Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Miralda, Son Goku i l’anyell dels set ulls

El Museu Nacional ha acollit la cerimònia-performance Peccata Mundi de Miralda

Als passadissos del Museu Nacional, un nen petit dona un dibuix a Antoni Miralda. L’artista, un dels catalans vius amb més prestigi, coneix els pares del marrec. Mira el full: és la cara de Son Goku. El nen està orgullós. La mare apunta que és la seva passió. Miralda agraeix efusivament el gest. Fa dos petons al menut, li demana si es pot quedar l’obra i es dirigeix cap a la Sala Oval, on està a punt de dur a terme la cerimònia-performance Peccata Mundi.

Poc abans de topar-se amb el vailet, Antoni Miralda dona voltes per la sala del Museu Nacional d’Art de Catalunya on hi ha exposat l’absis romànic de Sant Climent de Taüll. Reproduït a mida real i amb les parts de la pintura que encara es conserven enganxades a la paret, al límit superior de l’absis hi ha, ben centrat, l’Agnus Dei. Es tracta d’un xai de set ulls amb un fort contingut simbòlic que fascina Miralda des de fa temps, i al qual avui l’artista fa una ofrena simbòlica. En un acte restringit al públic per qüestions d’aforament, una vintena d’assistents beuen un còctel blau servit dins d’una proveta i aixequen el cap buscant l’anyell.

El color del còctel no és innocent: la icona de l’Agnus Dei està envoltada d’un blau que Miralda admira i que ha reproduït a gran escala, en un tapís-cobrellit de grans dimensions on hi veiem la figura de l’animal. Aquest tros de tela enorme, de 18x15m, va desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York el 1989 i avui, una hora després de l’ofrena en petit comitè, es desplegarà a la Sala Oval del Museu Nacional. Però de moment seguim sota l’absis romànic. L’artista Joan Serinyana ha preparat el còctel expressament per l’ocasió. Es diu Aerinita, i rep aquest nom pel mineral de color blau-cel que es barrejava amb rovell d’ou per formar el pigment pel fresc.

Aquesta vegada, però, “el color l’hem aconseguit a través d’una flor que es diu Clitoria”, explica Serinyana, “una flor tropical blava que, a més, visualment té forma de clítoris femení, fet que podem relacionar amb la verge i el context litúrgic i cristià de l’obra de Miralda”. El còctel també porta Gin Xoriguer, que és de Menorca però és l’únic de tot el mercat fet amb ginebró del Pirineu; xarop dolç, licor de genciana i suc de llimona. Però l’ingredient estrella és el xerigot (sèrum de llet) d’ovella ripollesa. Sobretot perquè aquesta ovella originària del Pirineu està gairebé extingida. Només en queda un ramat a l’Empordà, propietat del Mas Marcè, l’únic que encara continua elaborant productes naturals a partir d’aquest animal.

Miralda i Serinyana han volgut relacionar el còctel amb els Pirineus perquè és allà, a la Vall de Boí, on es troba l’església romànica de la localitat de Taüll d’on es van extreure les pintures murals que ara s’exposen al Museu Nacional. L’Agnus Dei és pirinenc, i el còctel en qüestió “evoca l’entorn del paisatge de l’anyell”, conclou el seu creador. Un cop feta l’ofrena, Miralda es dirigeix a la Sala Oval, topa amb en San Goku i, content, continua caminant. A la sala gran del Museu hi ha gent esperant per entrar a la part central, situar-se al voltant de set taules amb forma d’ulls d’Agnus Dei i començar la cerimònia-performance que inclourà menjar pels assistents. També hi ha persones que miren la litúrgia des del primer pis, barana enllà.

Al mateix primer pis hi ha l’orgue del museu i cinc músics que es preparen per tocar. De fet, l’orgue de la Sala Oval no funciona des dels anys 50, i avui torna a sonar simbòlicament. És més, es pot sentir durant quatre dies –del 4 al 7 d’abril-, el temps que dura l’exposició del tapís-cobrellit de Miralda sobre l’Agnus Dei que de moment està plegat i que tothom té ganes de veure elevat, obert i majestuós. Com que no hi ha res mancat de sentit en aquesta cerimònia, dues formacions de la Fundació Conservatori Liceu interpreten l’Agnus Dei de Giovanni Pierluigi da Palestrina, així com l’Agnus Dei de la Missa en si menor de Johann Sebastian Bach, i l’anyell de l’Apocalipsi comença a desplegar-se.

