Memòria teatral col·lectiva

8.07.2016

Ahir es va presentar a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el projecte Te’n recordes? Ajuda’ns a documentar les arts escèniques. A través del Museu de les Arts Escèniques (MAE) es va organitzar una primera jornada participativa d’identificació d’imatges del seu fons. La jornada d’ahir va ser el tret de sortida, ja que ha través del web Escena Digital tothom pot continuar amb la tasca d’identificació fotogràfica. Un treball col·laboratiu de memòria col·lectiva i escènica. Ens agrada la iniciativa.

Feliu Formosa, Imma Colomer i Pilar Aymerich a la marató de 'Te'n recordes?'

Feliu Formosa, Imma Colomer i Pilar Aymerich a la marató de ‘Te’n recordes?’

Magda Puyo va presentar l’acte a l’auditori de l’IT, fent un breu repàs a la història del Museu de les Arts Escèniques, que el 1923 va ser adscrit a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (fundada el 1913) amb uns fons fundacionals importants, entre els que hi destacaven noms com els escenògrafs Maurici Vilomara, Salvador Alarma i Oleguer Junyent; figurinistes com Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres i Lluís Labarta; o els llegats dels actors Lleó Fontova i Iscle Soler. El 1936 es va obrir al públic un espai expositiu fixe a la Casa de la Misericòrdia (al carrer Elisabets) i el 1945 es va traslladar, juntament amb la biblioteca, al Palau Güell, propietat de la Diputació de Barcelona. Del 1955 al 1970 van arribar llegats i donatius molt importants d’Alexandre Nolla, Enric i Jaume Borràs, Antònia Mercè, Tórtola València i Marià Morera. Més endavant, el 1968, es va incorporar a la biblioteca el fons documental d’Artur Sedó (1881-1965), bibliòfil i empresari del món del tèxtil, amb més de 90.000 títols. Amb la seva adquisició l’Institut es convertí en un dels centres més importants en fons bibliogràfics teatrals, especialment pel seu fons de teatre català de finals del segle XIX i inicis del XX i de teatre del segle d’or espanyol.

Va ser a partir del 1970, sota la direcció de Xavier Fàbregas, quan es va començar a formular la idea de “Centre de Documentació”, pensant un centre que unís biblioteca i museu en un mateix espai. Això no va ser possible fins l’any 2000, amb la inauguració del flamant nou edifici a la plaça Margarida Xirgu. Però, de fet, el Museu de les Arts Escèniques segueix essent un museu sense seu, que produeix exposicions temporals que es mouen per tot el territori però que que encara està a l’espera d’una solució per exposar els seus innombrables fons de quadres, figurins, fotografies, teatrins, programes de mà i documents diversos relacionats amb les arts escèniques.

Magda Puyo va voler agrair públicament les donacions recents dels fons d’Esteve Polls, el Teatre Malic, La Fura dels Baus, Vol Ras o Rosa Novell, i també va recalcar que el Museu de les Arts Escèniques, com a institució pública que és, ha de retornar a la societat tot allò que n’ha rebut. “No pot ser que el nostre país no tingui un Museu del Teatre”, va afegir, tenint en compte la quantitat de talent que ha sortit de Catalunya durant tot el segle XX i el que portem del XXI.

Magda Puyo, Juanjo Puigcorbé i Anna Valls a la presentació de l'acte

Magda Puyo, Juanjo Puigcorbé i Anna Valls a la presentació de l’acte

Després va arribar el torn de Juanjo Puigcorbé, diputat de cultura de la Diputació de Barcelona, que com a actor que és va llegir un discurs passional i compromès, recordant que fa quaranta anys, el 1976 del Grec autogestionat, el que ara coneixem com la Ciutat del Teatre (Mercat de les Flors, Teatre Lliure i Institut del Teatre) no existia com a tal, i que se sent molt orgullós d’haver estudiat a l’IT. Puigcorbé va enumerar amb quatre pinzellades l’efervescència dels anys setanta: l’execució de Puig Antich, la mort de Franco, el Saló Diana, Ocaña, Nazario, Sisa, el Canet Rock, els Comediants, Dagoll Dagom… Van ser uns temps agosarats però sense rancúnia, una gran epòca pel que fa a les manifestacions culturals, i el diputat va reclamar que tornin a estar protagonitzades pels artistes i els veïns, i no pas pels tecnòcrates culturals. “La cultura és més important que els pipicans”, va afirmar, i llegint els programes de la gran majoria dels partits polítics la cultura no hi apareix. “Tots els moviments socials comencen amb els moviments culturals”, i va llançar una pregunta a l’aire: “Quina és la música del moment ara?”. Puigcorbé també va prometre que el MAE trobarà una solució durant aquest mandat (sembla que els dos candidats per allotjar-lo són o bé el Teatre Arnau o la Casa de la Premsa) i va reivindicar el retorn social de la cultura per corregir tot tipus de desigualtats, per fer memòria, relatar la història i ser així capaços de modificar-la.

Jordi Jané, crític especialista en circ, en plena feina. Fotografia del MAE

Jordi Jané, crític especialista en circ, en plena feina. Fotografia del MAE

Finalment va arribar el torn d’Anna Valls, directora del Museu de les Arts Escèniques, que va voler deixar clar que aquesta eina que es posava en funcionament ahir estarà a partir d’ara a la disposició de tothom que tingui ganes de col·laborar en aquest projecte d’identificació d’intèrprets. Per tal de facilitar la feina, s’han fet uns paquets temàtics i/o cronològics, com ara “De la companyia de Josep Santpere”, “Vas veure actuar a la Bella Dorita?”, “Teatre Romea 1940-1959” o imatges de tallers i actes de l’Institut del Teatre on exalumnes i extreballadors podran identificar molts dels que hi apareixen. Els passos a seguir són molt senzills: l’usuari s’haurà de registrar amb el seu correu electrònic (“així si algú és molt bo el podem felicitar, i si és molt dolent el podem bloquejar”), i un cop fet ja pot començar a etiquetar els intèrprets que reconegui, comentaris que passaran a ser públics immediataments i que el personal del MAE s’encarregarà de revisar. Valls va explicar com l’experiència ha demostrat que “la gent” ho fa molt millor que els bibliotecaris, i que aquests sistemes col·laboratius sempre funcionen. Per a qui li agradin els reptes, el MAE disposa d’un fons extensíssim de figurins i esbossos, molt difícils d’identificar, però que potser algú reconeix.

En definitiva, com una mena de Viquipèdia del teatre català, el Te’n recordes? fa partícip el públic aficionat, especialista, acadèmic o simplement curiós de la tasca de catalogació del fons del Museu de les Arts Escèniques. Si tenen ganes de provar-ho, trobaran tota la informació aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Felicitats per aquesta boníssima iniciativa! La web està mot ben feta i és clara i fàcil de participar.Crec que seria bo no allunyar aquest museu de l’Institut del Teatre perquè no estarà tan a tocar dels usuaris. Quan existeixi la Ciutat del Teatre seria bo tenir-ho tot a prop.