El monumental retaule fotogràfic d’August Sander

27.03.2019

August Sander és probablement un dels fotògrafs europeus més reconeguts del segle XX.  Les seves fotografies han passat als anals de la història de la disciplina, per això les han estudiat no només fotògrafs sinó també intel·lectuals i pensadors com Walter Benjamin, Roland Barthes o Susan Sontag. La Virreina Centre de la Imatge presenta una nova exposició dedicada a Sander, autor de la monumental sèrie de retrats Gent del segle XX.

Professores d’una escola elemental, 1920 | Foto: A Sander

August Sander va néixer el 1876 a Herdorf (Alemanya) i es va iniciar molt jove, als setze anys, en el món de la fotografia. El seu primer contacte amb la imatge va ser com a ajudant d’un fotògraf local a la regió rural de Westerwald, propera a Colònia, on anys més tard, el 1911, establiria el seu primer estudi, que va mantenir obert trenta anys.

Sander va ser un professional dedicat molt especialment als encàrrecs de retrats, una de les especialitats més habituals de la fotografia en aquells anys. S’estima que un 80% de les fotografies que componen el seu gran projecte, Gent del segle XX, van ser fetes com a resultat d’encàrrecs professionals i incorporades després a la seva col·lecció. Aquest projecte va començar l’any 1927, va cobrir un període de cinquanta anys i consistia a fotografiar els seus compatriotes de tota classe, condició, professió i edat.

El fotògraf volia, des del primer moment, crear un mosaic que descrivís la condició de la societat alemany del seu temps a través del retrat de la seva gent. I ho va fer, també des del començament, amb un mètode analític classificant tots els retrats en set gran categories: el pagès, la dona, els artesans, les classes i professions, la gran ciutat, els artistes i les darreres persones. Va ser un dels primer fotògrafs a sortir del limitat marc de l’estudi per fotografiar els seus retratats a l’exterior, en els seus ambients domèstics i laborals.

Nens cecs de naixement, 1921-1930 | Foto: A Sander

Perquè ens puguem fer una idea de la magnitud del treball, a Gent del segle XX hi ha retratades 1.461 persones, el 60% homes i el 40% dones, uns percentatges que sorprenen tenint en compte que la majoria de les fotografies estan datades abans de la fi de la Segona Guerra Mundial. Sander, que fotografiant pagesos de la regió de Westerwald, el 1911, després també va incorporar aquesta sèrie al gran projecte.

Més tard lenta, pausadament i amb diferents ritmes i aturades i represes, al llarg dels anys va continuar el treballs fins poc abans de la seva mort, el 1964. I, en el seu cas, es fa plenament realitat aquella frase del  gran fotògraf txec Josef Koudelka que deia:  “Allò que es fa amb molt de temps el temps ho respecta”. Tenint en compte que el gruix de l’obra es va fer els anys vint, trenta i quaranta, Gent del segle XX reflecteix a través dels seus personatges el pas d’una societat agrícola i tradicional a la vida urbana amb la presència dels obrers industrials, les professions lliberals i els artistes.

Sander va travessar al llarg de la seva vida situacions molt difícils, en paral·lel a la història de l’Alemanya de la primera meitat del segle XX. Va patir dues guerres europees i sobretot la repressió del règim nazi que va prohibir algunes de les seves exposicions. També van requisar els seus llibres i, sobretot, van empresonar durant deu anys el seu fill, també fotògraf, que va morir a la presó el 1944 i que és l’autor d’alguns retrats de presoners fets durant el mateix empresonament, i que va aconseguir fer arribar al seu pare. Alguns d’aquests es mostren a l’exposició de La Virreina.

Víctima de la persecució, 1921 | Foto: A Sander

L’any 1946, un incendi al seu taller de Colònia va destruir entre vint i trenta mil negatius i altres documents i còpies originals. Aquesta vida agitada dona encara més valor a la tenacitat de Sander que va ser, en certa manera, un precursor del treballs de llargues sèries en front de la modalitat fotogràfica de les instantànies.

També s’observa en el seu treball una llarga fidelitat al seu estil de retratista. Disparava amb plaques de vidre i grans càmeres i, en bona mesura, vivia al marge dels corrents estètics de la fotografia més rupturista de l’època. La seva és una forma de fotografia que contenia molts elements d’una actitud d’arxiver, gairebé d’entomòleg.

Les imatges de Sander tenen sempre una composició clàssica, resulten molt equilibrades, amb els posats en actituds força estàtiques. Tenen un alta qualitat tècnica amb molta definició, bona il·luminació i una gama de grisos molt rica.

Boxejadors, 1921 | Foto: A. Sander

L’exposició es presenta, per primera vegada a Espanya, en col·laboració amb l’Arxiu August Sander de Colònia i ofereix una mostra de l’obra composada per 196 retrats exposats en un ordre i selecció que recrea de manera molt precisa els concebuts per Sander. Com assenyalen els comissaris de la mostra, Valentín Roma i Guillermo Zuaznabar, s’ha volgut mantenir no només aquesta estructura expositiva, sinó  també presentar un nombre d’imatges a cada categoria proporcionals al que tenien les originals.

L’exposició conclou amb una interessant secció de fotografies pertanyents a la Sèrie Estudis: el ser humà, pràcticament inèdita, amb fotografies de detall de les mans d’algunes de les persones retratades.

Acompanyant la mostra de Sander, la Virreina presenta una segona exposició, WOMANKIND amb divuit fotomuntatges de la fotògrafa peruana Maria Maria Acha-Kutsher. Es tracta de diferents collages, realitzats entre el 2010 i el 2015, on, amb una  sofisticada i complexa elaboració a partir de materials d’arxiu molt diversos, es recreen el món i la condició de la dona. Un altre tipus de crònica, certament molt diferent, però que pot tenir algunes concomitàncies amb el treball analític de Sander, especialment de la seva categoria dedicada a les dones.