Molt soroll amb molts actors nous

Dijous s’estrena la reposició de Molt soroll per no res al TNC. Després d’un any de la seva estrena i d’exhaurir totes les entrades la temporada passada, el muntatge dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix torna a la Sala Gran, amb vuit intèrprets nous. Llàcer és un showman, això és indubtable, i va saber convertir un format tan avorrit, innecessari i previsible com una roda de premsa en una trobada amena entre artistes i premsa.

Poc es pot dir d’un muntatge que l’any passat ho va petar, literalment, i que torna per instal·lar-se durant les festes nadalenques (d’aquí quatre dies, glups) al TNC. “Molt soroll per no res va ser la porta d’entrada al TNC d’un públic jove que necessitem”, va declarar Xavier Albertí en la presentació de l’acte, afirmant que aquest espectacle pot ser “una experiència no dissuassòria” per introduir els joves al món del teatre.

Àngel Llàcer va fer de mestre de cerimònies, paper que sap desenvolupar a la perfecció (ja sigui dalt dels escenaris, en una entrega de premis o a la petita pantalla) i va anar presentant un a un els nous intèrprets que han agafat el relleu als que, per motius de feina (estan fent Scaramouche, Gente bien o El petit príncep, entre d’altres coses) ja no participen en aquesta posada en escena. Pau Ferran interpreta el paper que feia Llàcer (actualment al Lliure de Gràcia amb Relato de un náufrago), el del director de la pel·lícula que s’està rodant on s’ambienta la comèdia: “Vaig agafar-lo perquè em recorda a mi: té la meva edat i el meu físic”. El paper de Victòria Pagès serà interpretat per Màrcia Cisteró: “Quan ella parla, tot s’atura” i també “L’actriu amb l’escot més bonic de Catalunya”, segons Llàcer.

De fet, aquesta obra té quelcom de trobada d’exalumnes, ja que Àngel Llàcer, Màrcia Cisteró, Albert Triola i Sílvia Abril (la nova Beatrice, substituint a Bea Segura) eren companys de classe a l’Institut del Teatre. Llàcer està molt orgullós d’haver agafar “la niña de Schreck” per fer el paper de coprotagonista (juntament amb David Verdaguer, nominat per aquest paper al Premi Butaca a Millor Actor de Musical). Sílvia Abril bromejava i deia que ella aconseguirà que ens deixin celebrar el referèndum per la independència, ja que té fans repartits per tota Espanya que estan desitjant venir veure-la actuar al TNC. “Potser porto el meu club de fans de Valladolid!”.

Un altre de les novetats al repartiment és el clown Guillem Albà, que sembla el nom de moda des de que va presentar la gala Catalunya aixeca el teló, i del qual hem pogut veure darrerament Trau a la Biblioteca de Catalunya i Pluja, amb Clara Peya, a la Fira Mediterrània de Manresa. Albà s’uneix amb Jordi Vidal i Víctor Gómez al quartet inspirat en els germans Marx que va rebre molt bones crítiques la temporada passada. Gómez va explicar que estava especialment il·lusionat de participar en aquest muntatge, ja que fa deu anys ell treballava d’acomodador al TNC per pagar-se els estudis. “Aquest noi té una entrevista!” va exlamar Àngel Llàcer, provocant un aplaudiment d’actors i premsa. Georgia Stewart firmarà el seu debut al teatre amb aquest espectacle, en el paper d’Úrsula i conilleta que feia Clara Altarriba, i Llàcer no va tenir altra cosa que elogis cap a la seva veu i el seu talent.

El director de l’espectacle (un sornegeuer Albertí va aclarir: “Ara l’hem enviat a l’escola, al Teatre Lliure”, referint-se a la seva participació a Relato de un náufrago) va dir que que Molt soroll per no res és un espectacle que “només es pot veure al TNC”, i va defensar que el teatre nacional faci musicals, com bé fa amb regularitat el National Theatre de Londres. Recordem com al TNC s’hi han pogut veure musicals com Guys & Dolls, dirigit per Mario Gas i El somni de Mozart de El musical més petit (ambdós el 1998), Mar i cel (2004) i Aloma de Dagoll Dagom (2008), o La casa sota la sorra (2010) i El crim de Lord Arthur Saville (2011) amb els Egos Teatre. I segur que ens en deixem molts.

Molt soroll per no res té cinc nominacions als Premis Butaca, com a Millor Musical i també a les categories de Vestuari (Míriam Comte), Caracterització (Àngels Salinas i Txus González), Disseny de So (Roc Mateu) i David Verdaguer com a millor actor de musical. Aquest va confessar que troba molt a faltar els actors que ja no hi són de l’any passat, mentre Josep Palau (que ha fet la guineu de El petit príncep i aquí interpretarà el paper de Claudio) bromejava: “Sempre m’han agradat les sales petites, els musicals de petit format i els autors desconeguts”.

Lloll Bertran no es va poder estar de dir-hi la seva (“Jo faig d’estilista fashion, vaig vestida de Míriam Comte!”) i Guillem Albà va sincerar-se reconeixent que li costa posar-se a les ordres d’un director, ja que ell sempre es dirigeix els seus espectacles, però que li agrada molt participar en una obra que portarà gent al TNC que (potser) no ha trepitjat mai (o quasi mai) un teatre. Àngel Llàcer va repetir diverses vegades que els actors que ja hi eren l’any passat ara ho fan molt millor, afegint que tots els espectacles s’haurien de tornar a representar al cap d’un any. Finalment, Llàcer va voler reconèixer la feina realitzada pel seu ajudant de direcció Daniel J. Meyer (“és jueu però sembla alemany”), menció que va provocar un sincer aplaudiment dels actors presents a l’acte, al qual la premsa es va sumar.

Molt soroll per no res es podrà veure a la Sala Gran del TNC fins l’1 de gener. (Dia difícil. Funció amb ressaca? Desconeixem si hi haurà descomptes a tal efecte).