Marta Rojals a Barcelona Metròpolis

5.06.2013

Marta Rojals ha concedit poquíssimes entrevistes, no es deixa veure per les festes del gremi ni fa vida d’escriptora. Tampoc no circulen fotografies seves. El seu perfil de twitter és deliberadament borrós. Quan li pregunten quan publicarà la seva pròxima novel·la, sol contestar que no escriu. Des que va publicar, ja fa més de dos anys, Primavera, estiu, etc. els seus admiradors s’han hagut de fer passar el mono amb els articles que publica cada dilluns a Vilaweb, i fora d’algun conte que vam veure publicat a TimeOut, Rojals no ha tornat a publicar cap relat.

 

Il·lustració d'Elisenda Llonch

 

Marta Rojals ha concedit poquíssimes entrevistes, no es deixa veure per les festes del gremi ni fa vida d’escriptora. Tampoc no circulen fotografies seves. El seu perfil de twitter és deliberadament borrós. Quan li pregunten quan publicarà la seva pròxima novel·la, sol contestar que no escriu. Des que va publicar, ja fa més de dos anys, Primavera, estiu, etc. els seus admiradors s’han hagut de fer passar el mono amb els articles que publica cada dilluns a Vilaweb, i fora d’algun conte que vam veure publicat a TimeOut, Rojals no ha tornat a publicar cap relat.

Avui els lectors de la Rojals estan d’enhorabona. La revista Barcelona Metròpolis recull en el seu número d’estiu un relat titulat La ciutat dels ‘no’ que Rojals ha escrit per encàrrec de la revista. En aquesta crònica autobiogràfica, l’autora de Primavera, estiu, etc. barreja records per explicar la seva relació amb Barcelona, les pors associades a la gran ciutat des que de petita venia a Barcelona amb tren acompanyada dels seus pares fins que, ja més gran, va veure la primera immigrant negra al Mercat Nou. El relat comença així:

“Al poble, la meva mare ens deia: “Heu de dir adéu a tothom”; però a Barcelona ens estirava el braç i ens deia: “No digueu adéu, no veieu que no els coneixeu?” Barcelona era la ciutat dels NO: no feu, no correu, no badeu, no us atureu, no toqueu. I els nostres avis tenien por de tot: nena, vigila el cotxe, la moto, l’autobús…”

Podeu llegir el relat sencer a la revista Barcelona Metròpolis fent clic aquí.