma: “I la forma, en literatura, ho pot ser tot”, sosté Barbery. A més a més, mentre que L’elegància de l’eriçó passa en 12 metres quadrats, a La vida dels elfs l’espai és molt més gran perquè, durant aquests nou anys, va estar viatjant, cosa que li ha servit per tenir més llibertat a l’hora d’escriure.

Un dels destins ha estat al Japó, una altra de les fonts d’inspiració de la novel·la, tal com explica: “Els japonesos tenen una concepció diferent d’aquesta harmonia, i només cal veure els seus temples, oberts entre els arbres, on no hi ha escissió entre l’home i el seu medi. Els jardins japonesos, de fet, són un dels detonants d’aquesta novel·la”, ja que va ser allà on se li va ocórrer posar els elfs en la trama de la novel·la.

Ara bé, si bé el Japó l’ha inspirat per escriure aquesta novel·la, en realitat l’espurna que va fer-la néixer va ser un conte que va fer per a un amic seu per il·lustrar una de les seves teles: “Vaig descobrir amb estupefacció que sóc capaç d’escriure en tercera persona i que això em va obrir infinitament la llibertat narrativa”, explica. De fet, per a aquesta novel·la li va costar molt trobar una veu que la convencés i, finalment, va decidir reescriure-la en tercera persona: “Em sembla molt difícil parlar del relat de manera objectiva, ja que la visió humana sempre s’hi troba infiltrada”, assegura.

“Una de les claus d’aquesta novel·la és el rebuig a aquest desencís que ens destrueix a poc a poc. La pèrdua d’aquesta harmonia natural”, continua Barbery. Per això, La vida dels elfs és una novel·la en què l’harmonia natural esdevé l’essència de la novel·la: l’autora retrata una vida allunyada del soroll urbà i centrada en la natura i la innocència com a salvació, ja que la infància torna a ser la protagonista, tal com ho va ser a L’elegància de l’eriçó, d’aquesta novel·la. “Quan jo era petita, m’agradaven tres coses: llegir, anar pels camps amb bicicleta i passejar. Això no ha canviat gaire”, afirma Barbery, per a qui “la infància és el somni en el qual es comprèn el que encara no se sap”.

Muriel Barbery presenta 'La vida dels elfs' a La Setmana

Muriel Barbery presenta ‘La vida dels elfs’ a La Setmana

Juntament amb aquests dos grans temes, la guerra, els somnis i la gastronomia són altres temes que s’hi aborden: de fet, el conflicte de la novel·la és una pertorbació climàtica contra la qual han de lluitar les dues protagonistes i que en la segona part de la novel·la que ben aviat començarà a preparar l’autora sabrem com acaba. “Encara no he començat a escriure la segona part, perquè aquest últim llibre ha estat molt complicat per a mi, però el que sí que sé és que parlaré sobre la guerra. Tinc moltes ganes de canviar de registre i estil, ho necessito”, sosté Barbery, que aclareix que tot i que sap com acaba desconeix el camí que la portarà fins aquesta fi.

Pilar Beltran, editora d’Edicions 62 i d’aquesta novel·la, ha reivindicat el paper de la ficció i la imaginació com a motor de la història: “Les històries poden canviar la realitat”, ha afegit l’editora i ha explicat que La vida dels elfs és una obra que t’endinsa en un món, en el qual l’editora assegura que es va sentir “seduïda”. En paraules de Beltran, aquesta novel·la és poètica i amb voluntat d’estil, “unes de les senyes d’identitat de Barbery”.