Mor l’escriptor Amos Oz, veu crítica d’Israel

29.12.2018

El professor, intel·lectual, escriptor i periodista israelià Amos Oz moria ahir al vespre als 79 anys a casa seva, a Tel Aviv. Feia temps que lluitava contra el càncer. La notícia de la mort la comunicava la seva filla –Fania Oz-Salzberg– a través de Twitter: “El meu pare acaba de morir de càncer després d’un ràpid empitjorament. (…) A tots els que el vau estimar: gràcies”. Entre les seves obres destaquen les novel·les El meu Mikhael (1968) i La caixa negra (1987), totes dues editades en català per La Magrana. Oz ha estat un dels autors contemporanis més prolífics, constants i prestigiosos d’Israel. La seva obra ha estat traduïda a gairebé una cinquantena d’idiomes. A Catalunya, el primer a traduir-lo va ser Eduard Feliu (el 1973).

Amos Oz. | © I. T.

La complexa i mai assossegada situació d’Israel és immanent al relat de la seva vida i la seva trajectòria literària. El conflicte palestino-israelià reverbera en pràcticament tota la seva producció. En les obres anteriorment citades però també en altres cims de la seva carrera com ara Tocar l’aigua, tocar el vent (1973) o Una pau perfecta (1982). I evidentment, atesa la condició d’intel·lectual, la seva obra és també extensa en volums de no-ficció (crònica, assaig, autobiografia…). De lliuraments dels últims anys de no-ficció en destaquen Una història d’amor i de foscor (2002) –novel·la autobiogràfica, adaptada al cinema el 2014 per l’actriu Natalie Portman– i Contra el fanatisme (2006). “El fanatisme es cura amb curiositat. Posant-se a la pell de l’altre. Encara que aquest altre sigui un enemic. La recepta és la imaginació, el sentit de l’humor, l’empatia, la qual cosa no implica haver-lo d’acontentar”, deia en una entrevista el 2014.

Políticament i civilment, Oz va participar en dos dels combats més crus del seu país: la Guerra dels Sis Dies (1967) i la Guerra del Yom Kippur (1973). En totes dues conteses va lluitar al front; la implicació va afermar les seves conviccions a favor d’una solució pacífica: la convivència respectuosa entre l’Estat israelià i l’Estat palestí (la two-state solution). Justament per aquesta postura pacifista, els governs israelians de signe conservador i nacionalista sempre el van classificar a la llista dels “sabotejadors”. Una llista que engreixen Edgar Keret, David Grossman, A. B. Yehoshua, Nir Baram, entre d’altres. Oz va ser, de fet, una de les víctimes de “l’altra guerra”, la dels governs pro FDI (Forces de Defensa Israelianes) contra els activistes per la pau, ben explicada per Keret en aquest article de Núvol.

L’última obra d’Amos Oz publicada a Catalunya ha estat Judas (en castellà, editada per Siruela). Al llarg de la seva trajectòria, l’escriptor va ser premiat en nombrossísimes ocasions. El Goethe Prize, l’Heinrich Heine Prize o el Frank Kafka Prize són només alguns dels guardons (els més importants) amb què va ser reconegut com una de les plomes imprescindibles de la prosa contemporània universal. Apareixia regularment a la travessa anual del Premi Nobel de Literatura.  Podeu llegir dos relats seus publicats a la  revista The New Yorker clicant en aquest enllaç i en aquest altre.

Etiquetes: