Moisès Maicas. La passió pel teatre

16.05.2019

“En Moisès Maicas va ser un exemple d’implicació autèntica entre vida i teatre”. Així obria Magda Puyo, directora general de l’Institut del Teatre, la presentació del llibre Moisès Maicas. La passió pel teatre. En un acte que va ser alhora presentació i homenatge, amics i companys de professió van recordar la persona i recorregut del director teatral barceloní, mort ara fa dos anys.

Moisès Maicas

Moisès Maicas, fill del també director Carles Maicas, va ser un dels homes de teatre més actius del circuit de petit format de Barcelona, i un clar defensor del teatre contemporani compromès, fet que es demostra amb la tria d’obres que portava a escena. Sovint fent tàndem amb la traductora Anna Soler Horta i amb una clara intenció de fer comprensibles textos originalment difícils, va dirigir adaptacions d’autors com Roland Schimmelpfennig (La Peggy Pickit veu la cara de Déu, El drac d’or), Philipp Löhle (Àlies Gospodin) o Lars Norén (20 de novembre).

Al llibre, editat per l’Ajuntament de Mataró amb el patrocini de l’Institut del Teatre, hi trobem un repàs de la vida del director signat pel crític de teatre Santi Fondevila, així com una cinquantena de testimonis que formen un relat de respecte i gratitud pel que va ser la vida, personal i professional, compartida amb en Moisès. Entre aquestes veus hi trobem dos noms de relleu en el teatre internacional (Jürgen Ellinghaus, Valère Novarina), així com personalitats del món teatral, artístic i periodístic local, com Hermann Bonnín, Feliu Formosa o Frederic Amat (dibuixant que també signa el disseny de la portada). El volum també incorpora la fitxa artística de cadascuna de les obres que va dirigir Maicas, així com els projectes escènics en els quals va participar.

A la presentació, un acte emotiu celebrat a l’Auditori de l’Institut del Teatre, a banda de la directora, hi van intervenir el ballarí i coreògraf, Cesc Gelabert; el crític teatral, Santi Fondevila; el dramaturg i director teatral, Jordi Coca, i l’activista cultural i co-fundador de Teatre Invisible, Manel Guerrero. També van participar-hi els intèrprets Mercè Pons i Josep Minguell recitant fragments de Mariners de Pessoa i Senzillament complicat de Bernhard, obres que van fer sota la direcció de Maicas.

Tots els participants a l’acte van coincidir a destacar la mirada particular que tenia el director sobre el món que l’envoltava, una sensibilitat artística que, en paraules de Guerrero, el va convertir en “víctima de la societat”, d’una societat viciada que el director considerava excessivament immòbil. Durant tota la seva vida va mantenir una actitud combativa que considerava una responsabilitat traslladar al seu teatre. En una entrevista a Núvol, Maicas explicava: “Crec que el teatre és un espai molt obert i hi poden confluir moltes disciplines escèniques. Per tant, hi ha d’haver un teatre d’entreteniment de qualitat però també un teatre compromès. En tot cas, el teatre ideològic és profundament necessari i per això el fem”.

Així doncs, com afirmava Jordi Coca, Maicas era una persona amb “món, mirada i veu”, els tres elements essencials per a un artista vertader. El món, la societat occidental del segle XX; la mirada, la passió del jove somiador, curiós i inconformista; i la veu, la del teatre de la confusió, independent, transgressor i molt personal, que el va mantenir tota la vida més allunyat del reconeixement i suport que segurament hagués merescut. Així i tot, el mataroní s’havia fet un lloc al teatre català, guanyant-se el respecte de tota la professió.

Etiquetes: