Montserrat Roig. Aclarir les zones fosques de la memòria

22.12.2017

Aquest festes, El Born CCM organitza un programa especial d’activitats culturals per a petits i grans, el “Bornet de Nadal”, que s’estrena demà, i s’enfila així al tren imparable dels diminutis (amb regalets inclosos, en efecte). Però no és l’única novetat que us hi espera, perquè des d’avui mateix podeu visitar una altra exposició: “Montserrat Roig 1977. Memòria i utopia“, que commemora els 25 anys de la seva mort i els 40 de la publicació d’Els catalans als camps nazis. Si el Bornet és l’aposta diminutiva, Montserrat Roig és la superlativa. Fins al 30 d’abril del 2018.

Montserrat Roig

Què podem dir de Montserrat Roig que no s’hagi dit ja? Segur que unes quantes coses, perquè de fet és una autora que molta gent estem redescobrint. L’exposició del Born CCM, comissariada per Manuel Guerrero i amb la participació ad hoc de l’artista Francesc Abad i la fotògrafa Pilar Aymerich, és una altra porta d’entrada a l’amplíssim món de l’escriptora barcelonina, que va ser una de les grans exponents de la lluita per la recuperació de la memòria, la dignitat individual i col·lectiva i el compromís polític amb el catalanisme i el feminisme.

L’espai, la sala Casanova, està distribuït en dues àrees expositives: una documental i una altra fotogràfica. A la primera hi trobarem llibres, fragments de diaris i revistes, cartes, postals, mecanoscrits i telegrames, convenis editorials, programes de mà d’exposicions, guions d’entrevistes i, també, un grapat de fotografies, obra de Pilar Aymerich, de Montserrat Roig i de bona part dels convidats que va entrevistar al programa de TVE Catalunya Personatges: un A fondo a la catalana que es va estrenar el mateix 1977, un any després que s’endugués el Premi Sant Jordi amb El temps de les cireres -disponible en braile a la mateixa sala.

I ens falta un dels reclams finals: els vídeos recuperats del programa, que es poden veure en una pantalla gran i en televisors individuals en els quals podrem utilitzar auriculars. Són un document històric interessantíssim, i és que Roig va tenir l’oportunitat de conversar, entre d’altres, amb personalitats com Maria Aurèlia Capmany, Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Francesc de B. Moll, Antoni Tàpies, Neus Català, Paco Candel, Pierre Vilar, Manuel Vázquez Montalbán, Julieta Serrano o el mític porter del Barça Antoni Ramallets, el gat de Maracanà.

La segona àrea expositiva, més estrictament fotogràfica, es relaciona amb Els catalans als camps nazis i està dedicada a la memòria gràfica dels camps de concentració, amb una instal·lació especial dissenyada per Francesc Abad que acull els vititants en una simulació de barracó on les SS perpetraven les seves infàmies contra milers d’innocents d’arreu d’Europa.

A l’interior hi ha uns positius inèdits revelats per Pilar Aymerich a partir d’uns negatius de Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, que Joaquín López-Raimundo va lliurar a Montserrat Roig quan treballava en el projecte d’Els catalans als camps nazis. La resta d’elements, un banc, una pedra i una imatge a gran escala, complementen al·legòricament la instal·lació artística d’Abad, dedicada inequívocament a la memòria de la mort. L’exterior del barracó el completen un conjunt de fotografies que retraten i testimonien la crueltat, la barbàrie, la impunitat dels camps de concentració, de Mauthausen a Ravensbrück.

 

Referent per escriptors i periodistes

“La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles, restituir-los la part heroica i sagnant dels pobles lliures contra el feixisme”, deia Roig. Això és exactament el que va fer i el que vehicula la temàtica de l’exposició d’una dona fulgurant d’extraordinària i rigorosa gosadia intel·lectual i creativa. Com a periodista i com a novel·lista. Va ser l’any 1977, precisament, quan va eclosionar de manera definitiva com a escriptora. Poder-la redescobrir i rellegir és un plaer per als que ja la coneixien i una preuada descoberta per a les noves generacions. Sobretot per als periodistes.

L’historiador Ricard Vinyes diu que “la memòria és un sistema per estructurar l’oblit”, és a dir, per decidir què recordem i què no. En altres paraules, la memòria és prendre partit, és significar-se. En el cas de Montserrat Roig, hem d’entendre aquest exercici de voluntat a través de l’impacte cultural i social que van tenir les seves entrevistes, reportatges i narracions. Un llegat que, afortunadament, no quedarà en l’oblit.

Juntament amb l’exposició, s’ha programat un conjunt d’activitats paral·leles que podeu consultar aquí

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris