Miquel Obiols i la ‘selfie’ lúcida

28.02.2019

Instagram ha pervertit, devaluat i neutralitzat l’autoretrat. L’abundància de rostres és inassumible. Mirades buides, captures sense contingut, indigestió. Des de Roda de Ter, l’escriptor i guionista Miquel Obiols combat aquesta tendència a la manifestació pobra i egòlatra amb el Festival Audiovisual Miquel Obiols (FAMO), que el pròxim mes de maig arribarà a la setena edició.

Leyendo en soledad. | J. A. Gurruchaga

El FAMO no sempre s’ha circumscrit a l’autoretrat rumiat. El viratge va arribar en la quarta edició. Fins aleshores –les tres primeres edicions–, el festival donava cabuda a tota mena de gènere fotogràfic. Obiols ho va considerar un pas massa ample i va decidir acotar. El propòsit és fer comparèixer el valor artístic de la selfie. No deixar esgarriar la força de l’autoretrat. Recordin les pintures introspectives de Schiele, Kahlo o Hockney. Avui, la selfie es vincula a l’art a través d’artistes com Sophie Calle o Martin Parr.

La creació del FAMO –explica Obiols– és cosa de Pep Bas Portet, que el 2010 li va proposar fundar un festival dedicat a la fotografia. Bas Portet és una figura clau de Roda de Ter: promotor cultural (llibres, festivals), membre del Grup Fotogràfic del poble i secretari del festival. Obiols ocupa la presidència honorífica i Tomàs Pladevall, director de fotografia, n’és el president. El festival té dues categories: fotografia, que pot ser tractada, i vídeo, limitat a 1 minut (el que permet Instagram).

Enguany, la junta del concurs ha volgut feminitzar el jurat. L’actriu Imma Colomer i l’escriptora Najat El Hachmi en formen part per primera vegada. La periodista Elisenda Roca repeteix. “Avui, la selfie és epidèrmica i narcisista”, opina Roca. Segons El Hachmi, “el que consumim és l’antiselfie, autoretrat sense indagació interior, potser perquè la generació d’avui no té vida interior”. “No és que la gent jove no tingui vida interior”, apunta Colomer, “és que no es permet aquesta introspecció”. Totes tres coincideixen en què hi ha un excés d’exhibicionisme. El Hachmi afegeix que en la selfie intervenen “el cos i la imatge” i això “implica perills”. Per a Obiols, s’ha perdut “l’artesania, tota ambició artística i creativa”. La resta del tribunal el conformen Issona Pasola (productora i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català), Roger Sala (fotògraf), David Fontseca (documentalista) i Pladevall. Una condició lliga a tots els membres: la vinculació amb la Plana de Vic. El jurat avalua les fotografies al Teatre Eliseu de Roda: comoditat i pantalla gran.

Haver encaminat el festival cap a l’autoretrat ha permès que el certamen prengui una dimensió internacional. La procedència de les fotografies que hi concursen és variadíssima. De Buenos Aires a Guipuzkoa. En part, el festival ha pogut créixer gràcies a l’acord que manté amb l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), que acull anualment una mostra dels autoretrats concurrents.

Del llegat professional d’Obiols (Roda de Ter, 1945) és difícil fer-ne un resum breu. La seva trajectòria és dilatada, sobretot en l’àmbit audiovisual. La televisió ha estat el format que més ha treballat. Són obra seva els guions dels programes Terra d’escudella (1976-1979), Planeta imaginari (1982-1983) o Pinnic (1992-1994). Tots vistos a TVE. Durant uns anys també va encarregar-se de la programació infantil de Canal +. En literatura, Obiols ha destacat en la producció infantil (Ai, Filomena, Filomena! o Llibre de les M’Alícies). Ara promou un “autoretrat-selfie”, com vol dir-ne ell, que en observar-lo ens retorni reflexió i lucidesa, alguna cosa més que un cos simplement capturat.

Consulteu les bases del concurs en aquest enllaç.