MUD. Folk sense prejudicis

26.02.2016

Com aquelles coses poc esperades va sorgir el Festival Músiques Disperses (Mud), de rebot. I amb les ganes d’omplir un buit a la cartellera de concerts, l’Antoni Gorgues es va decidir a programar un festival encarat al folk però tractat de manera desacomplexada. I d’això ja fa deu anys, una dècada portant a Lleida propostes particulars i arriscades. La cita, del 10 al 13 de març.

The Optic Nerve

The Optic Nerve

L’Antoni, director artístic del Mud, ha aconseguit una cosa que pocs aconsegueixen, fer el que un vol, i a més a més li surt bé. Al llarg d’aquests anys ha portat a Lleida gent com Vashti Bunyan, Omar Souleyman, Robin Williamson, Lisa O Piu, Pigmy, Nicked Drake, Circulus, Fairport Convention o Stille Volk. La seva filosofia és clara i concreta, folk sí, “però més mirant endavant que cap enrere” com diu Gorgues. Això fa que els artistes i la programació tinguin un punt diferent, perquè la seva filosofia també ho és. Un festival de folk de ment oberta, així, ras i curt.

El Mud es desmarca dins d’un gran ventall de festivals que repeteixen cartells, amb això és diferent, i aquest tarannà, aquesta particularitat s’ha convertit en una marca que atreu. Tot i que això pot ser un risc l’Antoni no ho veu així, “el fet de no anar per on tira tothom et dóna, a llarg termini, algun fruit”, diu. “Seria molt fàcil programar allò habitual, seria més fàcil, i segur que hi hauria una part del públic que potser ho rebria d’una manera més positiva, però crec que no hauríem aguantat deu anys amb una fórmula com aquesta, el fer a Lleida un festival igual que el que fan a qualsevol altra ciutat”, afegeix.

Enguany, i amb la voluntat de no desprendre’s del segell que caracteritza el festival, acosta sis bandes, tres de les quals amb data única i una s’estrena a Europa. Podríem dir que oferir allò que funciona no va en la línia del Mud, potser per això a l’Antoni li cosa tant fer la programació, “hi dono molts tombs i ho maduro molt, tinc una idea molt clara del que és el que vull projectar, em serveixen poques coses. Alhora, intento aconseguir propostes no vistes i això limita”, comenta Gorgues, però diu que això és el que el motiva, i sobretot ensortir-se’n.

Antoni Gorgues, director del festival Músiques Disperses

Antoni Gorgues, director del festival Músiques Disperses | Foto: Aida Lesan

Al Mud no hi ha cap de cartell, “tampoc ens cal” diu l’Antoni. La tria d’aquest any arrenca dijous 12 de març al Cafè del Teatre de Lleida amb Xarim Aresté. L’actiu músic de Flix ens acostarà el seu darrer treball, “La rosada”, i lluny de fer-ho sol, l’acompanyaran onze músics a l’escenari. Junt amb El Conjunt del Miracle omplirà de matisos el seu darrer disc que, si ja respirava detalls sonors interessants ara, en directe, els farà palpables. A més a més presentarà temes nous exclusius i recuperarà velles peces de l’època Very Pomelo i també d’altres treballs en solitari.

La nit de divendres la compartiran dos músics, encetarà la vetllada Sieben. Sota aquest nom s’amaga el virtuós músic britànic Matt Howden que amb la veu i el violí, i enllaçant loop rere loop es va endinsant en sonoritats que porten cap al folk gòtic i el neoclassicisme. Tot seguit, els sons del folklore africà, més concretament de Mali, es barrejaran amb el rock i el blues. Vieux Farka Touré, o com alguns volen anomenar-lo “el Hendrix del Sàhara” aterra a Lleida en format trio per acostar-nos la seva proposta. Fill del llegendari guitarrista Ali Farka Touré, i descendent d’una tribu històrica de soldats, ja d’adolescent va tenir clar que volia ser músic, tot i que el seu pare va intentar dissuadir-lo per evitar-li les dures experiències que ell va tenir amb la professió al seu país, finalment va poder convèncer-lo i aquest li va donar el seu beneplàcit. Junts van participar en la gravació d’un parell de cançons del seu primer disc.

I dissabte és el dia del retrobament. Sí, sí, el Mud reuneix grups i els fa sortir del seu cau perquè vinguin a Lleida, i facin l’únic concert a l’Estat espanyol. És el cas dels The Optic Nerve, banda formada a Nova York a mitjan dècada dels vuitanta i que s’ha convertit en culte dels aficionats al folk-rock d’arrel 60s. En diuen d’ells que són una banda dels qui neden a contracorrent en un riu cabalós. L’Antoni comenta que els va conèixer quan tenia 18 o 19 anys, i el van al·lucinar, i que encara ara li posen la pell de gallina, es nota que està molt il·lusionat de què vinguin. “Hi han hagut una sèrie de connexions, circumstàncies i detalls i al final s’han decidit” comenta l’Antoni. Diu, rient, que comparteixen les mateixes “tares”, a més a més coneixen el seu segell, Guerssen Records, l’altre projecte de l’Antoni. I finalment es van animar.

Diumenge acabarà amb festa gran, segur. El grup de música alternativa més celebrat de Turquia, BaBa Zula clouran el festival amb el seu so únic. Amb vint anys de carrera, que els ha portat a girar per arreu del món, presentaran el seu darrer treball “34 Oto Sanayi”. Combinant l’electrònica, el dub, la psicodèlia i el folklore turc utilitzant el saz com a base, fan de cada concert un espectacle.

Podeu consultar tota la programació del Mud al seu web.