Mor Àngel Mifsud, home discret i de compromís amb la llengua

Professor, poeta i lingüista, el valencià resident a Menorca des de feia quasi dues dècades, Àngel Mifsud Ciscar (Tavernes de la Valldigne, 10 de novembre de 1954 – Ciutadella de Menorca, 22 de desembre de 2012) era sobretot un home de molta sensibilitat i un apassionat del coneixement, un estudiós discret i compromès amb la llengua.

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València l’any 1976, Mifsud, que morí fa dos dies a Ciutadella, exercí de professor de Secundària de Llengua catalana durant una dotzena d’anys al Baix Llobregat, des d’on l’any 1994 es traslladà a Menorca per impartir la docència a l’IES Joan Ramis i Ramis de Maó. Una malaltia el va apartar de donar classes una dècada més tard, cosa que no l’impedí, però, conrear una de les seves passions: el treball i el compromís per la llengua.

També catedràtic de Llengua i Literatura catalanes des de 1997; membre numerari de la secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) des de febrer de l’any 2000; i directiu de la Societat Historicoarqueològica Martí i Bella del Cercle Artístic de Ciutadella; Àngel Mifsud, que estava casat amb la professora i filòloga meorquina Josefina Salord Ripoll (expresidenta del Consell Científic de l’IME) és autor de diversos estudis, publicacions poètiques i crítica literària, mantenint, malgrat la malaltia una vida activa i entregada al país i la cultura catalana.

Entre les seves obres més destacades hi figura un treball de sociolingüística publicat per la revista Lluc d’anàlisi de la situació del català en els municipis menorquins (La llengua de Menorca, un missatge en un bòtil); una biografia del metge i folklorista nascut a la menorquina Es Migjorn Gran Francesc Camps i Mercadal (Vida popular del metge Francesc Camps d’Albranca) publicada a la col·lecció Petit Format de l’Institut Menorquí d’Estudis l’any 2000 a partir d’un text original de Maria Dolors Camps, filla de Francesc d’Albranca, redactat l’any 1953; la participació en la publicació de les obres completes de l’il·lustrat menorquí Antoni Febrer Cardona, en una iniciativa conjunta de l’IME, l’Institut d’Estudis Catalans i Publicacions de l’Abadia de Montserrat; i també la realització d’una antologia de poemes en llengua catalana de Gumersind Riera (Fornells -Menorca-, 1909 – Barcelona, 1990) a la col·lecció Petit Format de l’IME i tot coincidint amb el centenari del naixement del poeta forneller.

Encara que la seva pròpia obra poètica no està recollida en un llibre individual, sí que Àngel Mifsud conreava també aquesta especialitat i els seus versos poden llegir-se en varis llibres col·lectius, com ara a Menorca tot just ahir (1999) o a Roques de Menorca (2005), entre altres. En aquest sentit, Mifsud també participà, en dues ocasions, als recitals Illanvers, la particular i autèntica festa de la poesia menorquina que es ve desenvolupant els estius a l’illa des de fa uns quants anys i on els poetes illencs mostren els seus versos i els combinen amb música i pintura (o fotografía) d’altres diversos artistes menorquins. Al bloc d’Illanvers poden llegir-se alguns dels poemes de Mifsud, www.illanvers.cat/angelmifsud.

Descansi en pau, Àngel Mifsud Ciscar. Rebi el nostre condol la seva família.