Metro de Barcelona, 90 anys sense articles

30.12.2014

Just avui fa noranta anys que es va inaugurar el primer metro o ferrocarril metropolità de Barcelona, la línia entre Catalunya i Lesseps. Només amb quatre estacions, Lesseps, Diagonal, Aragó (l’actual Passeig de Gràcia) i Catalunya. L’estació de Fontana hauria d’esperar a l’1 de maig del 1925. Brindem, doncs, pel ferrocarril metropolità de Barcelona, que donaria aquest nom, metro. N’hi ha que en diuen metre. “Agafa el metre!”. Com si fóssim fusters. Espero que aquesta ultracorrecció emocionant continuï per sempre.

Inauguració del Gran Metro a l’estació de la plaça de Catalunya, presidida per l’infant Ferran en representació del rei Alfons XIII, el 30 de desembre de 1924. | Foto: © Josep Domíngez / AFB

Inauguració del Gran Metro a l’estació de la plaça de Catalunya el 30 de desembre de 1924. | Foto: © Josep Domíngez / AFB

Per raons privades, sempre he tingut una gran estima pel metro de Barcelona. De petit hi entrava gratis –sóc fill d’un empleat de l’empresa- i hi havia viatjat molt. La línia transversal, la 1 o la vermella, m’havia proporcionat grans moments. Em sabia de memòria tots els anuncis i els cartells (que competien amb els de l’estació de Provença del tren de Sarrià). M’hauria costat decidir-me, si hagués hagut de triar, entre endur-me a una illa deserta l’anunci de Polil de Provença o el cartell d’Aborto criminal de Catalunya (la pel·lícula dirigida per Iquino).

El metro ha estat part de la meva vida i encara ara viatjo feliç a estacions acabades d’inaugurar per veure com creix i es multiplica. Espero amb emoció l’entrada en servei de la línia 9. Jo ja la vaig imaginar de molt jove i així mateix l’hi vaig explicar al meu psicoterapeuta, en una sessió del tractament.

Deixada ben clara la meva estima pel metro, tinc un greuge amb els noms de les estacions: l’ús dels articles és un desgavell insatisfactori, fruit de la ignorància i el costum. Molts noms d’estacions haurien de dur article i no el duen. Mentre que altres estacions sí que en duen.

D’entrada, estacions que porten el nom del barri i prescindeixen de l’article corresponent (només n’anoto unes quantes):

Clot, quan hauria de ser El Clot

Poble Sec, quan hauria de ser El Poble-Sec

Roquetes, quan hauria de ser Les Roquetes

Penitents, quan hauria de ser Els Penitents

Camp de l’Arpa, quan hauria de ser El Camp de l’Arpa

Bon Pastor, quan hauria de ser El Bon Pastor

Torrassa, quan hauria de ser La Torrassa (o La Múrcia Xica, que és nom popular que estaria bé reivindicar, encara que això és un altre assumpte).

Després, també hi ha estacions que prenen el nom de llocs singulars de la ciutat que també porten article i el nom de l’estació el perd per art de màgia:

Arc de Triomf, quan hauria de ser L’Arc de Triomf

Encants, quan hauria de ser Els Encants

Liceu, quan hauria de ser El Liceu

Drassanes, quan hauria de ser Les Drassanes

Monumental, quan hauria de ser La Monumental

Glòries, quan hauria de ser Les Glòries.

Imatge de l’estació del Liceu de l’actual línia 3 | Foto: © Vicente Zambrano

Imatge de l’estació del Liceu de l’actual línia 3 | Foto: © Vicente Zambrano

Ja, un lloc de la ciutat com les Arenes de la Creu Coberta, on hi havia un arenal d’una riera, el centre comercial que s’hi aixeca damunt es diu en castellà, Arenas de Barcelona. La raó és que ho pren del nom de la plaça de toros Las Arenas, que ho va agafar del nom del lloc, les Arenes. Abans d’aixecar-hi la plaça de toros, ja es coneixia com les Arenes. Un topònim molt habitual en català: les Arenes de Castellar del Vallès, les Arenes de Sant Llorenç Savall, etc. Abans que aixequessin la nau gòtica de Santa Maria del Mar, l’església antiga, romànica, més petita, es deia Santa Maria de les Arenes (aquí, Ildefonso Falcones hi té una preqüela possible, La ermita del arenal. Encara que també estaria bé Peligro amarillo en Poblenou, amb l’arribada dels asiàtics a la platja de la Mar Vella i la fundació del barri de Pequín). Santa Maria de les Arenes porta aquest nom tan sorrenc perquè la van aixecar a tocar (o damunt) d’un arenal.

Tornem a la qüestió metropolitana. Curiosament, altres estacions han tingut més sort, no se sap per quins motius:

Les Corts, i no Corts.

La Pau, i no Pau.

El Carmel, i no Carmel.

El Coll i la Teixonera, i no Coll i Teixonera.

La Salut, i no Salut.

La Bonanova, i no Bonanova (aquest article el van afegir amb bon criteri els primers governs de la Generalitat).

El Putxet, i no Putxet (el mateix d’abans).

Les Tres Torres, i no Tres Torres (el mateix d’abans).

És remarcable com l’estació de metro és Clot i la de Renfe és El Clot (en concret, El Clot – Aragó).

La conclusió immediata que en trec és que, en les noves estacions, Transports Metropolitans de Barcelona ho intenta escriure bé i deixa per inútils les estacions antigues que no porten article (i n’haurien de dur), com si l’ús i el costum n’impedissin la modificació.

Fins i tot, l’estació de metro de Sagrera s’ha corregit en La Sagrera pel pes de l’estació de Renfe de nova creació, que és La Sagrera. Una nova estació ha esmenat l’absència d’article que s’arrossegava des de feia dècades. Que la Renfe, com podem comprovar, en aquest aspecte tingui més sensiblitat lingüística que Transports Municipals de Barcelona és una dada sorprenent. Encara haurem de felicitar Adif. Quan els trens s’espatllin, com és costum, sempre ens quedarà aquest consol.

Etiquetes: