Microteatre amb crispetes

L’aventura es va iniciar a l’antiga presó de Palma, amb l’edició “Microteatre per delicte”. Aleshores les cel·les del centre penitenciari van acollir microobres que parlaven de corrupció i assassinats. Ara s'ha convertit en un fenomen que ha revolucionat el panorama escènic a Mallorca: és la febre del Microteatre.

L’aventura es va iniciar a l’antiga presó de Palma, amb l’edició “Microteatre per delicte”. Aleshores les cel·les del centre penitenciari van acollir microobres que parlaven de corrupció i assassinats. Ara s’ha convertit en un fenomen que ha revolucionat el panorama escènic a Mallorca: és la febre del Microteatre. 

Micro què?

Era l’estiu del 2011 quan el director de teatre i productor Joan Porcel va començar a explorar una nova manera de fer teatre. Juntament amb l’actriu Lydia Miranda i l’actor Albert Comes, es van fixar en la fórmula del “Microteatro por dinero”, posada en pràctica a Madrid, i van començar a oferir als espectadors de Mallorca una nova manera d’assistir al teatre. Es tracta de convertir Micropeces en macroexperiències, fer viure l’obra de teatre.

Durant un quart d’hora, una quinzena d’espectadors comparteixen amb els actors un espai tan petit que si allarguen el braç els poden tocar, gairebé sentir-los respirar, com si fossin voyeurs espiant a través de la retxillera d’una porta mal tancada. Ja no és que es trenqui la quarta paret, és que les parets no existeixen.

Un projecte nòmada

L’aventura es va iniciar a l’antiga presó de Palma, amb l’edició “Microteatre per delicte”. Aleshores les cel·les del centre penitenciari van acollir microobres que parlaven de corrupció i assassinats. Com a bonnus track, una peça de dansa plena d’ecos poètics titulada Remor, que un any més tard es va estrenar com a curtmetratge i fins i tot va viatjar al Festival Fringe d’Edimburg, on va tenir molt bones crítiques. No ha sigut l’única. Altres peces de microteatre com Rates, Lucifer i Merceria també s’han convertit en microfilms.

El microteatre funcionava entre el públic i constituïa una bona opció per uns professionals cada vegada més mancats de suport institucional, així que l’espectacle continuà fent camí. Les següents parades foren a l’antic castell militar de Sant Carles, on s’hi pogueren veure històries de guerra i pau; a les decadents galeries comercials Velàzquez, amb peces que parlaven del consumisme; als antics estudis d’una productora de televisió on teatre, realitat i ficció es mesclaven; als jardins d’Alfàbia que empaparen les microobres de romanticisme; a les cases i als comerços de diferents pobles de Mallorca, on s’hi va poder palpar la quotidianitat; a les centenàries Bodegues Suau, i al conegut Mustang Ranch, un prostíbul en desús on s’hi va representar el “Microteatre per luxúria”. Uns indrets tots ells prou suggeridors com per cridar l’atenció del públic.

Però aquest no n’és l’únic atractiu. Els autors, els directors i els actors que tiren endavant el projecte vénen avalats per trajectòries destacades en el teatre convencional. Hi trobem rostres més que coneguts després de protagonitzar sèries d’èxit a la televisió autonòmica i amb un talent que els ha portat, en més d’un cas, a la gran pantalla. A aquests s’hi afegeixen creadors més novells, però de qualitat: actors i actrius sorgits de la primerenca ESADIB (Escola d’Art Dramàtic de les Illes Balears) que tenen l’oportunitat de mostrar el seu talent i donar-se a conèixer.

Metropolitan Palace

Així doncs, arribem a una tarda de primavera del 2013, quan un grup de persones traspassen les portes plenes de pols del Metropolitan Palace, sala de cinema de Palma que va tancar a finals del 2011 després de gairebé 70 anys d’activitat. El seu objectiu és conèixer diferents espais del recinte per crear-ne una trama ad hoc. Perquè en aquesta disciplina teatral, de la mateixa manera que cada localització convida a una temàtica diferent, l’espai condiciona la història. Tot plegat, ofereix miniobres amb personatges, trames i gèneres ben dispars.

En aquesta edició, “Microteatre per cinema”, les cabines de projecció, els passadissos de sortida i les sales del Metropolitan han inspirat 35 micropeces de les quals Porcel i el seu equip n’han seleccionat set que encara teniu la possibilitat de gaudir fins al 26 de maig. Van des del drama fins a la comèdia, passant pel terror còmic, el cine mut o la tragicomèdia futurista: Iuans, 15.40/18.15/20.50/22.25, Nit de Por, The end, Joc net, Zetta i Exa i Ecos traspuen nostàlgia dels vells temps i reivindicació de la cultura, especialment del setè art vist en patalla gran. Històries embolcallades amb cartells de pel·lícules passades de moda, butaques envellutades com les d’abans, olor de tancat i projectors que han quedat obsolets.

Entre funció i funció, tapes i canyes, conversa i comentaris: “a tu, quina t’ha agradat més?”. Us convidem a donar-ne vosaltres la resposta.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació