Mori la monogàmia, visca el poliamor

1.12.2018

Brigitte Vasallo acaba de publicar Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (editorial La oveja roja). Ahir a la tarda el va presentar al CCCB i aquest dissabte al vespre, segona ronda de presentació en societat a la Sala Apolo. Sí, ho heu llegit bé: a la Sala Apolo! Quina millor manera de celebrar-ho que al ritme de l’electrònica, la cúmbia i el reggetón?

Triangle amorós senil © Isadora Kosofsky

Pensamiento monógamo, terror poliamoroso és un assaig “bastard” (emprant les paraules de la mateixa Vasallo) sargit amb trossos de vida, gairebé a cor obert. Escrit des de l’auto-crítica i el qüestionament, no és (ni pretén ser) ni manual ni una bíblia del poliamor. Al contrari, ens provoca, ens incomoda en tot moment perquè de dards, n’hi ha per a tothom. I afilats. També pel poliamor.

Vasallo s’allunya dels essencialismes, les idealitzacions i els fetitxismes: ni el poliamor és la panacea ni la monogàmia l’avern. L’autora carrega contra la monogàmia entesa com a sistema, com a forma de pensament, de control. I a Pensamiento monógamo, terror poliamoroso revisa les construccions amoroses romàntiques i violències que se’n desprenen.

Tanmateix, carrega també (i sobretot) contra el poliamor, el poliamor cool, aquesta mena d’Hipercor de relacions sentimentals, on tot és comprable, vendible i consumible. L’altra cara de la moneda del neoliberalisme i del capitalisme sentimental.

Brigitte Vassallo

En un intent d’escapar de les urpes de l’amor romàntic i la monogàmia (entesa com a sistema), podem acabar enganxant-nos els dits i caient en un “tot s’hi val”, en el mer hedonisme, en una mena de consumisme afectiu. Un poliamor fet de relacions d’un sol ús, de jerarquies, que manté l’statu quo, que no qüestiona res, que no cuida, que ens desresponsabilitza, on “es col·lectivitzen els plaers però no els dolors”. No s’assemblen massa aquestes relacions a les infidelitats de tota la vida? Què canvia, doncs, en la nostra manera de relacionar-nos, de follar, d’enamorar-nos si només acumulem relacions, cossos, ruptures i “cadàvers emocionals” en el nostre currículum poliamorós? Ben poca cosa. I a més a més, correm el perill de patir una indigestió. El poliamor no és o no hauria de ser un “buffet lliure” de relacions sinó una xarxa de relacions, de meta-amors, de cures compartides, d’escolta, respecte i, sobretot, de corresponsabilitat.

“No és el què ni el quant sinó el com”. Vet aquí el quid de la qüestió. El com! Segons Vasallo, es tracta de “desmuntar el sistema piramidal”, els codis i les jearquies i per a fer-ho, com diria Audre Lorde, cal trobar noves eines que no siguin les “de l’amo”. Com? Negant-nos a formar part de l’IKEA dels amors i les emocions, fent trontollar el sistema fins a dinamitar-lo. Com? Ballant, rient, follant i estimant fins acabar tenint agulletes.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. William Shakespeare – Romeo and Juliet
    Serguéi Prokófiev – Romeo and Juliet. Ballet
    Una frase, un sospir, una pausa, la solitut d’una flauta, pàgines i lletres ordenades, acords, punts i comes, ritmes, dances, genialitats creadores, les cordes morint amorosament…. el llibre s’acabat.
    Romeo e Giulietta no moren, viuen per sempre junts….Shakesperare i Prokofiev, van viure i morir amb 300 anys de diferencia i viuen dins meu com referents amb tant força, que cap tendencia farà trontollar el meu sentiment simple vers l’amor.