Matriculats o la TV3 del 155  

29.05.2018

Hi ha una dolça ironia en què el primer programa forçat per l’article 155 s’endinsi en una institució en hores baixes i que transmet pudor de naftalina com és l’autoescola. És impossible veure Matriculats, el nou reality de TV3, com un bolet que apareix enmig de la graella perquè, després d’anys de Merlí i Nit i Dia, quan arriba el prime time del dilluns a la nit, el sisè sentit del teleespectador català detecta que alguna cosa no quadra. On són les sèries? Als canals que tenen la clau de la caixa, esclar.

Personatges de ‘Matriculats’, el nou programa de TV3

Si poguéssim llegir aquest docusoap –les etiquetes televisives no s’acaben- pel que és i no pel que hauria de ser i no és, seria més fàcil criticar-lo. El programa suposa l’enèsima iteració d’un format en què TV3 ha demostrat que hi té la ma trencada, que va causar furor amb Caçadors de bolets i que va viure una segona joventut l’estiu passat amb Aeroport. I les comparacions fan mal: amb una redacció enginyosa però sobreutilitzada i un Òscar Dalmau a la veu en off que no ha passat per cap procés d’actualització que justifiqui repetir la seva presència -més enllà de la fòbia al risc dels productors-, no n’hi ha prou per insuflar l’univers de les autoescoles amb la tensió dramàtica o l’aura de misteri necessàries per igualar els seus predecessors ni, el que és més important, per competir amb els vaixells insígnia que la resta de cadenes espanyoles treuen a navegar a la mateixa hora.

Això no impedeix que a Matriculats es noti el savoir faire de la cadena: una bona selecció de professors d’autoescola, que són personatges tan agraïts televisivament com assegura el tòpic, degudament confrontats a un càsting d’alumnes que promet cobrir tots els arquetips de l’espècie humana que caben en 2.340 hores de gravacions. L’edició ràpida i el grafisme d’estètica Sillicon Valley intenten i aconsegueixen injectar modernitat a un món conservador per naturalesa que queda retratat amb humor sense necessitat de ridiculitzacions gratuïtes.

Però, a mesura que se succeeixen els conflictes, ens veiem obligats a preguntar, per què ara? Si de cas, el valor documental del programa rau a constatar que treure’s el carnet és un ritu de pas que s’ha mantingut invariable al llarg de les dècades i en què les anècdotes dels besavis i les dels nets es podrien confondre entre elles. El cotxe demostra cada setmana que les converses al volant s’adapten molt bé a les exigències visuals i rítmiques de la televisió, però és del tot impossible omplir 13 capítols de 50 minuts amb històries de joves anònims i un món tan petit.

En tant que programa d’emergència, Matriculats aconsegueix caure de peu. Però si podem fer alguna cosa amb la relativa mandra que desperta el format, és mobilitzar-la per recordar l’excepcionalitat televisiva en què viu el país. Els dilluns després de sopar, les cadenes espanyoles programen sèries de ficció. Per a l’espectador castellanoparlant, trobar un catàleg de sèries en la seva llengua on triar i remenar és la cosa més normal del món. Igual que per als 5 milions i mig de danesos, per dir alguna cosa. És el que passa amb les cultures que tenen un estat a favor i no a la contra, altrament anomenades, cultures normals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Doncs, jo el programa el vaig trobar entretingut i divertit. Un espai televisiu per defugir de bajanades televisives del moment i del desgraciat moment polític en que vivim. Li auguro un bon èxit.