Mobilitzacions barcelonines

30.06.2014

L’exposició ‘Mobilitzats’, que es pot veure fins al 4 de juliol a la Sala Ciutat (C/Ciutat, 2), s’obre amb un conjunt de vitrines plenes d’estris i aparells que la revolució digital ha convertit en andròmines: agendes, àlbums, càmeres, mapes, despertadors, rellotges, màquines d’escriure… han esdevingut en bona part obsolets perquè el telèfon mòbil n’ha integrat les funcions. La mostra, comissariada per la periodista Joana Bonet, explora l’empremta dels smartphones en la nostra vida quotidiana, però també en l’àmbit de la política, la moda, el cinema, la cultura, el lleure o l’assistència social.

© de Vicente Zambrano : Ajuntament de Barcelona

Si el món sencer cap en un mòbil, per què hem de renunciar de portar el món a la butxaca? L’exposició ens descobreix, als que encara no ho coneixíem, apps de gran utilitat, com ara el circuit d’art contemporani de Barcelona, una eina que ens informa de les exposicions de galeries, museus i fundacions de la ciutat. Les podeu tenir totes al mòbil fent clic aquí.

També hi trobareu un racó dedicat al gran contenidor d’apps de la ciutat de Barcelona, l’Apps4bcn. Hi trobareu totes les apps relacionades amb Barcelona, des d’apps per córrer fins a la bústia ciutadana, des dels museus de Barcelona a l’app del bicing.

El mòbil ens converteix a tots en periodistes potencials. A ‘Mobilitzats’ s’hi exhibeix també una selecció de curts (vídeos experimentals) rodats per videocreadors amb el mòbil, que il·lustren la consolidació d’aquests dispositius com eina creativa en la pràctica artística. Es tracta del projecte #MobileViewsBarcelona, una proposta que aprofita les possibilitats que la tecnologia mòbil per accedir a continguts de manera ubiqua i converteix la ciutat en una pantalla pública i fragmentada a través de la col·locació dels codis QR que donen accés a la mostra. Hi podeu accedir a la resta de vídeo de l’exposició fent clic aquí.

Segons, Lorea Iglesias, comissària de #MobileViewsBarcelona, “el mòbil és una eina utilitzada de molt diverses maneres 
per un gran nombre d’artistes, però sobretot
 en la producció audiovisual”. Per Iglesias, “quan portem el mòbil a sobre, ens convertim en portadors continus de càmera i pantalla, tenim la possibilitat en qualsevol moment i a qualsevol lloc de registrar el que ens envolta, per això aquesta tecnologia dota els creadors de més llibertat de crear imatges en moviment nascudes d’un gust personal espontani”.

Així doncs, la imatge de la ciutat no es construeix només a partir de les postals turístiques que projecta Barcelona, sinó també a partir de la mirada dels ciutadans, que graven o retraten el seu entorn i en deixen constància a les xarxes socials. El concurs ‘Descobreix les 10 Barcelones’ ha convidat els ciutadans a explorar els districtes de la ciutat i compartir les seves visions a través d’Instagram amb l’etiqueta #salaciutatbcn i #bcnambencant. Les fotografies i vídeos presentats a concurs seran seleccionats per un jurat i s’exhibiran a la Sala Ciutat, al cor de Ciutat Vella del 10 de juliol al 12 de setembre, i també passaran a formar part de la Wikimedia Commons, el banc d’imatges de la Viquipèdia. El projecte ‘Descobreix les 10 Barcelones’ s’inscriu en la voluntat d’ampliar el radi turístic de la ciutat, que massa sovint es redueix als circuits gòtic i modernista i impedeix que el visitant (o el mateix barceloní) descobreixi els racons més amagats. El nou número de la revista Barcelona Metròpolis, que ja es pot consultar en línia, proposa justament recorreguts insòlits per la ciutat, rutes pensades per firmes de prestigi, com Ignacio Vidal-Folch, Joan de Déu Domènec o Xavier Theros entre d’altres, que ens han de descobrir nous racons.

Una part de l’exposició reflexiona sobre les paradoxes i contradiccions de la incorporació del mòbil en la quasi totalitat de parcel·les individuals i socials. Set figures humanes a escala real formen l’escultura de l’artista contemporània Olga Andrino, una creació concebuda expressament per a l’exposició de la Sala Ciutat que contraposa la proximitat física respecte la distància mental.

Andrino assenyala que “els personatges de l’escultura són ben a prop els uns dels altres, a frec de pell, però en canvi semblen incapaços de comunicar- se”. Per l’artista, “la incomunicació de la comunicació reflecteix la necessitat d’estímuls continus i la frustració que significa la seva desconnexió”.

Més info:

Barcelona inspira
Agenda 500