Marta Mathéu i Francisco Poyato al Palau

13.10.2015

Dimarts 20 d’octubre Marta Mathéu i Francisco Poyato actuaran en un recital al Petit Palau. Presentaran obres de Granados, de Falla, Vives i Turina a les 20.30h del vespre.

Marta Matheu

Marta Matheu

Si us dic Enric Granados, quina música us ve al cap? Respongueu sense pensar gaire. Potser la Andaluza de les seves Danzas españolas? I si us dic Manuel de Falla? El amor brujo? I si parlem d’Amadeu Vives? Por el humo se sabe donde está el fuego? Va, l’últim nom: Joaquín Turina. Potser l’Orgía de les Danzas fantásticas? Haureu pensat en aquestes obres o en d’altres també populars però és poc probable que hagueu pensat en les cançons de cap dels compositors. Sospito que a la majoria fins i tot se us hauran passat per alt cançons més que cèlebres com L’emigrant o La balanguera, totes dues d’Amadeu Vives.

El cas és que tots quatre compositors van compondre cançons de cambra, o de concert, com li vulgueu dir. No gaires, és cert, però paga la pena d’anar-les portant sobre l’escenari i això és el que faran la soprano Marta Mathéu i el pianista Francisco Poyato el proper dia 20 a la sala de cambra del Palau de la Música. D’Enric Granados estan programades les Tonadillas i les Canciones amatorias, és a dir, pràcticament totes les cançons que va escriure; de Manuel de Falla una selecció de l’Álbum de juventud, les seves primeres cançons; d’Amadeu Vives una selecció de les Canciones epigramàticas, el seu únic cicle, que té poc a veure amb L’emigrant o La balanguera que esmentàvem abans, i de Joaquín Turina el Poema en forma de canciones, un breu cicle de quatre cançons precedit per una Dedicatoria només per a piano.

Una cançó necessita d’un poema per existir, en el programa hi trobem grans poetes com Góngora, Quevedo y Cervantes, d’altres menors com Campoamor i d’altres que, a parer dels experts, són prescindibles, com Fernando Periquet. Però és que Periquet era el llibretista de Goyescas, qui millor per posar paraules a les Tonadillas de Granados? I no ens descuidem de Bécquer; si pertanyeu a aquelles generacions que van llegir les seves Rimas al batxillerat i vau reservar la vostra declamació més dramàtica pel vers “¡Díos mío, qué solos se quedan los muertos!”, espereu a sentir com sona en mans de Falla…