Nao Albet i Marcel Borràs maten el pare al Teatre Nacional

20.06.2013

Nit d’estrena ahir al TNC.  Nao Albet i Marcel Borràs estrenaven el seu nou espectacle, Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, que és l’últim muntatge del projecte T-6 de suport a la dramatúrgia catalana contemporània.

Marcel Borràs i Nao Albet estrenen a la Sala Petita  | Foto David Ruano / TNC

Ahir però, en sortir de la Sala Petita del Nacional, els espectadors només tenien paraules per un actor, l’autèntica revelació de la nit. Un actor que debutava al Nacional en plena maduresa, després d’haver-se bregat com pocs en el món del teatre com a traductor, dramaturg i director d’escena. Som ben pocs els que l’havíem vist actuar abans, potser fent Els Pastorets al Socialet o fent de Bertolt Brecht al Teatre Alegria de Terrassa, però ahir va viure la seva primera gran nit de glòria com a actor al Teatre Nacional. Si encara no ho heu endevinat, us direm que ahir vam viure el debut de Sergi Belbel dalt de l’escenari.

Després dels experiments al cicle Radicals Lliure, de Democràcia (dins Dictadura. Transició. Democràcia, al Teatre Lliure; Premi Butaca al Millor text teatral de l’any), i de girar com un mitjó un text rescatat del patrimoni teatral català del segle XIX amb La monja enterrada en vida (La Seca, 2012), Nao Albet i Marcel Borràs, els enfants terribles del teatre català, presenten ara una obra que és tot una declaració de llibertat i la mateixa negació d’aquesta llibertat. A Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, Nao Albet i Marcel Borràs juguen amb la idea d’anar més enllà de la narració ficcionada. Els dos joves dramaturgs, lligats per un contracte que els obliga a escriure una obra de teatre sobre un atracament, estan bloquejats. El que han escrit no funciona. No resulta prou creïble, prou real.

Tanmateix, però, estan obligats a finalitzar aquesta obra sobre l’atracament. El contracte signat amb Boris Kasinsky, l’inquietant director del Kasinsky Theater, els lliga de mans i peus.

El director de Kasinsky Theater és ni més ni menys que Sergi Belbel, que apareix al final de l’obra per dir sense embuts als dos joves dramaturgs: ‘Me cago en vuestro teatro para minorías”. Albet i Borràs l’acaben matant (hi ha un botí en joc) i la força simbòlica d’aquest gest va ser impressionant en el moment que vivíem tots ahir: la darrera estrena de l’etapa Belbel com a director del Teatre Nacional. L’homicidi de Mr. Kasinsky és violent, gens involuntari, un acte edípic del tot premeditat i divertit.

‘Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach’, de Nao Albet i Marcel Borràs | Foto David Ruano/ TNC

El cos de Belbel, extenuat, acaba estès damunt de l’escenari, en braços de la soprano Alina Furman, que li canta «O mio babbino caro», de l’òpera Gianni Schicchi de Giacomo Puccini. Una estampa commovedora i alhora hilarant, que feia pensar més en una Pietà que no pas en la tragèdia de Sòfocles. “Acabar així, deixant que els actors se’t mengin… ho trobo d’una higiene mental molt saludable”, deia el director Josep Maria Mestres, després de la funció. Ignasi Camprodon, membre de l’equip artístic del Teatre Nacional, explicava que Belbel no ha interferit per res en la feina de Nao Albet i Marcel Borràs, que també signen la direcció de l’espectacle. “S’ha deixat fer el que ells han volgut”. En sortir de la Sala Petita, Josep M. Benet i Jornet discutia amb el dramaturg Jordi Galceran, que va participar en el projecte T-6 amb El mètode Grönholm. “Aquests nanos tenen molta sensibilitat”, deia Benet i Jornet. “Saben on van… i algun dia hi arribaran”, deia Galceran.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Eps! no caldria posar espòiler en aquest article? Quina gràcia té revelar tot-tot el final sense oblidar cap detall?