Mor Manuel Foraster

14.03.2016

Avui és un dia trist per a la literatura catalana. Ha mort Manuel Foraster, activista cultural i escriptor. Nascut a Sabadell l’any 1949, en els darrers anys havia publicat dues novel·les, Factures pagadesLisboa direcció París, totes dues publicades a Tusquets.

Manuel Foraster

Manuel Foraster al cafè La Palette de París | Foto Bru Rovira

En Manuel Foraster era sabadellenc, però la vida l’havia fet napolità, parisenc, barceloní i tot el que vulgueu. Després de molts anys de treballar en l’àmbit cultural com a gestor i activista, l’any 2012 Manuel Foraster va debutar amb Factures pagades, una novel·la que Narcís Comadira va definir com una obra “elegant, cosmopolita, xafardera, divertida, plena de ressons”. Foraster va fer entrada en la literatura catalana amb la discreció que el caracteritzava, gairebé com un intrús. Publicava a Tusquets, de la mà d’Antoni Marí, al marge de premis i capelletes.

Agitador en empreses com la fundació La Mirada de Sabadell, l’Olimpíada Cultural o la fundació Caixa Catalunya, va ser tota una sorpresa quan va publicar Factures pagades. Era el primer lliurament d’una trilogia,’Foraster de fora’, que va continuar amb una segona part, Lisboa direcció París (Tusquets, 2014). “Una part de l’experiència vital de Foraster ha estat lligada al viatge: va seguir les passes d’Eduard Toda, de qui va estudiar i editar el dietari del viatge a Egipte. També va ser lector a les universitats de Bordeus i Nàpols.

Segons escrivia Enric Bou a Núvol a propòsit de la segona entrega de la trilogia, Foraster s’inspirava en uns viatges i coneixences, lectures i experiències, i molta imaginació. A Lisboa direcció París Foraster voreja l’autoficció i estableix una formidable sèrie de connexions. Els llibres són construïts a partir de situacions que inspiren citacions (o a l’inrevés, citacions que suggereixen situacions), que són el mirall d’unes realitats recordades i inventades.

El poeta Antoni Clapés, sabadellenc com ell, explica que fa cinc dies, des d’un box d’urgències oncològiques, en Manuel li deia: “La poca energia que tinc la dedico aquests dies a corregir el tercer volum de la trilogia, que em publicarà aviat Tusquets i que s’ha de dir: SABADELL GRAN CENTRAL, NOVA YORK RAMBLA. A veure què en surt de tot plegat.”

“Segur que serà un gran llibre, com els altres dos”, diu Clapés. “Un llibre que, de debò, estarà escrit en sabadellès —una llengua que, com la ciutat homònima, està en perill d’extinció. Una llengua de la qual en Manel n’era un dels darrers escrividors. Una llengua que ja pocs entenen”.

Foraster havia dirigit la revsita Nexus, que editava la Fundació Caixa Catalunya, on ell va treballar molts anys des de la Pedrera. Des de la creació de Núvol, Foraster es va entusiasmar amb la idea de fer una revista cultural online, i hi va participar activament amb articles, propostes i idees. Trobareu tots els article que va publicar aquí. Les seves col·laboracions eren sempre un luxe per a Núvol. Sempre em deia que havíem de fer un recull dels millors articles en format paper. Algun dia li haurem de fer cas. De moment, ara i aquí, enviem una abraçada a la seva dona Núria, i família. Et trobarem a faltar, Manel.

L’acte de comiat tindrà lloc al Tanatori Sant Gervasi de Barcelona, demà, dimarts, dia 15, a les 15:30 hores.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Divertit, rigorós, irònic, cordial, atent… Així és com et recordaré, Manuel, el temps tan limitat que em queda fins que et vingui a fer companyia. Com xalarem parlant de la colla Sabadell!

  2. Trist i emprenyat, amb el record d’unes converses divertides, amenes, sornegueres i ben sabadellenques, parlant de la presentació del Lisboa direcció París al nostre poble. Entre altres coses, em va descobrir que un dels bons llocs per trobar-se i xerrar tranquils són els bars dels hotels. Espero el tercer lliurament per sentir-me acompanyat de la seva veu, del seu humor esmolat, per mantenir viu el record d’un home intel·ligent i afable, sense fums i directe.

  3. Dins el comentari que he deixat fa una estona a l’article tan ben escrit per Enric Bou en el comiat de Manuel Foraster i Giravent, i, que Bernat Piuigtobella també arrodoneix en descriure la pèrdua trista de la polifacètica personalitat del sabadellenc, voldia afegir-hi una postil.la . Una darrera idea que m’ha vingut, tot recordant a en Manuel Foraster .
    Per a mi, era inevitable no veure en alguns dels components actuals de la Fundaciò de La Mirada, les rèpliques, o simils duplicats d’alguns dels tres puntals fonamentals del grup sabadellenc, o de la Colla. Em refereixo als tres personatges més coneguts per a la posteritat Joan Oliver o Pere Quart, Joan Prat o Armand Obiols, i, Francesc Trabal. Es en aquest darrer, a Francesc Trabal, que no va tornar mai més de l’exili xilè, amb qui veig més connotacions amb el tarannà de Manuel Foraster .
    Res més,i, moltes gràcies a Nùvol que recorda als qui cal recordar i dona espai a gent, com jo, que vol recordar un amic incomparablament amable com Manuel Foraster i Giravent.