Merlí. La insuportable lleugeresa del penis

12.12.2017

Ja només queden dos episodis per acabar Merlí. La gran família del nostre heroi torna a casa per Nadal (el dels espectadors, no el de la sèrie) i ell parla del pas del temps i de com n’és de fotut fer-se vell. La sensació que el que queda de la història se’ns escola entre les mans indueix una nostàlgia anticipada, carregant cada seqüència amb un plus d’emotivitat que no tindríem si no sabéssim que –fins i tot fa pena escriure-ho-, no hi haurà una altra temporada.

La Tània, el Bruno i el Pol a Merlí | Foto: Merlí TV3

El caliu que desprenen els Peripatètics es torna agredolç per la puixança del final. Els 3 anys de Merlí han narrat un procés de maduració col·lectiu, regalant una crisi a cada personatge seguida del creixement personal corresponent. Pràcticament no queden rancúnies pel camí, i totes les converses de la sèrie estan travessades pel to d’una amistat vella –en termes juvenils, ho és-, tan diferent de l’afectació tòpica de les sèries adolescents. Pares, alumnes i professors s’han fet més savis gràcies a les aventures, ara ja hi som tots, i només queda posar-hi el llacet i brindar amb la Calduch per l’Espanya republicana que s’està fent la fraternitat ibèrica a sobre.

Aquest estat d’ànim fa pensar que l’últim gran conflicte de la sèrie podria acabar bé per tothom, contravenint la llei universal dels triangles amorosos que acostuma a empènyer cap al precipici a tots els implicats. El Pol (“jo sóc el Pol, sense etiquetes”), vol dues boles de gelat tant sí com no, perquè segur que no ha escoltat Freddy Mercury cantant Too Much Love Will Kill You. Amb esportivitat asimètrica, una més d’atacar genoll i l’altre d’atacar paquet, la Tània i el Bruno prefereixen escoltar Manel i entonaran el Jo competeixo fins al final.

Malgrat que ahir es va parlar de la filosofia del temps de Sant Agustí, el joc de peus sota la taula em va fer pensar en la frase amb la qual sempre he associat al pensador, aquella de “Senyor, fes-me cast, però no encara”. Acompanyat d’un desig sexual desbordant durant tota la seva vida, el filòsof d’Hipona va dedicar moltes forces intel·lectuals a intentar resoldre un dels problemes més grans del Cristianisme: l’odi de la carn. En els seus escrits contra Pelagi, comparteix amb el lector la ira contra el propi penis: “De vegades es nega a actuar quan la ment vol, mentre que sovint actua contra la seva voluntat!”. Si hi ha un problema filosòfic més important que aquest, que vingui algú a explicar-li al Pol.

La solució agustiniana a la insondable voluntat dels genitals va tenir repercussions molt greus per a la història d’occident. En un moment en el qual molts cristianismes haurien estat possibles, Agustí va endur-se la grossa amb la doctrina del pecat original, que es va fer viral i així fins als nostres dies. Mentre els seguidors de Pelagi eren optimistes morals, que creien que la relliscada d’Adam i Eva era cosa de la parella però que la resta d’humans naixem innocents, Agustí va arribar a la conclusió que venim tarats de fàbrica i la humanitat, tota, és una massa pecati, una massa de pecadors. Si creus que la carn és feble i el que importa és l’autocontrol de l’esperit, i si resulta que has dut una vida dissoluta, acabes fent la teologia que acabes fent.

Per sort pel Pol, això del pecat original cada cop queda més lluny. Per a ell, el problema està en la premissa que renega del valor intrínsec de la sensualitat, i la pregunta queda exactament invertida. “Si el penis actua al marge de la meva voluntat, per què hauria de crear un marc mental que em faci sentir culpable d’una cosa que no puc controlar?”. (Per cert, Sant Agustí parlava del penis que coneixia, però atribuïa la mateixa experiència a les dones, “invisible, però certament idèntica”). Per sort per als escriptors i guionistes, aquesta pregunta segueix provocant-nos molts maldecaps. Veure com la responen el Pol, el Bruno i la Tània serà molt important per saber com ha canviat l’esperit dels nostres temps, si la sèrie ho reflecteix i com s’hi posiciona. Recordeu com la primera temporada va acabar amb el grafiti d’un penis gegant?

El graffiti que van fer els estudiants del Merlí a la primera temporada | Foto: Merlí TV3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Ep! En queden dos, de capítols. I no s’emetran fins al gener, passat Reis, perquè els dos pròxims dilluns queden invalidats pel debat del 21-D i pel Nadal.