Mor Joan Carreras, el savi amb veu de xèrif bo

10.03.2018

Ha mort l’editor Joan Carreras Martí (Barcelona 1935 – Granollers 2018). Va contribuir a l’edició d’obres de consulta de què la llengua catalana estava mancada, com ara l’Enciclopèdia Catalana, i va ser president d’Òmnium Cultural per un breu període un breu període (1984-1986). Josep Lluch, que el va tractar professionalment, en fa una semblança que podeu llegir més avall. Hi afegim un vídeo en què Joan Carreras parla de la seva passió per la natura (es considerava un naturalista frustrat) i explica com, de jovenet, va descobrir el català escrit. També reflexiona sobre l’impacte d’Internet sobre un editor de la seva generació, que ha vist l’eclosió digital amb una certa perplexitat i sorpresa.

Joan Carreras Martí | © Família Carreras

Joan Carreras i Martí era un savi generós i elegant. Vaig coneixe’l a l’antiga seu d’Enciclopèdia Catalana, de la qual llavors ell era el director cultural. Abans n’havia estat director editorial, càrrec que va compaginar durant uns anys amb la presidència d’Òmnium Cultural. Va ser assessor de la Biblioteca A Tot Vent, quan la col·lecció tenia subscriptors, i va apostar aviat i ben fort per Jaume Cabré. De tant en tant, els que treballàvem en aquella casa li fèiem consultes. No hi havia Google i, a més, ens agradava escoltar-lo. Jo l’anava a veure sovint quan editàvem la versió catalana de l’Alcorà, perquè en Carreras era llicenciat en llengües semítiques. Recordo que, mentre pronunciava paraules en àrab, li agradava dibuixar-les en l’aire amb el dit estès. Tenia una veu greu i ben timbrada, de xèrif bo. Es va jubilar i vam perdre un savi. Quan vaig conèixer el seu fill, el novel·lista Joan Carreras Goicoechea, en certa manera el vaig retrobar una mica, en el tracte i en algunes novel·les, com Carretera secundària. Som on som perquè persones com ell ens hi han dut. Gràcies.

Josep Lluch, editor de Proa

 

Hoceratinuotis, amb Joan Carreras i Martí from redall on Vimeo.