Mercè Ibarz destapa Muriel Villanueva

20.01.2015

Avui, dimecres 21 de gener, la biblioteca Vapor Badia de Sabadell acollirà la cinquena conversa del cicle literari Destapats entre les escriptores Muriel Villanueva i Mercè Ibarz, moderades per Llucia Ramis (19h).

Muriel Villanueva 2

Muriel Villanueva | Foto: Eva Muñoz

– En les vostres obres hi tenen un pes important les vivències personals: família, records, història, inspiració i literatura, es donen la mà. Com passem del record mental a la transcripció literària d’aquesta vivència?

Muriel Villanueva: Potser el punt de sortida per arribar a la literatura no és en el meu cas el record mental sinó l’emocional. És l’emoció, si més no, qui tria el record concret, i no cap altre, que vull transcriure. Un cop triat, deixo que siguin també la pell, el cor, les mans qui em guiïn. El cap és una base de dades i prou. I quan em falla el cap, corro al telèfon i truco a les meves mares, al meu pare, al meu avi, al meu home…

Mercè Ibarz:  És una alquímia en el meu cas sense fórmula, no en sóc l’alquimista en sentit precís. Més aviat poso tot el cos -dels dits dels peus a la punta dels cabells-a disposició de l’escriptura. El procés pot demanar-me força temps abans no arribi a ser escriptura. La processó va per dintre, i la festa, i l’abandó, i la retrobada. Aleshores tots aquests components que dius -vivències personals, família, records, història, inspiració-passen al present, deixen de ser memòria, i es relacionen entre ells, es fecunden i de vegades s’entenen i d’altres no, però si s’entenen és que la literatura crida a la porta i demana pas; sovint els components han estat cridats a reunió per la vida diària, que té molts prismes: la vida política en sentit ample, què fan o no fan per la tele, lectures, els articles que faig pel diari, converses amb els de casa i les amistats, converses sentides al carrer i amb veïns, pel·lícules, música, els alumnes i les seves coses (faig classes) i el repetit esdevenir mutant de la crisi, que cada dos per tres et permet veure canvis significatius que miro d’entendre una miqueta, si més no copsar-los.

Llavors engego a escriure, a fabular. La imaginació i la fabulació són per a mi eines i capacitats relacionades amb la memòria i altament relacionadores entre elles i amb el món. Per posar un exemple, entre els escriptors més imaginatius i inventius hi poso Pla.

Llegeixo aquests mesos, de fa temps, una novel·la rere l’altra, traient-ne el temps com puc, dormint poc. Quan necessito entendre el món present, llegeixo novel·les, novel·les d’ara mateix.

Mercè Ibarz  |  Foto de Martina Tulier

Mercè Ibarz | Foto de Martina Tulier

– Quina és la vostra primera imatge dels llibres?

Muriel Villanueva: Un piano. El piano de la biblioteca, sempre tancada, del meu col·le. Potser per això han passat anys de maltocar el piano abans de decidir-me per les lletres. Quins llibres us han marcat? Nuncajamás, d’Adela Turín i Letizia Galli, L’Ernest i la Celestina han perdut en Simeó, de Gabrielle Vincent, i L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré. Suposo que per la cosa de la família com a tema. I quins autors? Jaume Cabré, sens dubte. Potser podria haver estat un altre, però en aquell moment jo el llegia a ell. I vaig plorar en descobrir que un llibre podia emocionar tant o més per la forma que pel fons. “Vull aprendre a fer això”, em vaig dir. I fins avui.

Mercè Ibarz:  Una barreja de gèneres, de tapes, de tipus de lletra, amb il·lustracions i sense. A casa tothom llegia: novel·les d’amor la iaia, tebeos de guerra i dels herois del moment mon germà, revistes de moda la mare, novel·les i revistes d’informació general el pare i l’oncle. Servidora, que era la petita, s’ho llegia tot.

Els llibres que m’han marcat: en la infància les aventures dels cinc amics d’Enid Blyton, i en l’adolescència una barreja de Steinbeck, Hamsun, Malaparte, Pearl S. Buck, Blasco Ibáñez; les cançons de la Piaf, el Mediterráneo de Serrat i les Veles e vents d’Ausiàs-Raimon, la música dels Beatles, les cançons de Rita Pavone i de María Dolores Pradera, de Lone Star i de Mina, el Black is black de Los Bravos… El cine, tot el cine vist des del primer cop que vaig entrar al local de Saidí. Després, a Barcelona, un munt d’autors i d’obres, afegint-hi d’altres gèneres com ara la poesia, l’assaig i la història, fins ara mateix.

La conversa entre Mercè Ibarz i Muriel Villanueva tindrà lloc el 21 de gener a la biblioeca Vapor Badia de Sabadell, a les 19h, moderada per l’escriptora Llucia Ramis.