Montserrat Abelló. Espero meravelles

4.08.2015

El fons literari de la poeta i traductora Montserrat Abelló (1918-2014) ha ingressat a la Biblioteca de Catalunya. Els fills de l’autora, morta el setembre del 2014, han fet efectiva la seva voluntat amb la donació de l’arxiu documental d’Abelló, que ara quedarà a l’abast dels investigadors.

Montserrat Abelló | © Fiona Morrison

Montserrat Abelló | © Fiona Morrison

Fa uns anys vaig tenir la sort de tractar Montserrat Abelló. Devia ser l’any 2006. Isidor Cònsul, editor de Proa, em va proposar d’editar la traducció que Abelló havia fet de la poesia de Sylvia Plath. Editar en aquest cas volia dir només acompanyar la traductora en la revisió de les poques correccions que li vam suggerir a partir de l’original anglès. Ens vam trobar diverses vegades. La Montserrat em rebia, afable, a casa seva, al pis del carrer Calvet, on vivia amb el seu fill. Abelló era una dona que parlava sempre amb un mig somriure a la boca, el pensament li venia sempre als llavis sense entrebancs ni desmemòria. Tenia el do per explicar-se clarament en frases curtes, sense embolicar-se ni enfilar-se per les branques. Una mica com la seva poesia, que també és cristal·lina i concisa. Recordo que portàvem les proves de la traducció amunt i avall dins una carpeta de color marró on posava Sylvia Plath. Sobre la taula del seu despatx n’hi tenia una altra, de carpeta, amb el nom d’Anne Sexton, plena de poemes encara inèdits. Sexton era una altra poeta de la qual Abelló em parlava amb una certa urgència, tenia pressa per veure la seva traducció editada.

Mentre llegíem en veu alta els poemes de Sylvia Plath em preguntava per què una poeta tan feliç com Abelló s’havia sentit cridada a traduir la poesia turmentada de Plath o Sexton. També vam parlar de Mercè Rodoreda, per qui no guardava gaire afecte personal. Aquesta mica de ressentiment, en una dona tan afable i tan poc neuròtica com ella, em va resultar xocant i fascinant alhora. Ara, mesos després de la seva mort, tots els llibres i papers literaris que hi havia en aquell pis del carrer Calvet, s’han convertit en el Fons Montserrat Abelló, que els seus hereus han donat a la Biblioteca de Catalunya per voluntat expressa de l’autora.

El Fons Montserrat Abelló

Aquests dies hem hagut de lamentar la dispersió de la biblioteca de Ràfols Casamada i Maria Girona als Encants de Barcelona. Més enllà del valor que pogués tenir el llegat d’aquests dos articles, hem tingut la sensació que fallaven els mecanismes de transmissió que permeten traslladar aquests llegats per fer-ne patrimoni col·lectiu. També hem destacat un cas de bones pràctiques, com el del dibuixant Josep Obiols, en aquest article de Josep Mengual, i avui l’exemple de Montserrat Abelló.

La mateixa Abelló ja va mostrar el seu interès la primavera del 2014 per preservar el seu arxiu literari a la Biblioteca. Els fills de la poeta i traductora, morta l’any passat, han fet efectiva la seva voluntat donant el seu fons a la Biblioteca i ara la documentació, constituïda per l’arxiu literari i la biblioteca personal d’Abelló, serà conservada i posada a l’abast dels investigadors.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que “amb la donació del llegat de Montserrat Abelló a la Biblioteca de Catalunya l’estima que tots li tenim es mantindrà viva per sempre”. Mascarell també ha destacat que, amb la donació, “la família de Montserrat Abelló ha fet un acte de gran generositat que il·lustra perquè, malgrat les dificultats, la cultura d’aquest país té continuïtat”.

Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya ha destacat “l’optimisme i vitalitat” d’Abelló, així com la seva “humilitat”, que es demostra en el fet “que no donava importància als seus papers i documentació, que per a la Biblioteca de Catalunya tenen un valor molt gran”.

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, ha destacat que la donació del fons “és fruit de l’acció comuna i de la col·laboració entre la Biblioteca i la Institució” i ha celebrat que “la documentació està a disposició d’investigadors perquè generin treballs, estudis i nous materials a l’entorn del fet literari”.

Espero meravelles a cada cantonada

El llegat de Montserrat Abelló no és només viu sobre paper. La cantant Mirna Vilasís acaba d’editar un disc de cançons que ha composat a partir dels seus poemes. Un de les peces més aconseguides del disc és “Espero meravelles”, que Mirna canta en dues versions, en català i anglès. Les podeu escoltar aquí.

Espero meravelles
Foc a les mans, 1990

Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.

El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó.

 

Més informació sobre Montserrat Abelló:

Qui és qui (Institució de les Lletres Catalanes)

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Lletra. UOC. Universitat Ramon Llull.