Michel Houellebecq: roda de premsa clandestina a Barcelona

28.04.2015

Michel Houellebecq ha quedat sota la custòdia dels Mossos d’Esquadra tan bon punt ha arribat a l’aeroport del Prat. La policia no ha autoritzat que es fes cap acte públic a Barcelona per raons de seguretat, però l’autor ha concedit una roda de premsa semiclandestina aquest migdia a l’Institut Francès, a la qual Núvol ha pogut assistir.

Michel Houellebecq aquest migdia a l'Institut Francès de Barcelona

Michel Houellebecq aquest migdia a l’Institut Francès de Barcelona

Ahir a la tarda ens van trucar d’Anagrama per dir-nos el lloc i l’hora de la roda de premsa, que ha congregat avui premsa, ràdio i tele a l’Institut Francès. Hi arribo a les dotze en punt. L’amiga Isabel Obiols, que ara treballa a Anagrama, és a la taula d’acreditacions, repartint els pins que ens hem de posar a la solapa. Conec la Isabel des de fa quinze anys, però abans de deixar-me entrar em demana el carnet d’identitat. “Estem rodejats”, em diu, mentre em trec el DNI de la cartera.

Una multitud de reporters gràfics s’esperen a la setena planta de l’edifici per fer les fotos a Houellebecq, que encara està gravant l’entrevista que li fa en Josep Cuní a les dependències del director de l’Institut, Yannick Rascouët, un espai que és tan sagrat com una ambaixada.

Parlo amb la traductora Mariam Chaib, que avui fa d’intèrpret de Hoellebecq i em diu que l’autor de Plataforma i Submissió no para de preguntar sobre el procés sobiranista. “Troba fascinant l’independentisme pel que té de disruptiu. El mateix li passa amb Podemos”, em diu Chaib.

Houellebecq es fa esperar però quan finalment surt a la terrassa de l’Institut es deixa retratar estoicament per una bateria de fotògrafs i càmeres que l’han estat esperant en un racó, procurant d’evitar el ressol. “Veig que aquí dominen les càmeres Canon. A França totes són Nikon”, diu de sobte mentre es treu de l’infern de la jaqueta una cigarreta electrònica. Quan finalment baixem a la sala d’actes de l’Institut, Houellebecq respon les preguntes amb agilitat. Res a veure amb aquell Michel mig estabornit de fa deu anys, quan va presentar Plataforma a Barcelona, que rumiava mig minut cada vegada que li feien una pregunta.

“L’esquerra francesa es troba en una situació dolorosa, perquè els seus intel·lectuals, que havien dominat el pati, ara se senten amenaçats o fins i tot condemnats”, ha dit avui Houellebecq.

Submissió presenta una França que es troba al caire d’una guerra civil. En aquesta novel·la de política ficció, Houellebecq imagina el triomf electoral d’un partit islamista, Fraternitat Musulmana, liderat per un carismàtic Mohammed Ben Abbes. Houellebecq no presenta aquest triomf necessàriament com una catàstrofe de la democràcia. Al contrari, per al protagonista de Submissió, un professor universitari estudiós de Huysmans, el més urgent és retrobar la fe. Si la religió catòlica ja no pot satisfer les ànsies de fe de la gent, és normal que una altra religió més seductora “hagi multiplicat les seves antenes una mica per tot arreu”, com diu Houellebecq a la novel·la.

L’escriptor francès Le Clezio, premi Nobel, ha fet una crida a la insubmissió i ha demanat els francesos que no llegeixin la novel·la de Houellebecq, perquè convida els seus conciutadans a tenir por. Houellebecq no s’ha immutat davant d’aquesta admonició de Le Clezio: “Se me’n fot”, ha dit. “No conec Le Clezio, ni l’he llegit. És un col·lega, pot dir el que vulgui, però no m’afecta”.

Quan li han demanat pel procés sobiranista, Houellebecq ha dit: “No tinc cap opinió formada, però m’interessa: la qüestió de fons aquí és saber si França o Espanya són avui identitats pertinents quan parlem de nació o estat”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Al cap d’una bona estona, primer d’esperar-lo i després d’escoltar-lo, que vaig aprofitar per saludar col·legues que fa massa temps que només llegeixo, me’n vaig anar de la roda de premsa, que s’assemellava massa a una espècie de missa (catòlica, really), amb redactors i fotògrafs a la platea de la sala d’actes de l’Institut Francès –quina olor de naftalina, o de zotal– mirant amunt, cap a l’escenari, on un impassible editor acompanyava un escriptor a qui es feien preguntes com si fos l’oracle de Delfos… i l’oracle cantava missa!

    H em va semblar un paio llest, que sap bé en tot moment quin auditori té. Si a Barcelona bufen vents independentistes, ens hi interessarem, indeed… Em va fer gràcia observar que s’assembla físicament a Céline, però no en trec conseqüències literàries, que Céline és gran entre els grans

  2. Houellebecq ha escrit llibres magnífics (Plataforma, l’ampliació del camp de batalla, la possibilitat d’una illa), és un tipus molt llest, sap com atreure l’atenció però tot aquest rebombori em fa una mica de pena, s’ha convertit en un fenomen. Resulta que ara cal estar pendents de cada moviment que fa, de cada cosa que diu, com si s’hagués convertit en un Déu entre la humanitat, per favor…