Mor Montserrat Caballé, la gran diva catalana de l’òpera

Aquesta matinada ha mort Montserrat Caballé, la gran diva de l’òpera, la soprano més internacional de Catalunya, situada a l’Olimp del bel canto durant dècades. El seu funeral serà dilluns al migdia al Tanatori de les Corts.

Montserrat Caballé és un dels personatges que ha ajudat més en el reconeixement internacional de Catalunya com una nació plena de talents en totes les disciplines. La soprano, nascuda a Gràcia el 1933, ens ha deixat aquesta matinada a l’Hospital Sant de Pau, on hi era ingressada des del mes de setembre, als 85 anys d’edat.

Les seves primeres aparicions foren al Teatre Fortuny de Reus, i la seva estrena al colisseu de La Rambla fou el 1953, en una gala de fi de curs, ja que estudià becada al Conservatori del Liceu, però no s’estrenaria com a prima donna fins el 1962, quan ja havia actuat en altres teatres de renom. Era amb Arabella de Strauss, i des de llavors interpretà més de 90 rols operístics en una carrera que ha durat 50 anys, molts d’ells, de forma assídua al Liceu –fins a 200 vegades.

Però la seva consagració internacional arribà el 1965, quan va haver de substituir al Carnegie Hall de Nova York Marilyn Horne, una de les estrelles de l’òpera del moment. Va ser a Lucrezia Borgia, de Donizetti, en versió concert. El públic quedà enlluernat per aquella particularment bella, dolça, viva veu, d’una finesse incomparable i gran expansió, amb una riquíssima paleta de colors al seu abast i matisos infinits, una increïble plasticitat dramàtica en interpretacions vocals, però, alhora, de gran potència i projecció espectaculars que feien que els seus pianissimi ressonessin clarament per tot el temple. Montserrat Caballé no tenia rival en la seva tessitura.

A més, sempre va perseguir explorar obres desconegudes o oblidades contribuint, així, intensament en el món de la lírica. Algunes òperes que va recuperar són en repertori són Armide de Gluck, Les Danaïdes de Salieri, Saffo de Pacini, La Vestale i Agnese di Hohenstaufen de Spontini, Hérodiade de Massenet, Medea i Démophon de Cherubini, Ermione i Il viaggio a Reims de Rossini, Sancia di Castiglia de Donizetti y La fiamma de Respighi.

Els seus compositors top van ser Gioachino Rossini, Luigi Cherubini, Vicenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Francesco Cilea o Jules Massenet. A més, el seu catàleg discogràfic compta amb més de 80 títols, la meitat dels quals són òperes completes, i va ser dirigida per Herbert von Karajan, Leonard Bernstein, Carlos Kleiber, Sir John Barbirolli, Zubin Mehta, James Levine, Claudio Abbado, Seiji Ozawa, Riccardo Muti, Sir Georg Solti, Sir Colin Davis o Carlo Maria Giulini.

El 1992 va fer un pas més enllà i es convertí en la icona dels Jocs Olímpics de Barcelona al costat de Freddie Mercury amb el cèlebre tema que feia que transcendís el món de la lírica. Era, definitivament, la imatge de Catalunya al món.

Entre molts premis que col·leccionà destaquen la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el Premio Nacional de Música, la Medalla d’Or al Mèrit de Belles Arts i el seu nomenament com a Commandeur des Arts et des Lettres de França, així com fou, des de 1974, Ambaixadora de Bona Voluntat de les Nacions Unides.

La darrera actuació de Montserrat Caballé al Gran Teatre del Liceu va ser el 3 de gener de 2012, actuant amb l’Orquestra i el Cor del Liceu i rodejada d’amics com Juan-Diego Flórez, Carlos Álvarez, Joan Pons, Josep Carreras i sota la direcció de José C. Collado. Una actuació que Roger Alier de La Vanguardia va titllar d’un “acte històric en el qual el Liceu ha demostrat la seva estima per una de les pedres fonamentals de la casa: Montserrat Caballé”.

La salut de Caballé era precària des de feia uns anys, però aquest esperit de superació es resistia. L’ictus del 2012 o l’anterior tumor cerebral benigne i les hèrnies hepigàstriques van fer que, ja retirada dels escenaris, no oferís pràcticament concerts. La seva darrera actuació oficial fou el 2014, en el Festival de Música de Cambrils, al costat de la seva filla Montserrat Martí, una soprano marcada pel signe de la seva mare i d’una irregular carrera.