Miquel Martí i Pol, poeta nacional?

17.08.2016

Miquel Martí i Pol ha estat un dels poetes més populars de la segona meitat del segle XX. Els seus poemes, clars i entenedors, van arribar àmpliament a uns lectors que també empatitzaven amb la seva figura, la de l’home malalt d’esclerosi múltiple que lluitava amb gran integritat contra la paràlisi. Ara la Fundació que porta el seu nom pren un nou impuls.

 

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol

Som molts els que hem sentit poemes de Martí i Pol en misses i funerals. Els poemes del seu Llibre d’absències s’ofereixen per defecte als serveis funeraris a l’hora de proposar textos reconfortants per a les esqueles, juntament amb El cant espiritual de Joan Maragall. A banda de ser un clàssic dels enterraments, també va tenir molt predicament entre grups cristians i pacifistes, i ha estat profusament citat per polítics. Qui no ha sentit aquell famós vers que diu que “tot està per fer i tot és possible”. En el moment més àlgid de la seva fama, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta per nominar-lo per al Premi Nobel. I Espais Escrits ha promogut una ruta literària pels indrets on va viure el poeta.

A la seva connexió amb la classe política i el lector menys intel·lectual s’hi ha afegit el suport que ha rebut d’artistes com Josep M. Flotats, Lluís Llach i Emili Teixidor, o d’esportistes com Pep Guardiola, que sempre s’ha declarat lector de Martí i Pol i fins i tot l’ha glossat públicament en una lectura davant dels lectors alemanys.

Després de la mort de Martí i Pol, la seva obra s’ha mantingut viva i Labutxaca n’ha publicat la poesia completa en un volum molt assequible, però no ha estat precisament un poeta gaire imitat per les noves generacions. Durant els anys d’apogeu de la seva obra, els certàmens de poesia anaven plens d’imitadors de Gabriel Ferrater i després de la seva mort, en canvi, va començar la moda d’imitar Joan Vinyoli, poeta amic de Martí i Pol amb qui s’havia cartejat. Martí i Pol no ha estat, doncs, poeta dels poetes sinó més aviat poeta de la gent.

Després de la seva desaparició, no hi ha hagut cap autor que hagi ocupat clarament el seu lloc com a poeta nacional, com sí que va fer Martí i Pol després de la mort de Salvador Espriu. Joan Margarit, autor d’una obra molt autobiogràfica que ha abocat en la seva poesia una vida familiar traspassada pel dolor, és l’únic poeta català actual que s’acosta a la popularitat de Martí i Pol. Enric Casasses, poeta i rapsode amb un gran nombre de fans i seguidors, escriu i recita sense sortir d’una deliberada marginalitat. Finalment, Pere Gimferrer, l’únic poeta català que té imitador a Polònia, potser és massa intel·lectual per arribar a àmplies capes de la població. L’ombra de Martí i Pol encara plana.

Jaume Subirana parla en aquest conferència a la UOC de la figura del poeta nacional en la gestió de la identitat nacional catalana, tan associada a la llengua i a la literatura. La identitat nacional ha estat altament literaturitzada, o si més no associada a projeccions literàries. El poeta Jacint Verdaguer és el primer autor que encarna de manera clara la figura del poeta nacional. Hi ha hagut més casos al segle XX: Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol. No és un fenomen exclusiu de la catalanitat, sosté Jaume Subirana.

 

Nou impuls a la Fundació Miquel Martí i Pol

La Fundació Miquel Martí i Pol pren un nou impuls gràcies a un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Roda de Ter, poble natal del poeta, i la Diputació de Barcelona. El conveni s’ha aprovat «amb la voluntat de potenciar i divulgar l’obra de Martí i Pol», tal com ha indicat el portaveu de CiU, Joan Carles Gracia Cañizares, «per donar un impuls a la Fundació, que podrà així fer un pas endavant, amb l’ajut de la Diputació, fins que tingui prou força perquè funcioni sola».

La vinculació de la Diputació amb aquesta fundació ha estat decisiva des del seu origen, en tant que la corporació és propietària de tot el llegat del poeta. Amb aquest conveni, la Diputació el cedeix a la Fundació per un període de vint anys, per tal que l’entitat pugui gestionar-lo directament, de manera que els ingressos que generi la seva explotació contribueixin gradualment a la suficiència financera de la institució.

Així, segons el que determina el conveni, la Diputació farà una aportació anual de 80.000 euros durant els exercicis pressupostaris 2016, 2017, 2018 i 2019, que passarà a ser decreixent a partir de l’exercici 2020 i els dos exercicis posteriors, 2021 i 2022, amb 60.000, 40.000 i 20.000 euros, respectivament. La voluntat és què a partir de l’exercici 2023 la fundació s’autofinancïi.

La Fundació es planteja, dins la seva nova etapa, com a principals finalitats, la conservació, la reunió i l’aprofitament científic de tot el llegat de Miquel Martí i Pol, així com l’estudi, la recerca i la promoció de la seva obra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Bona noticia aquest revifament de l’interes general per un dels nostres poemes més estimats… i grandíssim poeta.
    Tot i que, en els darrers anys anys ha estat menyspreant per alguns sectors de la saviesseta aristocràtica lletreferida enteradeta catalana que el consideren un poeta”menor”. Potser un poeta massa populatxer que no passarà la prova de la immortalitat poètica; diuen ells.
    El nostre poble ha fet immortal a Miquel Martí Pol. N’hi ha prou i de sobra . Va parlar alt, clar i amb amb un rigor i estil poètic que molts afamats noms de la poesia d’avui voldrien per ells. Un escriptor autodidacte que gairebé mai va sortir de Roda de Ter i va aconseguir malgrat les seves limitacions físiques un altíssim domini de la paraula. Martí Pol ens ha fet i ens fa Sentir. I aixo no es senzill en poesia.