Meritxell Gené. Així t’escau la melangia

1.05.2014

D’entre les moltes i variades propostes artístiques de gran qualitat que atresora el nostre país trobem a la cantautora lleidatana Meritxell Gené (Lleida, 1986), que acaba de publicar el seu disc Branques, en què ha musicat dotze poetes dels Països Catalans. Aquest dimarts a les nou del vespre actua al Cafè Auditori en el marc del Festival nacional de poesia a Sant Cugat. Recuperem aquesta conversa de David Morlà amb la cantant lleidatana, que també va musicar Màrius Torres al disc Així t’escau la melangia.

Meritxell Gené | Foto: Xavier Cols.

Així t’escau la melangia és un disc d’homenatge a Màrius Torres -el seu poeta de capçalera- que ha vist la llum gràcies, en part, al micromecenatge de Verkami. Anteriorment ja havia editat dos discos: Inesperadament (2008) i Sota els llençols (2010) i aquest és el seu tercer treball discogràfic. Meritxell Gené ja porta uns quants anys donant a conèixer la seva proposta musical per arreu. Ha actuat a diferents escenaris destacats dels Països Catalans i part de l’estranger i ha col·laborat en diversos projectes col·lectius.

Ens trobem amb Meritxell Gené a Lleida, en plena festa major de Sant Anastasi i, entre actuacions del seguici popular i dinars familiars, conversem –tot fent un cafè- sobre el seu projecte i el seu darrer disc.

Quan neix Meritxell Gené com a cantant?

Deu fer uns 7 anys. A mi m’agradava fer cançons a casa, per mi, i un dia una persona em va proposar gravar aquelles cançons. Em vaig presentar al Concurs Sona9 amb una maqueta i em van seleccionar. A partir d’aquí va començar tot.

Sempre has actuat sola amb la guitarra?

He anat variant de formacions. Al primer concert que vaig fer jo tocava el piano i m’acompanyava un violoncel·lista. Després va em vaig decantar més per la guitarra i  també hi he incorporat l’acordió diatònic. He fet moltes actuacions sola, però també en format trio i en duet. Enguany per presentar el darrer disc ho faig en format duet junt amb el productor del disc, el Jordi Gasion. Durant tot aquest temps he pogut conèixer i treballar amb grans músics com ell i això sempre ha estat una gran sort.

Tens alguns referents a nivell musical?

En tinc molts. Recordo que la primera connexió que vaig tenir amb la cançó va ser amb els vinils que hi havia a casa. Quan tenia 11 anys vaig descobrir el disc “T’estimo” del Lluís Llach i em va enganxar. A partir d’aquí he escoltat molta música, sobretot de cantautors.

Sempre has musicat poemes?

No, al primer disc tot eren cançons meves, excepte un poema del Màrius Torres. Al segon disc hi vaig introduir alguns poemes de Miquel Martí Pol, Jordi Pàmies i Maria Mercè Marçal. I ara, al tercer, si que és tot íntegre de poemes del Màrius Torres.

Quina experiència en treus dels teus discos anteriors?

Del primer disc en tinc molt bon record. Va ser una aventura, tant per mi com per les persones que me’l van produir, el Robert Riu “Puça” i el Jordi Rexach “Mante”. Vist ara em sembla molt innocent però va servir per presentar-me i per donar-me a conèixer. El segon va ser un gran aprenentatge, vaig poder comptar amb l’Antoni Tolmos que me’l va produir i va aportar molta qualitat al projecte.

Tots aquests discos te’ls has auto-editat?

Si, he tirat sempre pel dret i me’ls he auto-editat tots jo. La veritat és que tampoc he buscat massa i sempre he cregut que aquesta era la millor opció. I estic contenta perquè m’ha anat bé.

El teu darrer disc està dedicat a Màrius Torres. Perquè has triat aquest autor?

Màrius Torres sempre ha estat el meu poeta de capçalera. Amb ell i la seva poesia he compartit molts moments. M’he sentit molt acollida amb els seus versos i les seves paraules i penso que això és el que cal valorar més de la poesia, quan arribes a identificar i connectar amb l’obra del poeta. En aquest sentit sentia que, d’alguna manera, havia de fer quelcom per agrair-li tots aquests moments. A més és un poeta de Lleida i volia aprofitar per reivindicar-lo i donar-lo a conèixer més enllà.

Meritxell Gené | Foto: Arxiu personal.

Que hi trobem en aquest disc doncs?

