Monteverdi entre dos estats

12.10.2017

Les Vespro della beata Vergine (1610) de Claudio Monteverdi són un dels cims de la música occidental que, a 450 anys del naixement del seu autor, mantenen la seva genuïna modernitat, frescor i expressivitat. Des de l’equilibri entre la brillantor virtuosística i l’austeritat introspectiva, Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya sota la direcció de Jordi Savall van inaugurar la temporada de música antiga de l’Auditori.

Jordi Savall|Foto: David Ignaszewski

Jordi Savall|Foto: David Ignaszewski

Cal reconèixer però, que tot i aquest magnífic tret de sortida, tenim aquí encara molts deutes amb el seu llegat, que ni aquest aniversari ha servit per saldar. Entre la dimensió profana i sagrada, entre el Renaixement i el Barroc… l’obra de Monteverdi té aquest caràcter fronterer que embolcallada del seu profund sentit dramàtic, la fan intensament captivadora. Amb una filiació sonora propera a l’Orfeo estrenada tres anys abans de la publicació d’aquestes Vespres, el repte interpretatiu és mantenir un peu a cada món per assolir una unitat dramàtica que toca el cor d’aquesta música sacra, concebuda a la cort dels Gonzaga a Màntua. Ja ho sabem, la música està sempre condemnada a viure i respirar entre el soroll; el de les seves circumstàncies o el de les alienes. Enmig del soroll polític però davant un auditori molt atent, els músics van oferir una lectura vibrant i fluida des de l’impactant Responsorium, en la qual la direcció va otorgar gran rellevància als solistes. En aquest apartat, a excepció d’una irregular emissió de la soprano Maria Cristina Kiehr a la primera part, de difícil conciliació amb el timbre de la soprano Monica Piccinini, cal destacar l’alt nivell ofert pels solistes, entre els qui podem subratllar els tenors Cyril Auvity –de riquesa tímbrica i emissió homogènia– i Lluís Vilamajó –amb un fraseig administrat amb intel·ligència i sensibilitat. Malgrat els condicionaments acústics que presenta la sala, l’apartat vocal va ser molt ben defensat per La Capella Reial de Catalunya, una institució que suma ja 30 anys amb una trajectòria lligada al geni cremonès i a aquesta partitura. Va ser sobre sobre el so càlid i estable del cor que es va poder edificar un discurs ben articulat i contrastat, afavorit per una solvència i fiabilitat especialment pel que fa a sopranos i a uns tenors molt consistents, entre els quals va sobresortir com a solista Víctor Sordo, dotat d’un instrument cabalós i precís amb el qual va superar amb soprenent facilitat totes les exigències.

També bon sabor van deixar Le Concert des Nations, un conjunt de provada qualitat i versatilitat, que tant pel que fa a cordes –brillantor vehement als violins de Manfredo Kraemer i Guadalupe del Moral– com vents –estabilitat i empastament en trombons i cornetti–, van oferir plasticitat i bon ajust. En el mateix sentit, esplèndid acompliment del baix continu afavorit per la magnífica articulació del clavicèmbal de Luca Guglielmi i la clarividència de Michael Bheringer des de l’orgue, així com per l’exquisita sonoritat de l’arpista Andrew Lawrence-King.

Un so equilibrat, tot assolint una atmosfera de recolliment dolorosament mística va culminar al vers 11 (“Gloria Patri, et Filio…”) del Magnificat que tanca aquestes intemporals Vespres, abans de tornar a l’esplendor sensitiu amb tot el dispositiu vocal i instrumental esclatant en un Amen reconciliador a l´últim vers, on el director igualadí va arrodonir una concepció detallista i visualment impactant de l’obra, sense excés en ornaments, però sí en la meticulosa disposició de solistes i cor que obligava a un constant desplaçament per l’escenari. Després de reivindicar la lliçó de diàleg, escolta, llibertat i solidaritat de la música, la propina per un públic entregat va ser la coneguda Da pacem Domine d’Arvo Pärt, un encàrrec del mateix Savall arran dels atemptats terroristes a Madrid l’any 2004. Ha estat, doncs, un bon inici malgrat el context, de la temporada 2017/18 de música antiga que continuarà el proper mes de novembre amb la visita de la mezzosoprano Vivica Genaux i Les Musiciens du Louvre oferint un programa centrat en Porpora i Händel, i que es retrobarà amb Savall el proper mes de març amb tot una Passió segons Sant Marc.

Un exercici recomanable pels qui estaven massa ocupats: encara tenim un dies –gairebé un mes– per recuperar el concert i escoltar-lo des de la pàgina web de Catalunya Música, que el va emetre en directe des de la Sala 1 de l’Auditori.