Moviments imprescindibles: la dansa contemporània 2013 a Barcelona

30.12.2013

Resistència creativa i valor en alça entre el públic han fet possible salvar un any molt difícil per al sector de la dansa contemporània. Ha faltat ben poc perquè Barcelona quedés exclosa del panorama internacional. S’imposa la resistència! De menor a major importància, aquesta seria la meva selecció de moviments claus i la carta de desitjos per al 2014.

 

La Veronal al Mercat de les Flors

5. El desembarcament de grans produccions internacionals: són importants per a què nous públics s’atansin als teatres de dansa. En l’any que acabem, destaca el discurs sonor i la tensió física amb la que Hofesh Shechter Company va fer gaudir un ampli sector del públic: Uprising/The art of no looking back. Barcelona no es pot permetre el luxe de quedar exclosa del circuit internacional: necessitem més i millors propostes d’arreu. Anoteu a l’agenda per al mes de març l’arribada de Drumming Live de Rosas/Anne Terese De Keersmaeker, amb música en directe d’estudiants de l’ESMUC.

4. La dansa i la participació del públic: al setembre Albert Quesada va presentar a Barcelona el seu treball Solos Bach & Gould, un sobri estudi sobre les Variacions Goldberg amb l’enregistrament històric de Glenn Gould. És una de les peces que van ser programades a partir de la selecció del públic en un procés participatiu amb el que el Mercat de les Flors va encetar la temporada 2013-14. Tant aquesta iniciativa, com l’experiència de dansa comunitària Inakibú de La Caldera o les que impulsa l’Antic Teatre; així com el Taller de l’espectador d’Agost Produccions que s’ha posat en marxa fa poques setmanes són bones eines de promoció de la dansa contemporània que cal reforçar en el futur.

3. Per una autoria emergent programada amb calma: ha estat l’any dels solos amb música de Bach. Un exemple va ser la perla de sensible qualitat que va presentar a Barcelona Jurij Konjar gràcies als acords amb Modul Danse i amb la música en directe interpretada per Dani Espasa. Una actuació en el marc del Festival Sâlmon. El 2014 tindrà lloc la tercera edició, també capitanejada pel Graner. Un interessant model de cooperació internacional i de promoció de talents del nostre país. Cal enfortir i difondre en xarxa (amb el sector privat també) aquestes obres de petit i mitjà format.  Però cal coordinar les programacions dels diversos teatres i espais de dansa per tal de no fer coincidir en les mateixes dates propostes similars. I també cal mantenir en cartellera les peces un cert temps, doncs d’altra forma és impossible que tots plegats puguem parlar-ne, aconsellar-nos i anar a veure-les.

2. Posar en valor la dansa contemporània: més solos a destacar. Pierre Rigal amb Press, en el marc del Festival IDN, amb un magnífic exemple de com la dansa dialoga amb la tecnologia. I el de Cédric Andrieux / Jerom Bêl, on el ballarí que dóna nom a la peça, de la mà del reconegut coreògraf, fa un repàs de la seva dedicació a la dansa, en especial els anys que va treballar a la Merce Cunningham Company. En general, hi ha una història de la dansa contemporània àmpliament ignorada pels espectadors, segurament una de les causes de la seva mirada distant. Experiències com l’explica dansa de Toni Jodar poden ser un bon instrument d’aproximació.

1. Barcelona Km. 0: per fi demano per al 2014 al nostres Reis d’Orient de la Dansa i -és clar- també als nostres programadors, gestors i responsables diversos, una aposta decidida (probablement el més important dels moviments claus) perquè companyies d’aquí puguin fer residència, rebin el suport i puguin presentar la seva feina a la ciutat i arreu del país. L’exemple definitiu d’aquest model d’èxit ha estat l’obra Siena de la Companyia La Veronal, que quedarà en la memòria del 2013 com el gran moment de comunió entre l’impuls creatiu del seu grup d’artistes multidisciplinars; el lideratge del Mercat de les Flors com a Teatre Públic de les Arts del Moviment; i l’acollida i l’estima dels espectadors. Traduït tot plegat en crítiques molt positives, el Premi Nacional de Dansa atorgat pel Ministeri de Cultura a Marcos Morau, i el Premi Butaca del públic al millor espectacle de dansa.