El missatge de la pissarra

21.03.2018

Escolteu, el MACBA presenta una exposició nova dedicada a l’intel·lectual argentí Oscar Masotta. Ara bé, com que ben aviat hi dedicarem un article sencer, m’agradaria aprofitar aquest espai per parlar-vos d’una de les peces exposades, només una, que per acabar-ho d’adobar no és de Masotta sinó d’un dels seus contemporanis, Roberto Jacoby.

Caminant per l’exposició trobareu una pissarra negra amb un missatge blanc imprès a sobre. Forma part de la instal·lació Missatge en el Di Tella (1968) de Jacoby –que per cert, pertany a la col·lecció del Reina Sofía de Madrid-. La qüestió és que el text explica la concepció que l’artista i sociòleg té sobre l’art dels anys seixanta: “L’avantguarda és el moviment del pensament que nega permanentment l’art i afirma permanentment la història”, diu, “S’ha acabat la contemplació estètica perquè l’estètica es dissol amb la vida social […] S’ha acabat també l’obra d’art perquè la vida i el planeta mateix comencen a ser-ho”.

A partir de la negació de l’art i l’afirmació de la història que proposava l’artista el 1986, tots els fenòmens de la vida social es convertien en matèria estètica: “la moda, els mitjans de comunicació de masses, la industria i la tecnologia”, entre d’altres. Un cop assimilat aquest plantejament, a Argentina sorgeixen propostes molt interessants, com ara les del grup Arte de los Medios –en trobareu moltes obres a l’exposició de Masotta del MACBA- que juga amb la influència social dels mitjans de comunicació de massesNo us ho perdeu, perquè feien verdaderes trolejades. 

Roberto Jacoby, quan deia això sobre l’art, s’imaginava noves formes de fer funcionar el món. Cal tenir en compte que ell era fill d’una família d’immigrants que van arribar a Argentina fugint del nazisme. A Buenos Aires va topar amb un país inestable víctima de continus cops d’estat. El més famós, el del 1976, donava pas a una dictadura terrible, la violació dels drets humans, la desaparició i mort de centenars de persones i el rapte de molts recent nascuts. Tot i això, Jacoby segueix creient en una certa utopia. Tal com llegim al MACBA, creu que les avantguardes poden crear “l’obra d’art col·lectiva més gegantina de la història: la conquesta de la terra, de la llibertat per l’home”.

Idealismes a part, Jacoby aposta per una visió historicista de l’art, però historicista mirant el futur. Per a ell, el que realment importa és entendre i practicar la creació artística com una estratègia per anticipar formes de vida diferents i innovadores. Avui en dia, aquest discurs no pot semblar-nos nou. El treballen molts artistes i museus, també a Barcelona. Només hi ha una diferència: allò que Jacoby aplicava a la societat, avui en dia s’aplica a les noves tecnologies.

L’art que treballa amb la tecnologia mostra un ventall de noves possibilitats. Algunes les acabarem aplicant i d’altres no, perquè l’art no és útil, simplement ens expandeix la visió que tenim del món d’una manera que no aconsegueix tot allò que persegueix una finalitat productiva, utilitària, funcional. Es tracta d’obrir els ulls a idees inconcebibles basades en la creativitat. Per això el text de Jacoby brilla amb llum pròpia dins de l’exposició del MACBA: perquè ens fa pensar i ens fa arribar a la conclusió que tant aleshores com avui en dia, l’art és un dels motors de la vida futura.