La resurrecció de Mossèn Alcover

12.05.2013

Si l’any passat era Pompeu Fabra qui apareixia per sorpresa a la Fira Modernista de Terrassa, aquest any l’homenatjat ha estat Antoni Maria Alcover (Manacor, 1862 – Palma, 1932). L’homenatge s’ha vertebrat a través d’un corresponsal del Diccionari de la Llengua Catalana, el filòleg i professor David Paloma.

 

David Paloma és Mossèn Alcover

 

L’objectiu, fer una crida entre els terrassencs i les terrassenques, com Alcover ja va demanar el 1901 a la Lletra de Convit, perquè l’ajudin a aplegar paraules d’arreu dels Països Catalans. El corresponsal ha acollit els visitants durant dos matins en un despatx de la Masia Freixa i, després d’oferir-los una auca en què s’explica la vida del mossèn, ha demanat a cada persona que escrigui una paraula i la dipositi en una urna.

Amb els mots escrits pels participants –taifa, independència, amor, llibant o canteula n’han estat alguns–, Paloma pretenia farcir el corpus d’un hipotètic Diccionari de la llengua  catalana. Aquell que s’acabaria convertint en el Diccionari català-valencià-balear, el famós Alcover-Moll, que Alcover va elaborar amb l’ajuda de Francesc de Borja Moll. El que potser no sabien els visitants de la Masia Freixa és que el mossèn era poc partidari del nom Diccionari català-valencià-balear perquè considerava que es podia confondre amb un diccionari trilingüe. L’acòlit terrassenc ha aplegat unes dues-centes paraules que queden lluny del diccionari real, format per deu volums. La iniciativa, sorgida del Grup d’Estàndard Oral de la Universitat Autònoma de Barcelona (GEO UAB), ha volgut plasmar només una petita part de la feina que va a dur a terme Antoni Maria Alcover.

El lingüista va recórrer els territoris de parla catalana durant 26 anys amb la intenció de recollir el lèxic propi de cada territori i, alhora, d’estudiar la flexió verbal en els dialectes catalans. “Sí, hi ha que replegar totes les paraules de cada comarca, les especials i les que no hu son, les poch usades y les que usa tothom, les conegudes y les desconegudes de molts, sempre que hi hagi qualcú que les us”, escrivia Alcover.

L’aparició sobtada d’aquest nou mossèn, doncs, ha estat només un breu tast de llengua, consciència territorial i, sobretot, d’homenatge a mossèn Alcover. Però també una oportunitat de lleure i de plaer estomacal. La recompensa de dipositar una paraula a l’urna era prou llaminera, sobretot per als petits: quatre rajoles de xocolata amb motius de la Masia Freixa. Els afortunats han vingut de llocs diversos, tan diversos com els mots que Alcover va ajuntar en un mateix diccionari.