Més enllà dels llibres i cadàvers

12.02.2019

Entrar a la Biblioteca de Catalunya provoca, necessàriament, una sensació de vertigen. Així va començar la Nit de les Acadèmies Científiques durant la visita de la Biblioteca de Barcelona, una de les seus per a la investigació i el desenvolupament científic, activitat que no podia escapar-se de la celebració del Biennal de Ciutat i Ciència. Un abisme entre coneixements, històries i història a un dels edificis on es van introduir les primeres tècniques de cura, estudis i disseccions de cadàvers. Històries i estudis que ara es troben en cent metres de prestatgeries. I sí, biblioteca i cadàvers.

Sala Gòtica de Sant Josep Oriol de l’Hospital de la Santa Creu

Tot va començar després de la visita guiada pel parquet grinyolant i les catifes que suavitzaven el crec-crec de les sabates sota els majestuosos arcs de diafragma del gòtic català; quan les làmpades que il·luminaven els llibres dels més estudiosos sobre les taules acompanyades de més de tres milions de llibres i arxius històrics s’observaven al detall; quan la doctora en història medieval i arxivera de la Biblioteca Nacional de Catalunya, Reis Fontanals, va situar-nos el 1401. Any en què el rei Martí l’Humà va col·locar la primera pedra del que avui coneixem com a Sala de Llevant, una de les tres naus diàfanes i sense columnes que comunica amb la Sala Tramuntana i Ponent. Les tres sales que acollien els malalts de l’antic Hospital de la Santa Creu.

En poc menys de dues hores, Fontanals va repassar els sis segles de vida de l’edifici, construït en una època en què Barcelona era una ciutat de pas. Posseïa un dels ports marítims més importants i havia creat la primera taula de canvi (o els bancs de l’Edat mitjana en un moment en què el comerç internacional estava en auge). Amb la voluntat de crear un centre hospitalari major, entre l’Ajuntament i el Bisbat van unificar-se els sis hospitals de la ciutat per crear l’Hospital de la Santa Creu, un hospital de pobres, afollats, contrets, orats, nafrats, infants jetats i persones de diferents nacions. Inaugurat oficialment l’any 1410 va ser una institució molt preuada per a la ciutat. Es finançava, principalment, pel patrimoni propi, almoines i llegats, subvencions i de béns dels difunts que enregistraven un cop eren ingressats. Tenia un pressupost de 100.000 sous (equivalent al 18% de les despeses de la ciutat), el 70% anava destinat al menjar: cereals, oli, vi i carn de xai. Hi vivien els treballadors, els nens i els malalts. L’Hospital tenia 400 dides contractades per alletar els nadons, que havien de passar un control de qualitat fins als dos o tres anys quan tornaven a l’Hospital. Hi trobem el llibre d’expòsits i expòsites (nens abandonats). Els deixaven a les portes de l’hospital amb notes cosides a la roba on posaven el nom, si estava batejat, el motiu de l’abandó i si els anirien a buscar. N’hi havia que havien estat recuperats, encara que la majoria no. Algunes vegades, per identificar-los, els deixaven un collaret o algun objecte. Ho sabem perquè s’ha conservat, s’ha guardat a l’arxiu de l’Hospital de Sant Pau per si apareixien els pares, explicava anecdòticament Fontanals.

Després de la pèrdua de les institucions durant la Guerra de Successió (1714-1717), els estudis universitaris van ser traslladats a Cervera fins que Pere Virgili va crear el Col·legi de Cirurgia el 1760. Durant el segle XIX, els metges de l’Hospital de la Santa Creu varen aplicar una novetat absoluta: passaven visita dos cops al dia i van especialitzar-se en l’àmbit de la radiografia i ginecologia.

Pati renaixentista de l’Hospital de la Santa Creu

Va ser la Biblioteca de Barcelona on, anys enrere, Josep Trueta (metge, cirurgià i catalanista convençut), va introduir el mètode de cura de la Guerra Civil, de la Segona Guerra Mundial i de les Guerres de Corea i Vietnam. És a la Biblioteca de Catalunya, ara, on guarden els mètodes, estudis i les històries de vida dels desconeguts d’ara fa sis segles. Apunts que han ajudat als estudis demogràfics importants, com ara la procedència dels malalts o la immigració de Catalunya durant el segle XVI i XVIII. És a la Biblioteca de Catalunya, doncs, on s’acull el saber, ja que per essència, integra a tot aquell que necessita al seu passat històric essent, com fa sis segles, una institució de primer ordre per a la història de Catalunya.