Com en un ritual religiós, tothom es gira, calla i mira com s’obre el tapís de l’anyell, en un moment d’adoració iconogràfica. Dues noies, una amb una faldilla de tigre, s’abracen pel coll mentre miren l’anyell. Moltes persones aixequen els mòbils i intenten immortalitzar el moment. Quatre nenes seuen a terra i fan el badoc des de primera fila. Davant del tapís-cobrellit de l’Agnus Dei hi ha, en semicercle, el grup de Metalls del Conservatori del Liceu, format per les trompetes de Nicolás Chasco i Oriol Escolano; la trompa de Mauro García, el trombó de Meritxell Lanau, els bombardins d’Arnau Aragonés i Adrià Cisneros i, finalment, la tuba de David Llopart. La seva música, que han entrat tocant a mode de processó, ajuda a emfatitzar el sentit cerimonial de la performance.

Des de dalt, les pupil·les de les taules guanyen color gràcies a les salses que hi ha disposades al centre i les persones són pestanyes al voltant dels ulls. Tothom menja i parla. És un acte ritual. “Els rituals estan fets per conviure amb ells”, diu Miralda, “No tenen sentit si no s’allarguen en el temps i s’impregnen de l’energia nova que fa que el món continuï i avanci”. L’artista no vol crear rituals des de zero, sinó que vol continuar “la possibilitat que hi hagi un cicle”. És per això que fa seixanta anys que fa obres al voltant del menjar i del valor que té en la societat. “Cal donar suport a aquesta repetició perquè s’entengui i es pugui compartir”. La performance no existiria sense els participants: ells aporten el factor social, mundà, i Miralda fa palesa la sacralització, la religiositat d’un acte tan habitual com és compartir el menjar.

Agnus Dei qui tollis peccata mundi, dona nobis pacem, diu la inscripció llatina que acompanya l’anyell. Aquest mateix vers el trobem escrit a les set “Taulaülls” –així les bateja Miralda- en set idiomes, cap d’ells el català. En aquesta llengua hi podem llegir les receptes de les salses amb les quals els assistents acompanyaran el xai que s’ha començat a coure a les 10 del matí a l’entrada del Museu. Aquestes salses són l’allada de codonys, la salsa de prunes, l’almedroc, la salsa de mostassa, el jurvert, la pinyonada i la gingebrada. Els participants tornen a veure el còctel blau. “Xin-xin, per Miralda”, diuen alguns. Els convidats degusten una sopa freda d’ametlles, un morterol de xai acompanyat de les set salses mencionades i, per postres, piment: pa amb vi i sucre.

“Tot això és del segle XIV!”, comenta Montse Guillen des d’un racó de la Sala Oval. El menjar és medieval, i ella és la persona que més voltes ha donat durant la cerimònia-performance de Peccata Mundi. Forma part de l’Equip FoodCultura que fa possibles actes com aquests. Al Museu Nacional, Guillen ha comptat amb la col·laboració de l’artista multidisciplinari Alfonso Borragán. El 1984, ella i Miralda van crear el reconegut restaurant El Internacional Tapas Bar & Restaurant al barri de TriBeCa de Nova York. A Catalunya, el 2017 vam poder veure una reproducció d’aquest bar a l’exposició Miralda Madeinusa que el MACBA va dedicar a l’artista, un dels últims grans reconeixements que ha rebut l’artista a casa nostra, junt amb el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques que va rebre de part del Ministeri de Cultura espanyol aquest 2018.

La Sala Oval es converteix en l’espai tranquil d’un festí que celebra l’art i la comunitat. Està previst que tot s’acabi a les cinc de la tarda, amb un acte de cloenda a càrrec del contratenor Jordi Domènech acompanyat a l’orgue per Dani Espasa. Els plats van entrant i sortint i els set ulls de l’enorme tapís de l’Agnus Dei observen la vetllada. El mateix cobrellit va exposar-se al Museu Nacional fa vint-i-cinc anys, però ara el veuen noves generacions. Des d’amants de Son Goku fins a experts del món de l’art, el públic participant és molt familiar, i hi trobem fins i tot un menut de dos mesos i mig, el Fabio. “Els rituals són cicles que esperem que es repeteixin fins l’infinit, però no ho sabem del tot”, diu Miralda. Peccata Mundi és l’intent de dialogar i conviure per tal de continuar endavant amb els ritus que ens conformen com a societat. “Això d’avui no és res més que un diàleg de pau”, conclou l’artista. I desapareix entre la gent.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació