Mor Màrius Sampere als 89 anys

26.05.2018

“És en carn / i no en ànima, / on ens van dir que esperéssim”. Ha mort, als 89 anys, el poeta Màrius Sampere. Autor d’una obra ingent, entre tota la seva producció en destaquen poemaris com L’home i el límit (Premi Carles Riba 1963) o Les imminències (Premi Nacional de Literatura 2002). Sampere (Barcelona, 1928) era un dels pocs poetes de la generació anterior a la Guerra Civil que quedaven vius. Si en un primer moment la seva poesia es va classificar al calaix del realisme social, de mica en mica va anar guanyant “una base ben física, a voltes, però, metafísica i mordaç”, com detallen a Lleonard Muntanter Editor, casa on va publicar L’estació dels espiadimonis.

Màrius Sampere serà traduït, per fi, a l’anglès. | Foto: Toni Moreno.

Fa un parell d’anys, Xavier Montoliu va entrevistar al poeta en aquestes pàgines. Durant la conversa, preguntat per l’univers que el defineix, Sampere deia: “El meu es tracta d’un univers irregular, autosuficient perquè es nodreix d’ell mateix i per tant pot ser, en bona mesura, molt altament inintel·ligible”. El poeta acabava de publicar en aquell moment L’esfera insomne a La Breu, editorial que va acollir-li les seves últimes obres. El seu darrer llibre és la novel·la Àlien i la terra promesa, publicat molt recentment.

Sobre el fonament anàrquic de la seva poesia, Sampere afegia: “Aquesta és la meva manera d’expressar-me. El caos és l’expressió de la contradicció, de l’existència complexíssima. Tot es basa en una afirmació gratuïta: la ciència, la poesia… Tot és una afirmació gratuïta. En ella mateixa conté una contradicció inevitable”.

Se’n va, doncs, un magistral consagrador del caos que, a més de la poesia, també va practicar la pintura i la música. “Al llarg de la meva vida, a allò que he estat més lligat i el que ha estat més alimentós i m’ha forjat més és la música. Des de molt petit m’ha agradat la música, sobretot la música simfònica. Durant els primers anys de joventut volia ser músic, ser compositor”, explicava a Montoliu.

Recordem-lo per versos com aquest: “Ens resistim / a la veritat / atacant”.

Podeu llegir l’entrevista íntegra aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris