Mori la monogàmia, visca el poliamor

Brigitte Vasallo acaba de publicar 'Pensamiento monógamo, terror poliamoroso' (editorial La oveja roja).

Brigitte Vasallo acaba de publicar Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (editorial La oveja roja). Ahir a la tarda el va presentar al CCCB i aquest dissabte al vespre, segona ronda de presentació en societat a la Sala Apolo. Sí, ho heu llegit bé: a la Sala Apolo! Quina millor manera de celebrar-ho que al ritme de l’electrònica, la cúmbia i el reggetón?

Pensamiento monógamo, terror poliamoroso és un assaig “bastard” (emprant les paraules de la mateixa Vasallo) sargit amb trossos de vida, gairebé a cor obert. Escrit des de l’auto-crítica i el qüestionament, no és (ni pretén ser) ni manual ni una bíblia del poliamor. Al contrari, ens provoca, ens incomoda en tot moment perquè de dards, n’hi ha per a tothom. I afilats. També pel poliamor.

Vasallo s’allunya dels essencialismes, les idealitzacions i els fetitxismes: ni el poliamor és la panacea ni la monogàmia l’avern. L’autora carrega contra la monogàmia entesa com a sistema, com a forma de pensament, de control. I a Pensamiento monógamo, terror poliamoroso revisa les construccions amoroses romàntiques i violències que se’n desprenen.

Tanmateix, carrega també (i sobretot) contra el poliamor, el poliamor cool, aquesta mena d’Hipercor de relacions sentimentals, on tot és comprable, vendible i consumible. L’altra cara de la moneda del neoliberalisme i del capitalisme sentimental.

En un intent d’escapar de les urpes de l’amor romàntic i la monogàmia (entesa com a sistema), podem acabar enganxant-nos els dits i caient en un “tot s’hi val”, en el mer hedonisme, en una mena de consumisme afectiu. Un poliamor fet de relacions d’un sol ús, de jerarquies, que manté l’statu quo, que no qüestiona res, que no cuida, que ens desresponsabilitza, on “es col·lectivitzen els plaers però no els dolors”. No s’assemblen massa aquestes relacions a les infidelitats de tota la vida? Què canvia, doncs, en la nostra manera de relacionar-nos, de follar, d’enamorar-nos si només acumulem relacions, cossos, ruptures i “cadàvers emocionals” en el nostre currículum poliamorós? Ben poca cosa. I a més a més, correm el perill de patir una indigestió. El poliamor no és o no hauria de ser un “buffet lliure” de relacions sinó una xarxa de relacions, de meta-amors, de cures compartides, d’escolta, respecte i, sobretot, de corresponsabilitat.

“No és el què ni el quant sinó el com”. Vet aquí el quid de la qüestió. El com! Segons Vasallo, es tracta de “desmuntar el sistema piramidal”, els codis i les jearquies i per a fer-ho, com diria Audre Lorde, cal trobar noves eines que no siguin les “de l’amo”. Com? Negant-nos a formar part de l’IKEA dels amors i les emocions, fent trontollar el sistema fins a dinamitar-lo. Com? Ballant, rient, follant i estimant fins acabar tenint agulletes.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació