Montse Igual: “No s’ha d’escollir una carrera pensant només en la feina”

“Saps on és la taula de veterinària?”, pregunta un noi al seu amic a la Fira de l’Ensenyament d’Igualada. Arriba aquell moment de l’any en què alguns joves han de començar a decidir el seu futur. Alguns ho encaren amb il·lusió i d’altres amb angoixa: què faré? Entrevistem Montse Igual, tècnica de la Unitat d’Orientació Educativa de la Diputació de Barcelona, per saber quin suport ofereixen als estudiants i com aquests hi reaccionen.

Quan estudiava batxillerat, recordo venir a la Fira i anar als estands de les universitats. Vaig sortir amb la sensació que tothom m’havia volgut vendre la seva carrera, però que ningú m’havia ajudat a orientar-me.
Per això és important que hi hagin Punts d’orientació i també xerrades, per trencar molts estereotipis i ajudar a fer les tries en les millors condicions. No tothom ha de fer el camí cap al batxillerat i cap a la universitat, depèn de qui no li servirà de res seguir aquest itinerari. Per alguns estudiants serà millor passar a un Cicle Formatiu de Grau Mig i després a un Superior, o si volen, anar a la universitat, clar. Però és necessari dialogar amb el jove i saber la seva situació.

Per tant des dels PoP partiu d’un diàleg, d’una coneixença.
Sí, normalment el jove s’asseu i expressa les seves inquietuds: a mi no m’agrada res o jo no serveixo per res, no sé què vull fer. A partir d’aquí comença un diàleg amb l’orientador, que és el que li va fent les preguntes i l’ajuda a autoconèixer-se i anar-se definint. Si li agrada molt un tipus d’activitats, no cal que pensi en altres formacions. Per molt que li hagin dit que tenen més sortida! Si a tu t’agrada això, aleshores seràs bo i podràs tirar endavant.

El discurs de la sortida professional afecta molt les decisions i pot generar pors.
Cada vegada més, tant als Punts d’orientació com a les xerrades que fem, els expliquem que evidentment tot aquest camí és per arribar un dia a tenir una professió, però que el més important és que l’educació que rebin els enriqueixi. No s’ha d’escollir una carrera pensant només en la feina, perquè el mercat laboral és canviant i potser demà passat no té cap sortida. Nosaltres diem que s’empoderin, que facin realment el que els agrada i després podran trobar les sortides.

L’elecció de la carrera també depèn de modes?
Les orientadores ens comentaven que cada vegada hi ha més consultes per ser forenses, perquè hi ha moltes sèries de televisió que presenten aquesta professió amb unes determinades característiques que o no acaben de ser reals o no són completes. Els orientadors els expliquen quines habilitats necessiten, quines són les tasques que realitza aquest perfil professional. I aleshores moltes vegades els mateixos estudiants s’adonen que això no és el que volen fer. No pots voler fer farmàcia i que et faci por la sang! Aleshores cal tornar a començar: preguntar amb què se senten bé, què els agradaria. Per això tenim un tríptic que serveix de guia on apareixen preguntes tant del seu perfil personal com del perfil professional. Cal anar fent equilibris.

Els pares també vénen i pregunten?
Sí, i tant. Al matí, a les fires vénen sobretot joves perquè ho organitzen els instituts, però les tardes o els caps de setmana es dediquen al públic familiar. Les famílies fan consultes molt similars a les dels estudiants: “el meu fill no sap què fer”, “a la meva filla no li agrada res”. Els ensenyem el nostre procés per tal que ells puguin fer-lo servir per ajudar als seus nens. Ah, i sobretot perquè no determinin amb les seves experiències l’elecció del fill! Cal tenir clar que la tria ha de ser real i del jove. Si no, no tirarà endavant.

En aquests Punts d’orientació, hi ha suficient temps per ajudar a una persona?
No. Els PoP serveixen o bé per resoldre consultes puntuals, o bé per visualitzar un servei que pel motiu que sigui aquest jove o la família no sabia que existia. A les fires fan un primer tast, i a partir d’aquí poden seguir amb el servei d’orientació que hi hagi al municipi o a nivell supramunicipal. Idealment, el procés d’orientació ha de ser llarg i fer-se a poc a poc. Tot comença a l’institut amb els tutors, però la intenció és fer un bon acompanyament. En el moment de les fires, estem gairebé en el punt final. Però mai és tard! Si un encara no ho té clar, hi ha moltes modalitats d’ajudes. Es poden fer sessions més intenses, per exemple.

Teniu una xarxa àmplia entre institucions per ajudar als estudiants?
El recurs puntual de les fires s’ofereix des de la Gerència de serveis d’educació de la Diputació de Barcelona. També tenim altres projectes que intenten treballar conjuntament per evitar l’Abandonament Escolar Prematur. Cal que els joves facin totes les transicions de la manera més adient a la seva persona. Nosaltres intentem treballar amb els ajuntaments perquè puguin establir col·laboracions amb totes les regidories que tenen a veure amb l’orientació. Quan són a l’institut, és evident que els tutors són els primers que poden fer aquesta feina i que coneixen més els seus alumnes, per tant són peces fonamentals, però els cal ajuda. Els joves també poden anar a equipaments juvenils, o estar fent moltes coses d’educació no formal que també els ajudin a encaminar-se. Es tracta d’intentar que tothom treballi conjuntament per poder fer els projectes d’educació integrats.