Dalí, Lorca i Buñuel, residents

27.12.2013

En aquests temps convulsos, visitar la mostra La Residencia de estudiantes és donar-se un respir. La visita reconforta perquè s’entreveu una atmosfera de diàleg, alegria, creativitat, tot allò que afavoreix la tolerància i l’enteniment… tot allò que manca ara mateix.

Documents que pertanyien a 'La Residencia de estudiantes'.

Instal·lada a l’Espai Betúlia (c. Enric Borràs, 43-47), de Badalona, prop de l’antic recinte fabril que acull la biblioteca central de la ciutat, Can Casacuberta, l’exposició repassa la història de la Residencia de Estudiantes, el primer centre de l’estat espanyol que imitava el model anglosaxó de règim informal de tutories. La mostra detalla també com a mitjans dels anys 80 del segle passat es va voler recuperar aquell esperit i, des de llavors, fa una tasca d’educació alternativa i complementària als estudis universitaris de disciplines diferents.

La Residencia va fundar-se el 1910 inspirada en la Institución Libre de Enseñanza, que entenia l’educació com un procés integral i actiu, on la vida es basava en el culte a l’amistat, la responsabilitat professional i l’oci creatiu. Fora quedaven els dogmes morals marcats per la religió. Per la Residencia va passar una galeria de personatges que ha quedat en la memòria intel·lectual del país. Dalí, Lorca, Buñuel. Però també científics com Severo Ochoa, perquè una de les singularitats de la iniciativa és que es volia impulsar el diàleg entre ciències i arts, i ser un pol d’atracció de l’avantguarda internacional i d’aquí que arribessin convidats com Albert Einstein, Paul Valéry, Marie Curie, Igor Stravinsky, Henri Bergson, entre molts d’altres. El primer any hi va haver una quinzena d’alumnes i en el decurs dels anys, fins a la guerra civil, hi van fer estades més de 3.000 estudiants. La guerra civil espanyola, que tot ho va trencar, també va posar fi al projecte de la Residencia. Ja al 37 va acollir un hospital de carrabiners i al 39 el que havia estat l’auditori va convertir-se en l’Església de l’Esperit Sant. Després d’un parèntesi de 50 anys, al 1986, la Residència ressorgeix per arribar fins a l’actualitat com un centre que vol difondre el seu llegat històric, a través del centre de documentació i, al mateix temps, analitzar les tendències actuals del pensament i de la cultura.

La Residència d’Estudiants de Catalunya

L’exposició s’obre amb un breu documental (9’) que presenta el contingut de la mateixa i permet situar al visitant ignot en l’època del primer terç del segle XX. Més enllà de la relació entre el poeta, el pintor i el cineasta, amb la visita es descobreix que el 1915 es va fundar la Residencia de señoritas (criden l’atenció les imatges de partits de hoquei femení) i que anys més tard, el projecte va servir de model per crear la Residència d’Estudiants de Catalunya. L’aventura, força desconeguda per al gran públic, queda documentada en un llibre de Maria Dolors Fulcarà presentat l’any passat, La Residència d’Estudiants de Catalunya (1921-1939), editat per la Universitat de Barcelona.

La mostra que ens ofereix la sala badalonina recull cartes manuscrites, alguna composició surrealista com la de Gabriel Celaya (de 1932), cartells d’obres teatrals, el primer llibre escrit per José Ortega y Gasset (l’assaig breu Meditaciones del Quijote, 1914), un dibuix de Le Corbusier, anuncis publicitaris de Dalí, exemplars d’Eugenio d’Ors (De la amistad y del diálogo, Disciplina y rebeldía…) i fins a un centenar d’obres originals. Però, sobretot, l’Espai Betúlia de Badalona ens transmet en aquesta ocasió que l’ensenyament no és un compendi de qüestions acadèmiques millor o pitjors formulades i millor o pitjor apreses. No. La formació d’una persona és el resultat de l’observació, del debat d’idees, del contrast d’opinions de persones amb orígens diversos, de la pràctica de diferents disciplines (inclòs l’esport). I tot això, en aquests temps convulsos, seria d’una gran ajuda per viure el nostre temps amb més calma i serenor.