Màrius Serra gemina la ela geminada, però no hi ha premi

12.12.2013

Finalment, l’enigma es va resoldre: Màrius Serra no va regalar cap dels dos llibres que va portar a la Sala Moragues del Born CC. El popular enigmista havia desafiat als assistents a la seva conferència “Mots enigmàtics a la Ciutat del Born” d’ahir al vespre a resoldre, en seixanta segons, l’enigma que els va plantejar: quines són les dues úniques paraules del català que contenen dues eles geminades. La recompensa eren dos volums editats el 1701-1702 a prop del Born CC, a la Plaça de l’Àngel.

Màrius Serra | Foto de Pere Virgili

Durant tota la conferència, Màrius Serra va intentar transmetre el seu amor per la llengua i la literatura jugant amb les paraules. D’entrada, va anunciar la celebració de la primera edició del Premi Borni als Lectors 2014, que s’entregarà al lector que enviï el fragment de qualsevol obra de narrativa històrica que contingui l’anacronisme històric més significatiu a l’adreça de correu electrònic PremiBorni@bcn.cat entre l’1 de gener i el 28 de febrer de 2014. La decisió sobre quina serà la troballa més significant anirà a càrrec del Jurat, presidit pel director del Born CC Quim Torra, i que estarà integrat pel periodista Enric Calpena, els escriptors Jordi Galceran i Albert Sánchez-Piñol i el mateix Màrius Serra.

D’altra banda, Màrius Serra va fer reviure algunes de les 550 paraules rescatades en els estudis de l’historiador Albert Garcia Espuche, com ara “blateria”, “moxolina”, “bigorrada”, “enguantrada”, “triquet“, “encairallat” o “barsa”. Mentre que aquest mots eren ben corrents a la Barcelona del 1700, ahir van ser les estrelles de la nit.

També, va proposar el joc enigmístic Reborn als assistents, al qual s’hi poden adherir els lectors de Núvol, deixant comentaris en els articles corresponents. Es tracta d’intentar endevinar el significat d’algunes d’aquestes paraules, que Màrius Serra anirà publicant a través de Núvol al ritme d’una paraula per mes. Fins ara, ha donat a conèixer el significat de “palendenga” i, en breu, desvetllarà el de “falipèndula“.

A més, Serra va repassar la tradició enigmística de la literatura occidental des dels seus inicis. A grans gambades, va recordar la combinatòria en l’època dels visigots, un poema en versos acròstics per fer campanya per l’últim rei de la Casa d’Àustria, Carles II, dos Sonets en forma de Laberint del poeta català Manuel de Vega i Rovira (1701), membre de l’Acadèmia dels Desconfiats, com Quevedo li va dir coixa a la reina Isabel de Borbó davant dels seus nassos de manera enginyosa, “Entre el clavel blanco y la rosa roja, su majestad escoja” i, més recentment (al tombant del segle XIX), la manera un anònim autor va qualificar (per dos cops) de borratxa la reina Maria Cristina en una graciosa quarteta publicada al setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa”, “Anit en el sopar del Ritz la reina no duia ni mantell ni corona però portava mantellina i que n’estava, de mona!”.

Finalment, tota la Sala Moragues (inclosos l’assistent i l’hostessa) es va concentrar durant un minut (que es va fer massa curt) per intentar resoldre l’enigma plantejat inicialment per Màrius Serra. Ningú, però, va cridar “al·lotèl·lo” (diminutiu o augmentatiu del mot balear “al·lot”) ni “col·legiel·lo” (en balear, diminutiu de “col·legi”).

Amb tot plegat, el qualificatiu que més escau a la conferència d’ahir coincideix amb l’única paraula del català que combina la ela geminada i la ce trencada: fal·laç.