Memorial Democràtic: dues formes de recuperar el passat

26.02.2019

El 2018 es commemora el 80è aniversari de la Guerra Civil Espanyola. El Memorial Democràtic, amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha creat l’exposició Víctimes 1936-1945, inaugurada el 18 de juliol de 2018 i que clourà el 3 de març de 2019. El fil conductor de la mostra és el llibre homònim de Jordi Barra, comissari, i que recull, complementa i aprofundeix la informació del recorregut. D’altra banda, el Memorial també presenta l’exposició Transgressores, dones d’un i altre costat de l’oceà en la consecució del sufragi universal femení.

Neus Català, l’única supervivent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück

L’exposició Víctimes 1936-1945 s’acompanya de fotografies d’arxiu gràfic, objectes inèdits, cartografia històrica traçada de manera que reconstrueix les ofensives, els fluxos de refugiats i les comarques que els acullen, així com els bombardejos, les rutes i la distribució del sistema sanitari, entre altres. El conflicte es desglossa en 11 episodis: morts, vida a la rereguarda, persecució religiosa, destrucció del patrimoni, ferits, bombardeigs, refugiats, camps de concentració, exili, repressió judicial i fosses. La mostra fa especial èmfasi als “aspectes encoratjadors” que ressalten entre la guerra, com les organitzacions d’ajuda, la salvació del patrimoni, la defensa passiva, l’assistència sanitària o les persones que van salvar vides, per conèixer l’abast i conseqüències del conflicte tot conjugant els conceptes de víctima, resiliència i resistència. 

La temporada 2017-2018 del Teatre Lliure va incloure l’obra In Memoriam, la quinta del biberó i el teatre Eòlia i el Maldà van estrenar La maternitat d’Elna i Rastres Argelers. Aquestes peces teatrals expliquen la història de persones que van viure la guerra en primera persona, de la mateixa manera que Víctimes 1938-1945 dona a conèixer joves provinents de Cardona, Múrcia, Lleida, Sant Sadurní, Barcelona, Sant Miquel Fluvià, Navarra i Barcelona, Sampedor, Conca, Gal·les i Ucraïna, entre d’altres. Dos d’ells són Josep (Pepito) Vilasojana de Cardona (1920) mort el 1938 en algun lloc del front i Rodolfo Planas Calmet de la mateixa localitat. De moment, al Cost Humà de la Guerra Civil hi ha registrades 55.170 persones mortes o desaparegudes a Catalunya i, segons Barra, “s’estima que a la fi de l’estudi s’arribarà als 80.000, la majoria dels quals són homes per acció de guerra”.

Els civils van ser deportats als camps de concentració d’Espanya, desmantellats el 1939, o també als camps de refugiats republicans de la costa francesa, als camps francesos del nord d’Àfrica, als camps soviètics (Gulag) i als camps nazis de Mauthausen i de Ravensbrück, l’últim dels quals va rebre refugiats espanyols amb el Comboi dels 927, “el primer tren d’Europa que va transportar civils cap a un camp d’extermini nazi”.

El passat per recuperar el present

Alma Mažić, especialista en la societat civil i el desenvolupament de la guerra de Bòsnia i Hercegovina, sosté que “després de la guerra la qüestió més important són els desapareguts i la recuperació de les veus per tancar el procés de les víctimes i les seves famílies” i “el reconeixement de les seves pèrdues, del seu sacrifici”. Això no obstant, “enfront de la manca d’enfocament sistemàtic i estructural cap a la resolució de les necessitats bàsiques de les víctimes”. Davant la immobilització del govern espanyol, la Universitat Rovira i Virgili ha realitzat un estudi de geolocalització per ubicar 123 nous llocs on estan censades 501 fosses comunes a les comarques de les Terres de l’Ebre i al Priorat, segons dades de l’abril de 2018, de les quals 231 estan confirmades i 270 són probables segons la informació extreta de fons orals. Barra, comissari de la mostra del Memorial, assegura que en total només s’han excavat 37 fosses. Per aquest motiu, el 2017 es va presentar el Pla de fosses acompanyat del Programa d’identificació genètica (PIG). La fossa més gran de l’Estat és el Valle de los Caídos amb restes de 33.847 persones d’ambdós bàndols. El relat, segons Mažić, el basteixen i l’exploren “directors de cinema els quals utilitzen l’art per explicar la història inexplicable” com planteja el documental El silencio de los otros.

Els difunts exposats a Víctimes 1936-1945, Meritxell Farreny

Transgressores per a l’emancipació de totes

Enguany, segons diu Plàcid Garcia-Planas, director del Memorial Democràtic, “és un any especial per la història del sufragi universal femení perquè es compleix el 125è aniversari de la concessió del dret a vot a les dones de Nova Zelanda i 85 anys a Espanya i Catalunya”. L’exposició Transgressores: dones d’un i altre costat de l’oceà recull 16 dones d’Uruguai i Espanya i Catalunya del segle XX amb el suport d’un llibre elaborat per Josep Lluís Martín i Berbois i Sylvia Roig Abelenda, comissaris de l’exposició, i amb la participació del Consolat General de l’Uruguai a Barcelona.

Segons els comissaris, “aquestes constel·lacions de dones, pioneres en algun camp social o artístic i al marge del país, van lluitar des de les dues ribes de l’oceà en un món dominat per homes”. Una de les 16 dones claus és Francesca Bonnemaison i Farriols (1872-1949) pedagoga i assagista i fundadora de l’Institut de la Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, la primera a tota Europa. Defensora de l’educació, la formació i el dret a vot de les dones actualment presta el seu nom a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona especialitzada en bibliografia de referència sobre dones. L’article La presència catalana a l’Uruguai. Una relació amb història d’Oriol Dueñas, membre del Memorial Democràtic, posa de relleu el contacte dels dos països en un intercanvi de cultura.

No ens queda tan lluny, el futur s’ha d’escriure

Si bé la Guerra Civil Espanyola forma part del passat, la història s’imprimeix en el present. Com plantegen les preguntes de Garcia-Planas: quants escamots estan avançant ara mateix mentre reflexionem sobre les víctimes d’una guerra passada? Quantes víctimes estan naixent? I quantes estan morint?

Barra explica que “un fragment de filat rovellat és un tros de metall vell però que, en saber que formava part de la tanca perimetral del camp d’Argelers, esdevé l’emissari d’uns fets del passat i pren una nova perspectiva per mitjà del fenomen d’iconització”. D’aquesta manera s’adquireix el coneixement superior del sistema concentratori instaurat a França a partir del 1939 per tancar els republicans que travessaven la frontera. Queda palesa la transcendència de situar els fets en context i analitzar-los, per almenys entendre com hem arribat a viure en el món actual a partir de la relació que s’estableix entre la consciència i l’experiència, i per no reduir-ho a un esdeveniment puntual succeït sense una lògica causa-efecte.

Les dues exposicions estan disponibles fins al 3 de març i Transgressores: dones d’un i altre costat de l’oceà també l’acollirà Uruguai.