Melcion Mateu i Marcel Riera, premiats als Jocs Florals

14.05.2014

Ahir es va celebrar al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona el lliurament dels Jocs Florals 2014. Va ser l’acte inaugural de la Setmana de la Poesia, que culminarà el dia 20 de maig amb el XXX Festival Internacional de Poesia de Barcelona al Palau de la Música. Trobareu el programa d’activitats al web de la Setmana de la Poesia. També en aquesta tria que us proposa a Núvol Laura Basagaña.

Melcion Mateu

El Premi de Poesia Jocs Florals, amb gairebé set-cents anys d’història, és una de les més antigues d’Europa i un bon termòmetre del present de la creació poètica actual. Els mantenidors d’aquesta edició han estat Francesc Parcerisas, Antoni Vidal, Josep Piera, Simona Škrabec i Marc Romera. Enguany el premi ha recaigut en Melcion Mateu. El seu poemari Illes lligades es publicarà a la col·lecció Alabatre de LaBreu Edicions. Marcel Riera ha estat el guanyador del Premi Extraordinari Memorial 1714, amb el poema Inventari de Montjuïc.

El periodista i poeta Andreu Gomila va ser l’encarregat de glossar l’obra de Melcion Mateu, una glossa escrita des de la complicitat. Gomila i Mateu són tots dos mallorquins que han nascut o viscut a Barcelona. En la seva glossa, Gomila s’adreça al seu amic amb uns termes molt familiars i alhora provocadors: “Melcion, més val que ho admetis d’una vegada: ets un paio estrany. Seràs el primer català que torna a casa en l’última dècada després d’haver fotut sàviament el camp. I tornes, a sobre, jocflorejant, allò que detestava el nostre admirat J.V. Foix”. Gomila va definir Gomila com “un mallorquí frustrat. Barceloní de naixement i d’accent mallorquí, cosa que et fa més estrany encara. Mallorca, paradís perdut”. Gomila no es va estar de fer un retret al guanyador dels Jocs Florals: “Em vas alliçonar en contra del vers lliure, de la prosa partida, i vam escriure junts una paròdia dels Imparables, ni acabada ni publicada, per a sort de tothom. Vam riure per les butxaques, això sí. I ara, d’un temps ençà, fins i tot has renunciat als metres ausiasmarquians. No tens vergonya”. Melcion Mateu es defensa d’aquesta acusació avui en una entrevista que ha concedit a Núvol.

Illes lligades és el recull d’un poeta extrovertit que al mateix temps s’amaga en els detalls més plàstics. Resident a Nova York des de fa anys, Mateu inclou en els seus versos referents americans, i explica en català tot un món que ens pot resultar aliè, però ho fa amb una gran naturalitat. Mateu ha fet la viu-viu lluny de casa, empalmant beques, màsters i doctorats per les Amèriques. És potser per això que la seva poesia, molt lliure i alhora genuïna, se salva de la neurosi nacional en què vivim immersos i de certs tics retòrics que impregnen la poesia catalana actual. Sovint fa la sensació que Illes lligades sigui un poemari escrit per un poeta americà que hagi estat traduït al català.

Bona collita

En l’acta de valoració que ha fet del jurat, Francesc Parcerisas, president dels Mantenidors, ha volgut destacar la qualitat i la diversitat de les propostes presentades enguany. “Aquesta diversitat inclou des de propostes de to més clàssic i ben lligades a la tradició contemporània, fins a llibres amb una escriptura més innovadora”, ha afirmat Parcerisas.

El poeta Jordi Valls ha estat enguany l’encarregat de fer en el balanç poètic de l’any anterior. En un text que ha estat recollit dins l’Anuari Poètic dels Jocs Florals, Valls sosté que “des dels anys setanta que no hi havia tan brogit —els fruits de la crisi—, amb una nova fornada de poetes que ens conduirà, potser, a incorporar a la poesia nous llenguatges i nous referents abans impensats, i que, segons el meu parer, definiran una societat complexa, desdoblada en realitats paral·leles i plena de converses i debats simultanis”. Segons Valls, “la poesia ja no té un camp base, un eix central que lideri programes i continguts. L’actualitat es menja els espais de reflexió col·lectiva en temàtiques urgents que amaren la vida quotidiana. Parlo d’un viatge accelerat, en què les piulades van més ràpides que l’opinió i només deixen espai a l’estirabot enginyós i humorístic com a via de sortida a tanta pressió. L’any 2013 ha estat l’avantsala d’una recuperació més anímica que econòmica de la societat, malgrat els canvis dràstics i les incerteses”.