Hi trobem una selecció lliure i personal de deu poemes del Màrius Torres musicats per mi. Segurament no són els poemes més coneguts però són els que més m’han agradat i amb els que, en algun moment de la vida, he connectat. A banda a nivell musical volíem que fos un disc molt íntim. Per això no hem volgut vestir molt les cançons. Volíem que prengués importància la paraula i el vers i que la música fos més subtil.

D’on surt el títol del disc “Així t’escau la melangia”?

És un vers del poema Cançó a Mahalta que no és el mateix que va musicar Lluís Llach. Màrius Torres té diversos poemes amb el mateix títol, tots dedicats a la mateixa persona. Quan vaig llegir aquest vers el vaig trobar fantàstic i vaig pensar que era ideal pel títol perquè, al meu parer, defineix molt bé l’essència de la poesia de Màrius Torres. És una poesia que està amarada de melangia, amor, esperança…

Aquest disc ha estat possible gràcies, en part, al micromecenatge. Ha anat bé l’experiència?

Si, estic molt contenta de com ha anat i no m’ho esperava. Abans de fer-ho m’ho vaig pensar molt però finalment ho vaig tirar endavant i estic molt satisfeta del resultat. A més, el micromecenatge permet a l’artista apropar-se a la gent que l’escolta i es crea un vincle molt agradable. Després també fa que la gent se senti més partícip del projecte.

Com veus l’actual moment musical?

Jo penso que a nivell artístic estem en un gran moment perquè existeixen moltes propostes de gran qualitat en tots els estils i en català. Mai hi havia hagut tantes propostes i tants grups de qualitat en català i penso que això cal tenir-ho en compte i reivindicar-ho. Quan vas a llocs a actuar te n’adones que hi ha molta gent que està fent mans i mànigues per intentar programar i que està reivindicant molt el fet de cuidar la cultura i cuidar els músics i això ho agraeixes infinitament. Per exemple, aquí hi ha el cas de la Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques que ha esdevingut un lloc familiar per molta gent i que, des de sempre, ha apostat per la cultura, per la música, … Trobar-te amb llocs com aquests i amb gent que confia en el que fas et cultiva molt i et dóna una empenta molt important per seguir treballant.

Malgrat això, no deu ser fàcil aconseguir actuacions.

Al principi si que em vaig moure molt per buscar actuacions. Jo, però, comparteixo la feina de músic amb la docència i cada dia faig un esforç per compaginar-ho tot com bonament puc. Això fa que no sempre pugui arribar allà on voldria. De totes maneres he tingut sort i estic contenta perquè van apareixent concerts.

Lleida continua sent la gran oblidada culturalment?

Els músics lleidatans tenim molt bona relació i fem molta pinya i una de les coses que sempre ens proposem és justament això, reivindicar la cultura i l’activitat que hi ha a ponent. Vist des de fora Lleida sembla que hagi de quedar apartada de tot i que només hi hagi boira i pomeres i, realment, hi ha una gran activitat cultural, s’estan fent coses amb molt nivell i creiem que val la pena que la gent també es fixi en el que passa aquí. De totes maneres ara sembla que les coses que passen fora de Barcelona despertin una certa curiositat i sembla que la gent comença a mirar cap aquí per anar descobrint tot el teixit cultural i artístic que tenim.

I ara estàs en plena gira de presentació del disc.

Si, vam tenir alguns problemes i no ens van arribar les còpies del CD a temps i hem hagut de fer algunes presentacions sense disc, però ara ja el tenim i la intenció és rodar-lo tant com pugui i poder anar presentant aquests poemes tant deliciosos del Màrius Torres per tots els Països Catalans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. David,gràcies per aquet reportatge . Primer que tot el que comporta sobre el poeta Màrius Torres i també per la cantant Maritxel Gené. Jo soc un gran admirador del poeta ja que son molts anys que és el meu gran amic en els moments de mes tristor (que no son pocs..) I així moltes coses més com la de produir un documental sobre la vida del poeta i tot el seu entorn… <>… Joan Sales…Esperança Figueres..sa germana Mercè Figueres que el poeta l’anomenava “Mahalta´´…TU,QUE SEMPRE M´ACULLS AMB UNA MIRADA TAN ALTA,DIGUES: ¿DE QUIN COLOR SÓN ELS TEUS ULLS, MAHALTA?…Maria Planas…Mas Blanc…Sanatori de Puig d´Olena…<>…Cementeri de Sant Quirze de Safaja….Això es tans sols un petit trosset del gran món del poeta Màrius Torres. Una pregunta per la Maritxell, en les tevés properes actuacions no hi ha cap a Barcelona…? Gràcies a tots.

  2. Retroenllaç: FESTA MAJOR 2014- CONCERT: Així t’escau la melangia - Blog de la Biblioteca de Caldes de Montbui