Més eufemismes, sisplau

Després de rebre un premi al Seny atorgat per Societat Civil Catalana, el fracassat, oportunista, mercenari i ambiciós a qualsevol preu Manuel Valls ha fet referència al popular “Roda el món i torna al Born” sobre el seu hipotètic fitxatge com a cap de llista de Ciutadans per les eleccions municipals de Barcelona del 2019. Crec que he fet servir adjectius raonables per definir-lo, però em sembla molt mala idea utilitzar aquest llenguatge tan directe, tan sever i tan sentenciós, mancat de tota especulació.

Valls, en canvi, fa servir l’amabilitat dels eufemismes amb tota l’elegància: “Roda el món i torna al Born”. N’hauríem d’aprendre i fer-ho tots més sovint. Aquests que diuen que s’ha d’anar amb la veritat per davant estan molt equivocats, perquè la veritat encega, és dolorosa, mancada d’intriga, d’originalitat i de sensualitat, mentre que els eufemismes (com la mentida) són lluminosos com un bell i plàcid capvespre de primavera i ens permeten ser més o menys ambigus segons ens doni la gana. Això és molt més assenyat que dir la veritat: recórrer als eufemismes sempre que sigui possible per cultivar una estranya barreja de prudència i misteri.

Quan jo era adolescent, tenia un company de classe que era un crac fent aquestes coses. Un dia a l’hora del pati es comentava, amb certa exaltació, que els alumnes X i Y –que eren nòvios– estaven tan delitosos de fornicar que se n’havien anat al cotxe de X –que era repetidor de 1r de Batxillerat i ja havia fet 18 anys–. El meu company feia uns mesos que també tenia xicota, un any més petita que ell. I algú li va fer la pregunta fatídica:

-Tu també ho fas, Z?

I Z va respondre, amb una solemnitat impressionant:

-Jo no tinc cotxe.

Eufemisme ve del grec euphēmós i vol dir ‘el qui parla bé’. Manuel Valls parla bé. Tan bé, que no té cap problema per posar eufemisme i mentida al mateix sac sense despentinar-se. En aquest acte en què se’l va premiar pel seu seny, va dir, entre altres coses, que hi eren “els que defensem la llibertat i la democràcia, els que tenim un relat obert”. Ada Colau, que ja ha vist les orelles al llop, no s’ha volgut quedar enrere en la cursa eufemística, i en comptes de titllar Valls de fracassat, oportunista, mercenari o ambiciós a qualsevol preu, ha dit que “Barcelona no necessita segons plats”. El que vol Colau és que el 2019 els barcelonins tornin a triar el primer plat que ella els va oferir.

Ja ho deia el gran estadista i camaleònic Tayllerand: Il y a une chose plus terrible que la calomnie, c’est la vérité. Per això vull acabar l’article modificant els adjectius inicials que he dedicat a Valls per uns de més adients: inquiet, perspicaç, altruista, assenyat per naturalesa i Tayllerand del segle XXI. Una imatge que el defineixi? La d’una persona amb un llaç groc o una samarreta groga i ell mirant-se’l amb unes lletres a sota que diguin Ell mai no ho faria. Encara sort.