‘Minut feliç’ i la conquesta d’Instagram

10.06.2019

Qualsevol xerrada d’institut sobre xarxes socials que es preui farà incidència en la seva -tòxica- relació amb la idea de felicitat. El bombardeig de fotos envejables d’influencers és directament proporcional al discurs que ens avisa que aquestes realitats son una gran farsa publicitària i que la felicitat real s’aconsegueix per vies més humanes i menys materials. No ens enganyem, hi ha un dels dos bàndols que porta la davantera, almenys entre les generacions post-millennial. Existeix un vincle fatídic, doncs, entre el concepte que tenim d’una vida plena i feliç i allò que veiem a les xarxes, i d’això se n’aprofita Minut feliç (@minutfelic), una sèrie creada en format Instagram i que tracta sobre la recerca de la felicitat  Es tracta d’una idea de Martina Tresserra i Xavier Docampo, guionitzada per Alberto Ramos i dirigida per Pepa Fluvià.

Martina Tresserra en el personatge de Marga | Foto: Sílvia Poch

Minut feliç no és una sèrie sobre les xarxes socials: és una xarxa social (un compte, almenys). Instagram serveix com a plataforma per als capítols que, per les condicions de la xarxa, duren un minut. La història gira al voltant de la Marga (Martina Tresserra), una noia que, quan falta només una setmana pel seu casament, decideix deixar la seva parella (el Santi, interpretat per Eduard Buch) perquè no és feliç. A partir d’aquí començarà a fer qualsevol cosa per tal d’aconseguir-la. A banda dels dos protagonistes, la sèrie compta amb les col·laboracions de molts actors i actius del panorama català (Laura Aubert, Aida Oset, Carles Gilabert, Pau Vinyals…). Hi trobem també una picada d’ullet a la websèrie El Ramon de les Olives amb les aparicions estel·lars de persones que s’interpreten a si mateixes, com l’actriu Nausicaa Bonnín o l’escriptora Estel Solé.

Minut feliç està concebuda en clau d’humor (Martina Tresserra la defineix com una “comèdia urbana i contemporània”). Tant la Marga com la resta de personatges son petites paròdies d’allò que fem obsessivament els humans per aconseguir la felicitat: apareixen una compradora compulsiva, un estudiant de filosofia, un addicte a l’esport, una noia que té fòbia a no fer res i un llibre d’autoajuda que va voltant. Per la brevetat dels capítols, el gran repte de la sèrie era aconseguir construir els personatges i les històries, que han de captar l’atenció de l’espectador/seguidor en petites fiblades d’informació. El guió no surt gaire ben parat en aquest sentit, ja que no pot sinó sonar senzill i repetitiu (estem parlant d’espectadors que miren l’Instagram de forma distreta en un viatge de metro). Tanmateix, això se soluciona amb la imatge, rodada amb molta cura, que amb canvis de pla constants aconsegueix cridar l’atenció i esclarir el missatge. També és atractiva la banda sonora, una creació original de Martina Tresserra i Guillem Roma.

Com a suport de l’argument principal, al compte d’Instagram hi trobem material complementari al que és la sèrie en si: fotografies, vídeos i, sobretot, instastories on els personatges es presenten o xerren d’alguna cosa imitant l’hàbit cada cop més estès d’utilitzar la càmera interior de confessionari. Tota aquesta sèrie de recursos es publiquen de forma diària però irregular, de manera que, tot i que es pot accedir lliurement al perfil, la sèrie està pensada per aparèixer al feed dels seus seguidors com un contingut instagràmic més.

Així doncs, a Minut feliç el format de la sèrie es converteix en el seu tema de forma implícita. La híper-connexió que permet Instagram ens aboca a una mena de competició mundial que guanya qui té una vida més emocionant, viatja més lluny i troba els millors restaurants. En definitiva, no només estableix uns paràmetres universals sobre el que significa ser feliç sinó que crea la necessitat obligada d’assolir-los i demostrar-ho. Per les seves característiques, Minut feliç és incapaç de tractar la idea en gaire profunditat però, potser, portant la sèrie a Instagram, tots aquells que no poden consumir cinema i televisió sense deixar estar el telèfon rebran el missatge.