Mireia Calafell, premi Lletra d’Or 2015

1.07.2015

Mireia Calafell ha guanyat el premi Lletra d’Or pel poemari Tantes mudes, publicat per l’editorial valenciana Perifèric Edicions. Com és tradició, el premi consisteix en una lletra d’or creada expressament per a l’ocasió pel joier Manel Capdevila. El jurat estava format per David Plana, Llucia Ramis, Ada Castells, Mercè Pons, Heura Marçal, Ricard Biel, Sebastià Alzamora, Salvador Macip i Bernat Puigtobella. L’acte de lliurament s’ha celebrat en un dinar al restaurant Neutral de Barcelona i hi han assistit també l’autora i l’editor de Perifèric, Jesús Figuerola.

Mireia Calafell i Manel Capdevila

Mireia Calafell i Manel Capdevila

“En aquest poemari, dividit en tres parts que recullen sengles accepcions de muda, hi trobem un esbós de poètica, exercicis de com es conjuga o declina apassionadament l’amor, així com temptatives de dir la mudesa i l’escriptura en femení”, diu Fina Birulés en el pròleg del llibre, que hem publicat avui a Núvol.

En fer el discurs de lliurament en nom de tot el jurat, Ricard Biel ha apuntat que Mireia Calafell “aborda el poemari mitjançant la sucosa metàfora de la muda, aplicant-la al fet d’escriure, la condició de dona, les estacions de l’any, o la naturalesa animal o vegetal. Una metàfora matriu, la de la muda, que s’expressa ja en la polisèmia mateixa com a paraula mutant en les seves tres accepcions, paradigma de la mutació del llenguatge, de l’escriptura”, diu Biel en un extens elogi que avui recollim a Núvol.

Sebastià Alzamora, que no es va poder desplaçar de Mallorca per assistir a la concessió del premi, ha volgut deixar constància que “Tantes mudes és la confirmació d’un talent poètic de primer ordre, el de Mireia Calafell, que va vetllar armes amb Poètiques del cos, es va confirmar a Costures, i que ara, amb aquest nou llibre, arriba a un punt òptim de maduresa, amb una escriptura que no per delicada renuncia també a ser crua quan cal. La perícia de l’autora a l’hora de construir el poema és inqüestionable, i a cada vers hi respira la veu d’una dona que sap de la vida i de la literatura, que no endebades són una cosa i la mateixa. Tantes mudes, sens dubte, és un llibre escrit per perdurar”, remata Alzamora.

En el seu discurs d’agraïment, Calafell ha donat les gràcies al jurat i a tots els que d’una manera o altra havien posat veu a ‘Tantes mudes’. Per a una autora nascuda l’any 1980, rebre el premi Lletra d’Or causa per força un cert vertigen: “Com no emocionar-se. Com no sentir vertigen. Com no agrair-vos l’aposta per la poesia. Com no donar-vos les gràcies per creure en un poemari escrit per una dona que és encara a l’inici del trajecte. Com no mudar. Com no emmudir. Com no cridar. Gràcies”, va acabar dient amb un tel d’emoció a la veu.

Jesús Figuerola, l’editor de Perifèric Edicions, ha pagat el dinar, com és costum en cada veredicte del premi Lletra d’Or. Figuerola ha parlat de la col·lecció Perifèric Poesia, que dirigeix Ramon Guillem des de Catarroja i que inclou en el seu catàleg 23 títols, amb obres d’autors com Ramon Ramon, Jaume Pérez Montaner, Josep Lluís Roig, Jordi Pàmias, Àngels Gregori, Teresa Pascual o Susanna Rafart.

 

Jesús Figuerola, editor de Perifèric

Jesús Figuerola, editor de Perifèric

 

L’admiració dels poetes

Calafell concita una àmplia admiració entre els poetes. En una entrevista que li va fer Jaume C. Pons Alorda, s’hi recullen declaracions d’altres autors que val la pena recollir aquí. Segons la poeta Gemma Gorga, “Mireia Calafell sembla posseir de manera natural aquell “coneixement metamòrfic” de què parla Roberto Calasso: la capacitat de percebre l’existència en perpètua fluïdesa”.

Lluís Calvo ha dit que “Calafell és la tendresa-bomba, una militant contundent que barreja amb gran precisió el to amorós, molt present a Tantes mudes, amb la càrrega explosiva”. Segons Calvo “Calafell és un híbrid magistral entre Hélène Cixous, Gabriel Ferrater, Maria Mercè Marçal i Murray Hill”.

Altres companys han declarat la seva enveja sense cap pudor: Esteve Plantada, en una frase que l’editor ha recollit a la faixa de la segona edició, afirma que “la poesia de Mireia Calafell representa aquell punt d’enveja necessari que sents quan llegeixes una cosa que voldries haver fet tu, però que saps que no podràs fer mai”. Anna Gual també confessa la seva admiració quan diu que “Mireia Calafell escriu la realitat del poema, il·lumina els marges que tots voldríem il·luminar”.