Mozart segons Pere Albert Balcells

10.06.2013

Si Mozart fos una religió, el summe sacerdot de la mateixa tindria un nom propi, el de Pere Albert Balcells. I si el compositor salzburguès hagués estat fundador d’un orde monàstic, l’abat del seu monestir amb seu a Catalunya tindria també el nom de Pere Albert Balcells. I qui signa aquestes ratlles en seria un insignificant “fraticello”, d’aquells que obrien la porta al forani que busca aixopluc climatològic o refugi espiritual.

 

Pere-Albert Balcells

 

Musicògraf i professor de piano, ja fa anys que Pere Albert Balcells passeja la seva bona nova mozartiana a través de sengles conferències, cursos especialitzats, articles i llibres diversos. Si a Autorretrat de Mozart, publicat en català a La Campana i després a Acantilado li sumem les quatre monografies que Balcells ha dedicat a les òperes mozartianes, tenim com a resultat cinc preciosos volums que no haurien de faltar a la prestatgeria de qui volgués aproximar-se a la figura de Mozart. I és que Balcells és un savi però no parla com a tal.

Traspua erudició però la dissimula amb una humilitat sincera i que només és la pròpia dels grans. Rere aquelles ulleres, la mirada de Pere Albert Balcells destil·la l’entusiasme d’allò que estudia a través de les seves oïdes i que és una invitació a compartir allò que alguns han titllat com a “joia mozartiana”. Catalunya ha estat un país que sempre ha fet ostentació del seu wagnerianisme i també, en menor mesura, de la seva passió per la música italiana de la segona meitat del segle XIX. Wagner i Verdi, per entendre’ns. Però no podem oblidar alguns grans noms que, amb més o menys discreció, també han manifestat el seu exclusivisme mozartià: els poetes Joan Maragall i Màrius Torres, sense anar més lluny. O músics com Oriol Martorell. O pedagogs com Josep Maria Bosch, introductor a Catalunya del mètode Decroly i fundador, precisament, de l’Associació Amics de Mozart de Barcelona, la branca catalana del Mozarteum de Salzburg.

A aquests grans noms, de personalitats difuntes, s’uneix el coratge jovenívol d’un home perennement jove com Pere Albert Balcells, que al llarg dels darrers cinc anys ens ha regalat sengles monografies de Le nozze di Figaro, Don Giovanni, Così fan tutte i La flauta màgica. Ara, Duxelm, que és l’editorial responsable d’aquestes edicions, els aplega en un pack que apareixerà aquesta setmana a les llibreries. El lector trobarà el text íntegre de les òperes traduït a un català “del que ara es parla”, sense concessions a la galeria però sense fer escarafalls a la modernitat que traspuen els llibrets de les òperes, tres de les quals de l’agut Lorenzo Da Ponte i una (La flauta màgica) de l’oportunista Emanuel Schikaneder. Balcells, però, no es limita a traduir el text, sinó que a més transmet i explica les intencions de la música. I ho fa de manera que hom pot anar escoltant les òperes amb un comentari a l’audició que resulta admirable per la concisió i pel rigor, per la profunditat de les conclusions i per la seva destresa a fer entenedor el sempre críptic llenguatge musical i el no sempre tan obvi dialecte mozartià. Cada llibre de Pere Albert Balcells és un veritable esdeveniment. Ara, la cosa pren forma de festa grossa amb l’edició, en un sol pack, de quatre llibres indispensables sobre quatre veritables obres mestres de la història de la nostra cultura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Voldria saber si aquests llibres inclouen CD. Es molt interessant aquest article i em voldria comprar els llibres.