Menorca, illa de camins literaris

Un dia llegeixes entretingut relats de corsaris grecs que naveguen per la Mediterrània i van a parar a una petita illa que els acull com a fills seus. Avances en la història i els acompanyes mentre s’hi estableixen i hi arrelen les seves vides, mentre els detalls quotidians dibuixen costums, personatges, cases i places que et remeten a una ciutat coneguda.

«El carruatge va recollir la jove parella a casa seva i, lentament, la va portar fins al Cós. Travessà el pla de la Parròquia, pujà pel Reial Hannover, recorregué el nou carrer que s’havia obert per damunt la muralla i arribà al Cós de Gràcia en un instant.»

Es tracta d’Els Nikolaidis, la novel·la de Josep M. Quintana ambientada a la Menorca del segle XVIII. I tot llegint-la, et vénen al cap aquells carrers que veus descrits en les pàgines, aquells carrers de Maó. Aleshores, penses que seria molt interessant poder reviure la novel·la a partir de les descripcions dels llocs, formant una espècie de recorregut que et portés d’una banda a l’altra. Podríem dir que així va néixer la idea de dissenyar itineraris per Menorca a partir d’obres que prenen l’illa com a escenari. Combinant realitat i ficció per tal de donar a conèixer els seus racons des d’una altra perspectiva.

Engegàrem el projecte al setembre i l’anomenàrem Illetra. La primera ruta es basà en la novel·la esmentada i el passeig travessà bona part del casc antic de Maó, seguint els escenaris més recurrents del llibre i les peripècies de la família protagonista, la qual estaria inspirada en una família grega que realment arribà a la ciutat maonesa l’any 1753, els Làdico.

Els grecs, com molts altres forasters de tota condició, recalaren al port de Maó perquè s’hi permetia practicar el comerç lliure. Les actuacions dels anglesos, que des del 1713 dominaven Menorca, feren possible que el port fos obert al trànsit d’embarcacions que amb les seves pràctiques comercials afavorien el creixement urbanístic i econòmic de la ciutat. La població local aprenia a conviure amb els nouvinguts i les seves cultures. Un clar exemple fou el temple ortodox que la colònia grega aconseguí alçar per practicar-hi el seu culte, guardar-hi documents oficials i enterrar-hi els seus morts. Es tracta de l’actual església La Concepció.

Al llarg de la ruta tornàrem la vista al passat visitant edificis i espais que, com aquesta església, ajuden a contextualitzar la novel·la i les dades històriques que hi apareixen. Una altra parada fou a la casa de l’il·lustrat Joan Ramis que permeté parlar de la repercussió de la producció literària del segle XVIII. L’auge cultural d’aquella època no s’entén sense parlar de la creació de la Societat Maonesa que funcionà des de l’any 1778 al 1785: «una mena d’acadèmia de la qual era promotor l’advocat, historiador i dramaturg Joan Ramis que, en aquella època, ja havia compost diversos poemes dramàtics d’estil neoclàssic». Era formada per metges, clergues, botànics i intel·lectuals menorquins i estrangers, l’objectiu dels quals era compartir llibres, idees, traduccions i producció pròpia. Les seves obres ofereixen testimonis d’aquell temps passat. Trobem el cas del capità menorquí Joan Roca qui recollí en el seu Diari de Maó informació sobre la ciutat des de l’any 1776 fins al 1826; amb un estil proper i ric en descripcions, inclou fets polítics, culturals i meteorològics.

Observem doncs, que tot passejant per carrers empedrats o moderns, en calessa o sense, la literatura ens fa reviure, imaginar, descobrir i entendre; llegim sobre grecs, anglesos, catalans i tots som un: «Els habitants de les illes pensen sovint que el mar els aïlla, que els separa del món, quan és a la inversa. Res no hi ha que uneixi més els homes que el mar».

Podeu consultar el calendari de rutes al web de illetra